Ves al contingut principal

Junta de Braços, 30 de juny de 1713 (#memòriahistòrica)

Estany Llong (Alta Ribagorça)
Avui fa just tres-cents anys. I ha passat incomprensiblement desapercebut, em sembla, per al gruix de l'opinió pública catalana. Fins i tot, als ulls del sobiranisme il·lustrat. Poca broma. Avui commemorem tres segles justos de l'inici de la reunió a Barcelona del darrer Parlament o Junta General de Braços sobirà de la història de Catalunya. Tot i que mancava menys d'un mes per al definitiu tancament del setge de la capital catalana, encara hi van poder assistir delegats o síndics de moltes viles i ciutats del país, molts dels quals no tenien entrada habitual a la Cort General. Tal dia com avui, tal i com els va apuntar el notari o secretari en el llibre d'actes de la reunió del Braç Reial, hi acudien des de Barcelona, de Moià, de Vilanova i la Geltrú, de Cervera, de Pineda, de Cambrils i de Constantí, de Sant Hipòlit, de Gallifa, de l'Arboç, del Vendrell i de Cubelles, de Terrassa i de Prats de Rei, de Montbrió i de Granollers, de Cardedeu i de l'Alforja, de Llavaneres i d'Hostalric, de Reus i de Lloret, de Blanes, de Berga i de Bagà, de Santpedor i de Vilamajor, de Tremp i de Talarn, de l'Estany i d'Oristà, de Montblanc i de Valls, de Cabrera i de Vilassar, d'Arenys, de Manresa i de Sant Pol, de Caldes, de Tiana, d'Olot i d'altres desenes de llocs.

Hi havia tota mena de perfils socials (a més dels nobles, cavallers i eclesiàstics que assistien als altres Braços de la Junta): molts ciutadans honrats privilegiats, però també pagesos i notaris, paraires i apotecaris, negociants i cirurgians, mariners i mercaders, candelers de cera i pescadors, adroguers i brodadors. Aquella darrera Junta de Braços obrí les seves sessions al Saló de Sant Jordi de la Casa de la Diputació del General. Començà amb una proposició o exposició dels diputats i oïdors del consistori de la Generalitat sobre l'objecte de la convocatòria. En definitiva, a la vista dels moviments d'evacuació de les tropes internacionals que havien donat suport a la causa catalana (fixats al Conveni de l'Hospitalet signat uns dies abans), calia decidir si la terra, representada per les seves institucions, havia de continuar la lluita en defensa del seu model polític de cinc segles o si era preferible abandonar-se a la clemència (previsiblement escassa) del Borbó, a fi d'evitar mals majors. En aquella primera jornada de debats el govern aportà als síndics una extensíssima documentació referent a les gestions de pau realitzades per les potències europees i al paper que hi havia jugat en elles el plet català. Era temps de reflexió per prendre la decisió definitiva.

Comentaris

  1. Doncs, precisament ahir el poble català va demanar llibertat, continuar la lluita contra la repressió. Sí, repressió lingüística, economia, lleis, tradicions, etc. Ahir el poble va seguir instant a la Junta de Braços que segueixi amb la seva lluita contra aquesta opressió.
    Suposo que també com abans, ara tenim fenòmens tan divertits com en Navarro que diu que està fent història; en Rivera que menteix descaradament dient que és la Generalitat qui proveeix econòmicament moviments com el d'ahir; un Duran-Ll. que ha tornat a girar-li la cara per enèsima vegada; et., etc.... M'imagino que llavores com ara també en vam patir d'aquests fenòmens tel·lúrics interns...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…