Ves al contingut principal

Mantenim velocitat de creuer (#CEO)

Durro (Alta Ribagorça)
La primera onada de 2013 ja va merèixer un apunt en la mateixa línia, però reconec que des d'aleshores no les tenia totes. Aguantaríem la ventada d'intoxicació i de por? Considerades les dades del Baròmetre d'Opinió Pública del CEO fetes públiques ahir (i ja sabeu que de les expectatives dels partits al respecte no en parlo gaire), és impossible no elevar-se a un optimisme desfermat. Resistir és vèncer. I Déu n'hi do com estem aguantant l'empenta del dependentisme. Des de fa mesos, fa tot l'efecte que els mitjans que posa directament l'Estat espanyol i els que forneix a la causa l'establishment, el Pont Aeri, La Caixa, Planeta i el Grup Godó, han estat descomunals. No escatimen recursos. La sensació és que els diners per comprar espais i opinadors corren com mai. I tot i així, els resultats, pel que fa a aturar el Procés són tendents a zero. Quan el CEO va començar a preguntar directament per la preferència pel sí o el no en un hipotètic referèndum (juny de 2011) la segona opció arribava al 28,3%: ara es queda en només el 23,4. El sí assoleix ara (55,6%) la seva segona millor nota en tota la sèrie des d'aleshores.

Els quilos i quilos de desànim que ens intenten llançar cada dia a sobre des dels mitjans del dependentisme no aconsegueixen cap mena d'efecte en l'opinió pública. Al contrari, els partidaris de la independència del nostre país som cada dia més i estem més convençuts. Els indicadors al respecte resulten prou clars. El decantament per l'estat independent en tria multiopció continua enlairant-se i arriba al 47% del cens (era del 25,5% fa només dos anys). En contrast, el federalisme que Pere Navarro ofereix com a suposada medicina guaridora, amb un 21,2%, assoleix els seus pitjors resultats de la història de la sèrie demoscòpica (representava un 33% el juny de 2011). Fins i tot la identificació exclusivament catalana s'enlaira per primera vegada per sobre del 30% en les preferències dels catalans (en novembre del 2009 eren només un 19,1% els qui s'autodefinien així). En definitiva, tots els indicadors apunten a una rocosa resistència de l'opció independentista i a un apuntalament progressiu d'una àmplia majoria social en el seu si. Nou mesos després, resistim la poderosa onada de l'Estat espanyol i del dependentisme català amb una força que suscita tota l'esperança del món. Anem bé, però molt bé.

Comentaris

  1. El mateix cas de Gonzalo Bernardos, Paco Maruenda i altres a la RAC1, l'únic que aconsegueixen és multiplicar la reacció contrària del què desitgen, la dependència. El poble reacciona amb intel·ligència i no pas com ases amb la pastanaga. No em m'alegra tant un 55% d'independentisme -molt baix per a mi- com l'alegria que em causa el molt baix 23% de NO's. Aquest 22% (?) penjat és el que cal atacar amb conferències. Les cases regionals espanyoles ja diuen que promouran el SÍ.
    HO TENIM GUANYAT!! Guanya la raó contra el retorn de la burriqueria, la ignorància, la prepotència, el falangisme.

    PD: Acabo de llegir tot el llibre d'Enric Guillot sobre la Descoberta d'Amèrica. Val 60€, És car, però val la pena llegir-lo i mirar-nos tots els seus mapes. Després de llegir-lo i recodant altres lectures ja citades aquí, no m'estranya gens que estiguem on estem. És la matemàtica de la història d'en Deulofeu.

    ResponElimina
  2. Si fa 300 anys vam resistir un setge de 14 mesos, per conservar la llibertat del nostre poble i les nostres lleis, com no hem de resistir avui en el segle XXI, per recuperar allò que era nostre, allò que ens varen prendre per la força de les armes, i avui recuperarem amb la força de la raó i la democràcia.

    ResponElimina
  3. Llull, sempre estem amb el 55,6%: això és sobre el total!!!!. Aquest és l'únic percentatge a la història d'enquestes mundials sobre una votació en el que els que no votem també compten, i els catalans es veu que som més rucs i donem arguments i fem les enquestes com agraden a la ultradreta espanyola, una i altra vegada i esbombem es resultats equivocs. Si compten el 80 o 85% que resta després de descomptar el 15 o 20% que diu que no anirà de cap manera a votar (cosa ben normal) el percentatge pel si es prop del 70% (MES DE DOS TERÇOS) i el del no al tomb del 30% (hem de comptar que hi haurà inevitablement un 2% de vots blancs i nuls). Una simple resta de tres: amb el 80% de participants (o 85% o qualsevol altra dada) votarien SI el 55,6%, si fossin el 100% votarien SI "x" (amb el 80% dona 69,5% amb el 85% dona el 65,5%). Difícilment cal esperar una participació superior al 85% ni inferior al 80%, i de fet l'enquesta dona un 15,5% d'abstencions i un 2% que no contesta; hi ha també un 3 o 4% d'indecisos però d'aquestos molts acabaran votant.
    La proporció dècima amunt o avall no ha variat gaire durant del darrer any: dos terços SI i un terç NO. I no es probable que es mogui gaire si no hi ha algun fet excepcional (una guerra o intervenció militar, un/uns acte terrorista sonat, una repressió indiscriminada....) que en condicions democratiques ens feria augmentar encara més.

    ResponElimina
  4. Espanya té la batalla de l'opinió pública absolutament perduda. L'estat en bancarrota -i amb ell l'exèrcit. Les cancelleries comencen a posar el nostre dossier damunt la taula. El moment no pot ser més propici per a fer el salt.
    respecte l'estudi del CEO, val a dir que el primer lloc d'ERC m'alegra especialemtn no només per que és el meu partit sinó per que denota un reforçament de la convicció independentista de molt ciutadans.

    ResponElimina
  5. Aquests opinadors seus col·locats a les tertulies fan pena. Jo de deixat de sentir una tertúlia algun dia perquè hi ha un d'aquest que només fa que rebaixar moltíssim el nivell perquè parli del que es parli està allà per parlar "del seu llibre" i a més dels arguments no convincents sempre porta una frase per a desacreditar algú, diaris o qualsevol cosa relacionada amb l'independentisme i com no, amb el posat de que independència és dolent, dolentíssim. Fa pena.

    Crec que la gent se n'adona del que està passant i simplement, ha deixat de fer cas del que diuen.

    ResponElimina
  6. A catradio encara mantenen una mica el nivell, excepte quan hi surt una de ciudadanos que no fa mes que mentir i intoxicar com si allo fos la noria. LA tertulia del Conde hi ha dies que fot autentica llastima, entre covards, botiflers, estadors i histerics.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…