Mantenim velocitat de creuer (#CEO)

Durro (Alta Ribagorça)
La primera onada de 2013 ja va merèixer un apunt en la mateixa línia, però reconec que des d'aleshores no les tenia totes. Aguantaríem la ventada d'intoxicació i de por? Considerades les dades del Baròmetre d'Opinió Pública del CEO fetes públiques ahir (i ja sabeu que de les expectatives dels partits al respecte no en parlo gaire), és impossible no elevar-se a un optimisme desfermat. Resistir és vèncer. I Déu n'hi do com estem aguantant l'empenta del dependentisme. Des de fa mesos, fa tot l'efecte que els mitjans que posa directament l'Estat espanyol i els que forneix a la causa l'establishment, el Pont Aeri, La Caixa, Planeta i el Grup Godó, han estat descomunals. No escatimen recursos. La sensació és que els diners per comprar espais i opinadors corren com mai. I tot i així, els resultats, pel que fa a aturar el Procés són tendents a zero. Quan el CEO va començar a preguntar directament per la preferència pel sí o el no en un hipotètic referèndum (juny de 2011) la segona opció arribava al 28,3%: ara es queda en només el 23,4. El sí assoleix ara (55,6%) la seva segona millor nota en tota la sèrie des d'aleshores.

Els quilos i quilos de desànim que ens intenten llançar cada dia a sobre des dels mitjans del dependentisme no aconsegueixen cap mena d'efecte en l'opinió pública. Al contrari, els partidaris de la independència del nostre país som cada dia més i estem més convençuts. Els indicadors al respecte resulten prou clars. El decantament per l'estat independent en tria multiopció continua enlairant-se i arriba al 47% del cens (era del 25,5% fa només dos anys). En contrast, el federalisme que Pere Navarro ofereix com a suposada medicina guaridora, amb un 21,2%, assoleix els seus pitjors resultats de la història de la sèrie demoscòpica (representava un 33% el juny de 2011). Fins i tot la identificació exclusivament catalana s'enlaira per primera vegada per sobre del 30% en les preferències dels catalans (en novembre del 2009 eren només un 19,1% els qui s'autodefinien així). En definitiva, tots els indicadors apunten a una rocosa resistència de l'opció independentista i a un apuntalament progressiu d'una àmplia majoria social en el seu si. Nou mesos després, resistim la poderosa onada de l'Estat espanyol i del dependentisme català amb una força que suscita tota l'esperança del món. Anem bé, però molt bé.

Comentaris

  1. El mateix cas de Gonzalo Bernardos, Paco Maruenda i altres a la RAC1, l'únic que aconsegueixen és multiplicar la reacció contrària del què desitgen, la dependència. El poble reacciona amb intel·ligència i no pas com ases amb la pastanaga. No em m'alegra tant un 55% d'independentisme -molt baix per a mi- com l'alegria que em causa el molt baix 23% de NO's. Aquest 22% (?) penjat és el que cal atacar amb conferències. Les cases regionals espanyoles ja diuen que promouran el SÍ.
    HO TENIM GUANYAT!! Guanya la raó contra el retorn de la burriqueria, la ignorància, la prepotència, el falangisme.

    PD: Acabo de llegir tot el llibre d'Enric Guillot sobre la Descoberta d'Amèrica. Val 60€, És car, però val la pena llegir-lo i mirar-nos tots els seus mapes. Després de llegir-lo i recodant altres lectures ja citades aquí, no m'estranya gens que estiguem on estem. És la matemàtica de la història d'en Deulofeu.

    ResponElimina
  2. Si fa 300 anys vam resistir un setge de 14 mesos, per conservar la llibertat del nostre poble i les nostres lleis, com no hem de resistir avui en el segle XXI, per recuperar allò que era nostre, allò que ens varen prendre per la força de les armes, i avui recuperarem amb la força de la raó i la democràcia.

    ResponElimina
  3. Llull, sempre estem amb el 55,6%: això és sobre el total!!!!. Aquest és l'únic percentatge a la història d'enquestes mundials sobre una votació en el que els que no votem també compten, i els catalans es veu que som més rucs i donem arguments i fem les enquestes com agraden a la ultradreta espanyola, una i altra vegada i esbombem es resultats equivocs. Si compten el 80 o 85% que resta després de descomptar el 15 o 20% que diu que no anirà de cap manera a votar (cosa ben normal) el percentatge pel si es prop del 70% (MES DE DOS TERÇOS) i el del no al tomb del 30% (hem de comptar que hi haurà inevitablement un 2% de vots blancs i nuls). Una simple resta de tres: amb el 80% de participants (o 85% o qualsevol altra dada) votarien SI el 55,6%, si fossin el 100% votarien SI "x" (amb el 80% dona 69,5% amb el 85% dona el 65,5%). Difícilment cal esperar una participació superior al 85% ni inferior al 80%, i de fet l'enquesta dona un 15,5% d'abstencions i un 2% que no contesta; hi ha també un 3 o 4% d'indecisos però d'aquestos molts acabaran votant.
    La proporció dècima amunt o avall no ha variat gaire durant del darrer any: dos terços SI i un terç NO. I no es probable que es mogui gaire si no hi ha algun fet excepcional (una guerra o intervenció militar, un/uns acte terrorista sonat, una repressió indiscriminada....) que en condicions democratiques ens feria augmentar encara més.

    ResponElimina
  4. Espanya té la batalla de l'opinió pública absolutament perduda. L'estat en bancarrota -i amb ell l'exèrcit. Les cancelleries comencen a posar el nostre dossier damunt la taula. El moment no pot ser més propici per a fer el salt.
    respecte l'estudi del CEO, val a dir que el primer lloc d'ERC m'alegra especialemtn no només per que és el meu partit sinó per que denota un reforçament de la convicció independentista de molt ciutadans.

    ResponElimina
  5. Aquests opinadors seus col·locats a les tertulies fan pena. Jo de deixat de sentir una tertúlia algun dia perquè hi ha un d'aquest que només fa que rebaixar moltíssim el nivell perquè parli del que es parli està allà per parlar "del seu llibre" i a més dels arguments no convincents sempre porta una frase per a desacreditar algú, diaris o qualsevol cosa relacionada amb l'independentisme i com no, amb el posat de que independència és dolent, dolentíssim. Fa pena.

    Crec que la gent se n'adona del que està passant i simplement, ha deixat de fer cas del que diuen.

    ResponElimina
  6. A catradio encara mantenen una mica el nivell, excepte quan hi surt una de ciudadanos que no fa mes que mentir i intoxicar com si allo fos la noria. LA tertulia del Conde hi ha dies que fot autentica llastima, entre covards, botiflers, estadors i histerics.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)