Junta de Braços, 30 de juny de 1713 (#memòriahistòrica)

Estany Llong (Alta Ribagorça)
Avui fa just tres-cents anys. I ha passat incomprensiblement desapercebut, em sembla, per al gruix de l'opinió pública catalana. Fins i tot, als ulls del sobiranisme il·lustrat. Poca broma. Avui commemorem tres segles justos de l'inici de la reunió a Barcelona del darrer Parlament o Junta General de Braços sobirà de la història de Catalunya. Tot i que mancava menys d'un mes per al definitiu tancament del setge de la capital catalana, encara hi van poder assistir delegats o síndics de moltes viles i ciutats del país, molts dels quals no tenien entrada habitual a la Cort General. Tal dia com avui, tal i com els va apuntar el notari o secretari en el llibre d'actes de la reunió del Braç Reial, hi acudien des de Barcelona, de Moià, de Vilanova i la Geltrú, de Cervera, de Pineda, de Cambrils i de Constantí, de Sant Hipòlit, de Gallifa, de l'Arboç, del Vendrell i de Cubelles, de Terrassa i de Prats de Rei, de Montbrió i de Granollers, de Cardedeu i de l'Alforja, de Llavaneres i d'Hostalric, de Reus i de Lloret, de Blanes, de Berga i de Bagà, de Santpedor i de Vilamajor, de Tremp i de Talarn, de l'Estany i d'Oristà, de Montblanc i de Valls, de Cabrera i de Vilassar, d'Arenys, de Manresa i de Sant Pol, de Caldes, de Tiana, d'Olot i d'altres desenes de llocs.

Hi havia tota mena de perfils socials (a més dels nobles, cavallers i eclesiàstics que assistien als altres Braços de la Junta): molts ciutadans honrats privilegiats, però també pagesos i notaris, paraires i apotecaris, negociants i cirurgians, mariners i mercaders, candelers de cera i pescadors, adroguers i brodadors. Aquella darrera Junta de Braços obrí les seves sessions al Saló de Sant Jordi de la Casa de la Diputació del General. Començà amb una proposició o exposició dels diputats i oïdors del consistori de la Generalitat sobre l'objecte de la convocatòria. En definitiva, a la vista dels moviments d'evacuació de les tropes internacionals que havien donat suport a la causa catalana (fixats al Conveni de l'Hospitalet signat uns dies abans), calia decidir si la terra, representada per les seves institucions, havia de continuar la lluita en defensa del seu model polític de cinc segles o si era preferible abandonar-se a la clemència (previsiblement escassa) del Borbó, a fi d'evitar mals majors. En aquella primera jornada de debats el govern aportà als síndics una extensíssima documentació referent a les gestions de pau realitzades per les potències europees i al paper que hi havia jugat en elles el plet català. Era temps de reflexió per prendre la decisió definitiva.

Comentaris

  1. Doncs, precisament ahir el poble català va demanar llibertat, continuar la lluita contra la repressió. Sí, repressió lingüística, economia, lleis, tradicions, etc. Ahir el poble va seguir instant a la Junta de Braços que segueixi amb la seva lluita contra aquesta opressió.
    Suposo que també com abans, ara tenim fenòmens tan divertits com en Navarro que diu que està fent història; en Rivera que menteix descaradament dient que és la Generalitat qui proveeix econòmicament moviments com el d'ahir; un Duran-Ll. que ha tornat a girar-li la cara per enèsima vegada; et., etc.... M'imagino que llavores com ara també en vam patir d'aquests fenòmens tel·lúrics interns...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas