Ves al contingut principal

El diàleg espanyol en l'àmbit cultural (#Wert)

Vall de Boí (Alta Ribagorça)











L'establishment català mes Pere Navarro porten mesos intentant convèncer-nos que això té solució. Farem algunes reformes a la casa i a córrer, que fer les maletes és massa arriscat. La realitat, però, amb un Partit Popular entestat a aprofitar la crisi per a la la regressió i la recentralització en tots els àmbits (del Servei  Català de Metereologia als continguts educatius, passant per la permanent estafa en les infraestructures), no fa sinó clavar-los una cleca cada dia. Francament, no sé si els funcionarà, però resulta prou difícil creure que algun ciutadà de Catalunya no sigui conscient que el suposat diàleg és, en realitat, una eutanàsia tendent més aviat al suïcidi. En el front cultural les novetats van, naturalment, en el mateix sentit. Ja us n'he parlat alguna vegada. En tot cas, amb aquest apunt us torno a recomenar el bloc de la sectorial de bibliotecaris-documentalistes de l'Assemblea Nacional Catalana. Fan una excel·lent tasca de denúncia de les actuacions competencials i pressupostàries contra Catalunya per part de l'Estat espanyol.

Darrerament, sense anar més lluny, ens informen que el ministre Wert prepara una invasió competencial sense contemplacions en l'àmbit del patrimoni bibliogràfic. En la síntesi que ells mateixos ens ofereixen, "el Ministeri de Cultura oferirà el préstec de llibres electrònics als usuaris de les biblioteques públiques quan no té competències en el terreny de les biblioteques"; "el requisit per a la selecció de les obres és que estiguin en castellà"; i "amb els diners que el Ministeri de Cultura nega a la Generalitat per a la compra de llibres munta un servei propi." Bonic, molt bonic. Rollo federal. I encara ens fan saber també que, com més que mai, en temps de crisi, qui controla la caixa mana, l'Estat confirma també un zero per cent d'ajudes a projectes catalans pel que fa a la digitalització de patrimoni documental. Madrid es fa amb un 26% dels recursos, Galícia un 17,1%, Navarra 13,8, País Basc 12,8, Múrcia 12,2, Andalusia 11,4, etcètera i etcètera, fins a arribar a Catalunya, amb un 0%. Diàleg. Entesa. Acord. Boniques paraules per ser pronunciades mentre et dessagnes davant del teu assassí.

Comentaris

  1. I segueix pendent l'acabament del retorn dels papers segrestats a Salamanca, suposo.
    El paperot del PSC haurà de tenir algun final definitiu. No es pot seguir fent aquest ridícul de tanta supeditació al PSOE, on el que crec que deuen pretendre d'en Navarro és anar-lo entabanant fins fer-li perdre el nord. Li deuen fer el mateix que li van fer amb en Duran-Ll., oferir-li un Mi(ni)steri de Déu que l'entretingui i on hi faci calerons.
    De tota manera, aviat hi haurà una reunió dels dissidents als Caputxins de Sarrià. Molt simbòlic! Si aquests corren de debò i s'anticipen a la reunió d'en Mas amb en Ratjoi de juliol, llavores, potser podríem anar tots plegats amb un 85% parlamentari. Déu-n'hi do!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…