Ves al contingut principal

El diàleg espanyol en l'àmbit cultural (#Wert)

Vall de Boí (Alta Ribagorça)











L'establishment català mes Pere Navarro porten mesos intentant convèncer-nos que això té solució. Farem algunes reformes a la casa i a córrer, que fer les maletes és massa arriscat. La realitat, però, amb un Partit Popular entestat a aprofitar la crisi per a la la regressió i la recentralització en tots els àmbits (del Servei  Català de Metereologia als continguts educatius, passant per la permanent estafa en les infraestructures), no fa sinó clavar-los una cleca cada dia. Francament, no sé si els funcionarà, però resulta prou difícil creure que algun ciutadà de Catalunya no sigui conscient que el suposat diàleg és, en realitat, una eutanàsia tendent més aviat al suïcidi. En el front cultural les novetats van, naturalment, en el mateix sentit. Ja us n'he parlat alguna vegada. En tot cas, amb aquest apunt us torno a recomenar el bloc de la sectorial de bibliotecaris-documentalistes de l'Assemblea Nacional Catalana. Fan una excel·lent tasca de denúncia de les actuacions competencials i pressupostàries contra Catalunya per part de l'Estat espanyol.

Darrerament, sense anar més lluny, ens informen que el ministre Wert prepara una invasió competencial sense contemplacions en l'àmbit del patrimoni bibliogràfic. En la síntesi que ells mateixos ens ofereixen, "el Ministeri de Cultura oferirà el préstec de llibres electrònics als usuaris de les biblioteques públiques quan no té competències en el terreny de les biblioteques"; "el requisit per a la selecció de les obres és que estiguin en castellà"; i "amb els diners que el Ministeri de Cultura nega a la Generalitat per a la compra de llibres munta un servei propi." Bonic, molt bonic. Rollo federal. I encara ens fan saber també que, com més que mai, en temps de crisi, qui controla la caixa mana, l'Estat confirma també un zero per cent d'ajudes a projectes catalans pel que fa a la digitalització de patrimoni documental. Madrid es fa amb un 26% dels recursos, Galícia un 17,1%, Navarra 13,8, País Basc 12,8, Múrcia 12,2, Andalusia 11,4, etcètera i etcètera, fins a arribar a Catalunya, amb un 0%. Diàleg. Entesa. Acord. Boniques paraules per ser pronunciades mentre et dessagnes davant del teu assassí.

Comentaris

  1. I segueix pendent l'acabament del retorn dels papers segrestats a Salamanca, suposo.
    El paperot del PSC haurà de tenir algun final definitiu. No es pot seguir fent aquest ridícul de tanta supeditació al PSOE, on el que crec que deuen pretendre d'en Navarro és anar-lo entabanant fins fer-li perdre el nord. Li deuen fer el mateix que li van fer amb en Duran-Ll., oferir-li un Mi(ni)steri de Déu que l'entretingui i on hi faci calerons.
    De tota manera, aviat hi haurà una reunió dels dissidents als Caputxins de Sarrià. Molt simbòlic! Si aquests corren de debò i s'anticipen a la reunió d'en Mas amb en Ratjoi de juliol, llavores, potser podríem anar tots plegats amb un 85% parlamentari. Déu-n'hi do!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…