Els enmascarats del no (#Brigada)

Estació Boí-Taüll (Alta Ribagorça)
Se'ls veu francament fotuts. Emprant arguments certament delirants. L'Antoni Puigverd (us en parlava fa poc) fa hores extres. Ja sabeu que tinc debilitat pel seu espanyolisme meliflu. És un enorme, un graaan brigadista. Narcòtic en vena. L'altre dia reclamava, exigia desesperat, que el nostre projecte per la sobirania només el podem portar endavant si els independentistes convençuts som un 80% del país. Un argument senzillament espectacular. Magnífic. Que, de fet, però, aplicat estrictament portaria l'escriptor gironí, si el traslladem no pas al moment de la lluita antifranquista sinó fins i tot al 1978, a alinear-se amb el franquisme. Sí, sí. No penseu que exagero. Que m'estic passant. No, no. M'explico. Resulta que la Constitució espanyola vigent va ser votada afirmativament per un 58,97% del cens electoral espanyol, és a dir, un 21,02% menys del que Puigverd considera necessari per emprendre grans canvis polítics com el que tenim ara entre mans els catalans. En fi, brutal. I és que els enmascarats del no actuen així: intoxicant, enganyant, confonent.

Els sap greu coincidir amb companys de viatge com el Partit Popular i Ciudadanos. Però la cosa va així. Per als qui, com Puigverd, porten trenta anys militant en l'establishment autonomista, és el pa que s'hi dóna. I els cou. Per això, si ells es decanten pel no, ha de ser per culpa nostra. No pas perquè sigui la derivada més lògica del que ells porten defensant les darreres tres dècades. Enmascaren el seu no patèticament. En realitat, estic convençut, entre els opinadors, entre aquells que tenen veu als mitjans de comunicació, gairebé tothom té, a hores d'ara, després de tres anys d'intens debat, partit pres. Ja saben el que votarien si es fes la consulta que mai es farà. Això no vol dir que no haguem de continuar fent campanya, però, en tot cas, hem d'adreçar-nos als sectors de la societat menys polítitzats. Als qui no s'ho han plantejat massa, que crec que són ja bastant pocs. Els fronts estan a hores d'ara prou fixats. Som 65/60 a 35/40, tal i com ho tornava a marcar la darrera enquesta publicada a El Periódico. I no crec que canviïn gaire les proporcions. Cadascú ha triat lliurement bàndol. En Puigverd, companys de viatge com la Camacho i en Cañas. I els independentistes no tenim la culpa que es trobi incòmode.

Comentaris

  1. Jo també tinc debilitat pel pedagog de l'autoodi (Puigvert), ara aquest comportament meliflú que té, em treu de polleguera

    ResponElimina
  2. Ja he escrit algun cop sobre el Puigvert. Cada cop que el sento em fa venir basques.
    El Rius nomes es un populista de premsa groga, pero potser caldra parar l'orella si surt alguna cosa mes:
    http://comunicacio.e-noticies.cat/un-llibre-acusa-el-director-de-la-vanguardia-de-rebre-sobres-del-pp-76591.html

    ResponElimina
  3. Ja no ho recordava això del tan baix nivell de votació afirmativa en la Constitución de España. És divertit, doncs! Ara, aquests recalcitrants tipus Puigverd l'endemà que siguem independents, seran els que vindran a fer-se la foto amb el Presi!!!
    Avui és dia d'esperances: Demà en Mas farà una roda de premsa que se suposa que serà sonada i l'ONU aviat actuarà contra les execucions franquistes. És clar que caldrà assumir alguna bestiesa nostra també. El que veig més interessant és que ha quedat clar que "nosaltres", els republicans, eren els legals; i els franquistes, els insurrectes, eren els feixistes-nazis, aquesta vegada autèntics. Els no-legals.
    Nosaltres ens anirem; ells es van revoltar, que és molt diferent!

    ResponElimina
  4. Al Puigvert jo el tenia tant sols com un "poca-pena", el conec poc, potser nomes dels matins de TV3 que algun dia miro... no se ni on escriu... sempre m'havia fet el efecte que qualsevol dia veuria com es va desinflant, arrugant i queda com una cosa trista i polsosa al terra... si es que encara no ho es, clar...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas