Ves al contingut principal

El discurs d'en Junqueras (#lideratges)

Erill la Vall (Alta Ribagorça)
L'anàlisi del sorpasso d'Esquerra en les enquestes ha deixat una mica en segon terme el paper personal del seu líder. Crec que, en tot plegat, la seva figura potent hi juga. I molt. Fa pocs dies llegia un apunt al Dies de Glòria sobre una intervenció del president d'ERC en un acte al Baix Llobregat. Reflectia amb plasticitat una constatació que visc des de fa mesos, en les escasses oportunitats en les quals he tingut l'oportunitat de seguir en viu i en directe alguna intervenció del líder d'Esquerra. L'alçada intel·lectual i política, en el millor sentit de la paraula, del lideratge de l'Oriol Junqueras diria que no té precedent a Catalunya, potser, des de la del president Pujol dels vuitanta, la inèrcia (o les bases) de la qual el va impulsar a governar durant més de vint anys. És una bèstia. Un autèntic animal polític. Però no us quedeu en les formes. No és que parli bé. Que sigui erudit. Que sigui divertit o ocurrent. Que emocioni. Que ofereixi un discurs canònic en l'art de l'oratòria. Diria que fa un temps, en sentir-lo, predominaven qualitats d'aquesta mena. Però, tal i com ho veig, no pas ara.

Les darreres vegades que l'he escoltat, potser perquè el seu paper és molt més important que abans, o perquè la situació del país és encara més desesperada, o una mica, potser, de les dues coses, m'ha cridat l'atenció molt més la profunditat, la potència i el risc del que diu. El seu discurs és tan guanyador perquè va directe al sentit comú. Sense casar-se amb ningú. Sense seguir estereotips ni encotillaments del políticament correcte (potser amb l'excepció de la cooficialitat del castellà a la Catalunya independent). Hom diria que algú que vol seduir ha d'endolcir-se. En el cas d'en Junqueras ha passat ben bé el contrari. Comença avisant l'auditori que el que dirà potser no agradarà els qui l'escolten. I tot seguit deixa anar reflexions d'una força emocional bestial. L'objectiu final confessat: no pas atraure els ja convençuts, sinó arribar als qui no ho estan pas. O donar arguments per empènyer l'auditori a fer-ho al carrer, a la feina, al veïnat. Fa mesos, el seu discurs d'esquerres esverava un amic; en l'apunt citat dels Dies de Glòria, el seu discurs moderat preocupava els més d'esquerra. Inclassificable. Proper. Un lideratge que marcarà sense dubte la història del país.

Comentaris

  1. Crec que la força d'en Junqueras rau en la seva honestedat que transpira, la claredat del què diu, i la sintonia massiva catalana. És allò de que el país, qualsevol, dóna els productes quan cal. El cafè es produeix en països tan xafogosos que cal prendre'n; la mantega es fa servir en països freds on calia menjar molt greix per aguantar; etc.
    El tàndem Mas-Junqueras cal mantenir-lo a qualsevol preu perquè son les millors persones, més idònies per poder arribar a Ítaca, encara que havem de pagar-ne el peatge de la llibertat. Podríem dir que si en Mas és el navegant, en Junqueras seria el pagès que toca de peus a terra i sap quan cal sembrar o fer la collita. Bravo pels dos!!

    ResponElimina
  2. Estic convençut que l'Oriol Junqueras és i serà la peça clau per al futur del país. Mas n'ha estat i n'és, però em sembla que de manera més circumstancial, i cal reconèixer-li que està aguantant prou bé l'estrebada i les dificultats.
    D'en Junqueras, a la portentosa alçada intel·lectual i política jo hi afegiria l'alçada personal, humana.
    La crida a fer una societat civil més forta, més trabada, més digna, més amorosa... Demanant més implicació de tothom i predicant amb l'exemple. Formidable.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…