Ves al contingut principal

L'establishment ha de fer el seu dol (#guanyarem)

Molts manifesten dubtes. Altres, seguretats. Em moc més aviat en el grup dels segons. El paper del Gran Timoner i del seu entorn, a rebuf de la mobilització popular del setembre, ha estat tan decisiu que el moviment de plaques tectòniques que va provocar ha modificat el panorama de forma definitiva. Nois, això no té marxa enrere. Els de sempre poden fer mans i mànigues (que les fan). Parlar tot el dia del miratge del viratge. Els directius de la Caixa poden vantar-se de la seva influència i capacitat per aturar el procés. Però el cert és que no els quedarà una altra que anar acceptant la realitat que vol la majoria. Ho entenc, necessiten un temps per pair-ho. Per pensar la manera de reacomodar els seus negocis. Per desistir d'una alternativa que veuran en poc temps que és senzillament impossible. Perquè no tenen cap lideratge ni cap base social majoritària que la recolzi. Són l'establishment nu. S'han quedat en pilotes. Tot i que encara no s'han adonat.

El Gran Viratge del Gran Timoner, insisteixo, ha estat determinant. D'una importància històrica. Les eleccions de novembre, definitives. CiU té ara mateix un electorat partidari de la independència al voltant del 80%. Trenta punts més que abans de la convocatòria electoral. Els líders han complert amb la seva responsabilitat, tibant de la seva gent. És a dir, el partit del govern es mou ara en xifres molt semblants a les de la CUP. Aquesta dada és molt i molt important, perquè fa que sigui metafísicament impossible que pugui canviar de direcció sense enfonsar-se electoralment. Ni l'acció obstructiva i emprenyadora d'en Duran ni l'Operació Tites Tites d'aquests mesos entorn al nou finançament i el límits de dèficit aconseguiran capgirar la situació. És més, l'enèssima estafa de l'Estat espanyol, tan aviat com quedi clar que només ens ofereix escorrialles, contribuirà decisivament a crear el clima definitiu per a una nova mobilització del país. La darrera. Entretant, és lògic, l'establishment ha de fer el seu dol.

Comentaris

  1. Això no ha de tenir marxa enrere, no només per poder respirar aire sa, sinó també per dignitat. Perquè allò que comença, cal acabar-ho. Perquè sinó, serem la riota i la desaparició de la nostra identitat. Perquè no em vull resignar a ser el pobre criat dels falsos senyors de ningú.
    No és qüestió de tenir temptacions de vides mediocres, de falses esperances, de promeses a l'aire de l'estil Rubalcaba. Ja ningú no ens pot entabanar més.
    Fins i tot, avui apareix la nota de l'aparició d'una nova via independentista: la dels no arrelats, però sí "afincats", que, encara que segueixen parlant castellà/espanyol, volen viure dins d'una Catalunya independent d'Espanya. Benvinguts al club! Ja fa uns quants anys -snif, snif...!- vaig mantenir una discussió al treball referint-me a això. Una cosa és sentir-se arrelat encara que no siguis català de naixement, i que per tant parles i adoptes els costums catalans, i l'altre és viure a Catalunya sense integrar-te amb res. Aquests són per mi els "afincats", residents i prou. Però, vaja, si també volen ballar-la amb nosaltres, doncs són molt ben vinguts!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…