Després de l'octubre va venir el febrer (#anirabé)

Aigüestortes (Alta Ribagorça)
Avui farem una mica de prospectiva de futur. Contrafactualisme. Darrerament sura a l'ambient la idea que, trigarà més o menys, però que s'apropa un 6 d'octubre de 1934. Sobretot, ens ho recorden des dels rengles del dependentisme. Alejo Vidal-Quadras, de precampanya per a les europees del proper maig, ens ha explicat el procés amb péls i senyals. I no només són els ultres. L'advocat de l'Estat, en el seu escrit per ordre del Govern espanyol justificant la suspensió de la Declaració de Sobirania, no dubtava a avançar que caldria actuar també contra la possibilitat d'unes eleccions plebiscitàries. Sigui d'una manera o d'una altra, una part d'Espanya (la que mana al govern i als mitjans de comunicació) es prepara per a la suspensió de l'autonomia de Catalunya. Naturalment, aquest escenari faria encara més irreversible el procés, si bé, cal reconèixer que també podria diferir-lo en el temps, enquistar-lo, que és a l'únic que, a hores d'ara, tot sabent-se minoria, poden jugar els nostres adversaris.

Aquestes amenaces tenen, naturalment, un fonament legal que permetria aplicar-les amb la majoria absoluta de la què disposa el Partit Popular al Congreso. Ningú d'aquests profetes que ens amenacen, però, ha dibuixat quina seria l'evolució posterior dels fets. Perquè, durés el que durés la suspensió de l'autonomia i el govern interí d'administradors nomenat des de Madrid, la pregunta és: com se'n sortirien els espanyols del cul de sac on s'haurien ficat? Deixant-nos sense autonomia per sempre? Vidal-Quadras parlava d'un any de posar ordre i noves eleccions. Noves eleccions? Prohibint llistes de partits sobiranistes? En tota mena de convocatòries? No podríem votar res de res? Uf, difícil de justificar davant del món. Noves eleccions, amb els mateixos partits de 2012? Després de l'octubre de 1934 van venir les eleccions de febrer de 1936 amb la victòria del Front d'Esquerres a Catalunya i el retorn triomfant del president Companys. I no dubto que, ara, vuitanta anys després, la victòria independentista després d'haver suspès l'autonomia seria senzillament apostoflant. I, després, sense un altre 18 de juliol (ara inviable), ho tenen magre, molt magre.

Comentaris

  1. És aquesta la cosa: Ho tenen molt difícil. Han perdut la partida. Ens ho faran passar magre, sí. Però aquesta d'en Cameron, encara que només sigui un comentari, deixa tota l'Espanya amb el cul enlaire. Si volen que tornem al 6 d'octubre que dius, ara els serà molt pitjor a ells que a nosaltres. Repeteixo: ens ho faran passar magre i no serà cosa per dèbils i acomodats. Però, una vegada feta l'extirpació descansarem una mica. Només una mica, perquè ens vindrà una tongada d'atemptats que n'hi haurà per llogar-hi cadires.
    Sí, malauradament, ens costarà sang. No saben comportar-se. No saben perdre. No saben reflexionar.

    ResponElimina
  2. Les bravuconades de AVQ i companyia topen amb una realitat que no existia el 1934: Espanya està integrada en unes estructures polítiques, econòmiques i militars superiors que difícilment ho aprovarien. Les paraules de Cameron van en la, línia del que li pot passar a Espanya. Els espanyols pensen (?) en paràmetres mentals dels anys 30, i Espanya ara està lligada per totes bandes i intervinguda econòmicament. està en un estat d'incapacitat.

    ResponElimina
  3. Sempre amenaces. Aquesta gent no sap fer res més.

    ResponElimina
  4. Ja poden suspendre el que vulguin, que, tard o d'hora s'haurà de votar. Es clar que també poden aplicar-li la llei de partits a una possible coalició CDC-ERC o a la mateixa ERC. A l'estil Ahmadinejad. Però llavors hi ha l'opció de fer vot nul. Posar una papereta on posi "Independència!". Imaginem unes eleccions amb un 60% de vot nul, l'opció majoritària. Amb observadors internacionals a les taules durant l'escrutini.

    L'enyorat Barnils ja ho va dir moltes vegades: el principal enemic d'Espanya és la democràcia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas