Ves al contingut principal

El Diari de Setge pren cos (#DiarideSetge)

"Els avantpassats ens van llegar les nostres Constitucions a preu de sang. Un país d’homes i dones lliures regit per la llei pactada entre el rei i la terra. Nosaltres les defensarem fins al darrer alè. Encara que sigui contra tota esperança. Abandonats de les grans potències de l’Europa del nostre temps. A partir del 25 de juliol, en aquest quadern us donaré notícia cada dia de l’epopeia de la nostra resistència per la llibertat. I quan mori defensant-la, un altre agafarà el testimoni per reprendre’n l’escriptura; i després un altre, i un altre. I si cal, encara algú més d’aquí tres segles."

Aquestes són les paraules de presentació del meu projecte per als propers mesos: fer memòria jornada a jornada dels 414 dies que van canviar la història de Catalunya dels darrers 300 anys. Ni un més, esperem. Crec que val la pena que els lectors puguin fer-se una idea, més o menys ajustada i respectuosa envers les fonts originals, del dia a dia d'un dels setges més cruels de la història moderna d'Europa. Un esdeveniment, com més em submergeixo que més m'apareix farcit d'heroïsme i de lliçons de futur. Si en teniu curiositat, en absoluta primícia mundial, des d'aquí ja podeu enllaçar-vos a la pàgina web que he creat: diaridesetge.cat. Naturalment, sobretot en aquest fase embrionària, de creació, s'accepten, seran molt benvinguts, tota mena de suggeriments. I de difusions. En continuarem parlant!

Comentaris

  1. Aplaudeixo enfurismat aquesta iniciativa mentre no vagi en contra de la teva salut! Almenys, fins fa uns pocs anys, era de ferro! Espero que segueixi essent així, perquè tant esforç diari només es pot aguantar a partir del sentiment intern que et porta a complir amb una ruta que l'expresses tan bé des d'aquí i altres àmbits.
    Certament, amb aquests tres-cents anys de patiment i resistència, hi ha molta cosa que ha anat quedant en l'oblit. Molta cosa. Potser -ara hi entraré dins d'aquest nou espai que ens brindes-, serà un molt lloc on dipositari fets que no s'han arribat a escriure enlloc.
    No tothom tenia l'ànima morta ni feia la gara-gara al règim, jovenets.

    ResponElimina
  2. Em sembla molt interessant. Ho seguiré.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…