Ves al contingut principal

Efectes retardats (#Duranfotelcamp)

Taüll (Alta Ribagorça)












Em vaig prometre que no tornaria a dedicar-li cap apunt a un cadàver polític com el seu, però la temptació se m'ha fet molt, però molt irresistible. L'àudio del míting, ple de moderació, educació i responsabilitat, del cerillo a Girona és absolutament insuperable. Apoteòsic el moment en el qual afirma que el soci parlamentari que suporta el seu propi Govern no té "ni puta idea" (sic) del que és la responsabilitat. O quan afirma prou directament que el projecte de legislatura del seu propi govern, la Transició Nacional, és una estafa. Impressionant. Josep Antoni Duran i Lleida, el gran aplanador (ell sí, de veritat, a fons), al servei d'Esquerra, s'apropa cada vegada més a aquelles senyores vestides i maquillades fora d'edat: que podrien resultar molt elegants i fins i tot atractives si s'adaptessin a la seva condició, però que posades a competir amb les de trenta anys menys apareixen, simplement, ridícules. Indefectiblement, el franjolí va quedant tancat en el seu món antic, resclosit, gris. És com aquell soldat japonès que va viure aïllat durant anys sense saber que la guerra s'havia acabat amb la rendició incondicional dels seus. Un efecte retardat.

El que més m'ha impactat de les paraules d'en Duran és el missatge classista, elitista, de polític professional i antic. Dels que han portat la representació democràtica en aquest país al nivell on és ara. L'he trobat deliciós en afirmar que "ell té informació" (dels poderosos, dels qui manen, als qui ell representa) i que, en canvi, és conscient de l'entorn "que és el que és" dels quadres del seu partit, obligats a barrejar-se amb la plebs mentre ell es mou entre les esponjoses catifes de Brusel·les i el Pont Aeri. Espectacular concepte el seu de política feta de dalt a baix, al servei dels de sempre. La Transició Nacional quedarà en no res perquè els de dalt (ell té la informació) han decidit fer-ne curtcircuit. L'opinió, els anhels i les necessitats dels de baix, amb els quals s'han de relacionar per desgràcia els quadres d'Unió, importen un rave. És difícil escenificar el seu pensament antic, tronat, retardat d'una manera més gràfica. No ha entès absolutament res del que està passant al seu voltant. I, afortunadament, d'aquí quatre anys anirem a buscar-lo a l'illa on s'ha ficat i li explicarem que els seus també han perdut.

Comentaris

  1. Sí, molt encertat i, fins i tot, molt ponderat l'article d'avui. També, ja em fa una certa llàstima aquest senyor tan incapaç d'acceptar el canvi que ha fet el seu país. L'orgull de voler ser important, l'ha dut a tenir actuacions dins d'aquella comissió de secrets del mal estat espanyol. Això li dóna una satisfacció plena, sembla, de que és important, que té pes...a Espanya. Però, el que és aquí, país sempre tres segles més avançat que Espanya, tothom en fa mofa.
    Sí, sap greu, perquè és incapaç de comprendre que està fora de joc. El seu orgull, tan despectiu envers els qui l'envolten, li priva de veure clar.
    No sé si les anteriors eleccions internes del seu partit van ser guanyades netament o no, però no crec que estigui convencent gaires co-militants. Fins i tot, si l'envien a les Glòries Europees, ens seguirà fent mal, perquè -i ho hem de recordar sempre- aquest partit UDC pertany a la Internacional PP. Molt poca broma!! Diguem-ne que Aznar i Duran-Ll. són germans.

    ResponElimina
  2. Molt bon article. A mi en Duran em recorda molt, pero molt a en Cambo. Dos politics excepcionals, amb una llarguissima carrera politica i que van influir molt a Madrid. Tanmateix, tinc la sensacio que a en Duran, com en Cambo, una colla "d'arreplegats" aconseguiran mes per Catalunya en pocs anys que el que han aconseguit ells en una llarga carrera de "pactisme".

    Saluts!

    ResponElimina
  3. En Duran se les dona de politic professional i ens recorda el que deia el Generalisimo: Haga como yo, no se meta en politica.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…