Ves al contingut principal

Més Assemblea que mai (#MedallaPauClaris)

Estany Llong (Alta Ribagorça)










Aquest any, l'Associació Catalunya1640 ha decidit atorgar la VII Medalla Pau Claris a l'Assemblea Nacional Catalana. Des de fa més d'una dècada, aquesta entitat, de la qual tinc l'honor de formar-ne part, treballa, seguint les petjades del vell Front Nacional de Catalunya (molts dels seus socis en són antics militants), per un independentisme unitari, transversal ideològicament i políticament. No cal dir que l'èxit de l'aposta unitària de les manifestacions de la Plataforma pel Dret de Decidir, el mig miler de Consultes organitzades amb el mateix esperit arreu del país per la Coordinadora Nacional de Consultes i el naixement de l'ANC van posar de relleu que anavem pel camí encertat. Només des de la unitat del sobiranisme podrem construir un país lliure. Fa molts anys (potser des de sempre) que no té gaire sentit una baralla partidària per ocupar el poder de la Gestoria: aplicant al nostre escenari nacional allò que va dir el Gran Timoner referint-se a l'actual debat entre autonomies pel límit de dèficit, no té sentit que ens barallem per les molles renunciant a tenir el nostre pa sencer.

L'acte de lliurament de la Medalla constitueix la festa anual de l'Associació Catalunya1640 però és obert a tothom. Us hi convido: els interessats trobareu aquí tota la informació que necessiteu. La rebrà en nom de l'Assemblea Nacional Catalana la seva presidenta, la Carme Forcadell. Comptarem també amb una glossa dels mèrits per part del catedràtic Ferran Requejo, una referència en l'estudi dels models polítcs i membre del Consell per a la Transició Nacional. Entre els convidats, esperem oferir l'oportunitat de nous contactes i relacions entre els responsables dels principals partits sobiranistes catalans. Darrerament, veig des de fora i sense massa informació que l'ANC ha viscut convulsions internes importants en procedir a la renovació del Secretariat Nacional. Confio plenament que l'esperit d'unitat que ens ha fet avançar fins a tenir el nostre gran objectiu a tocar de dits, continuï imperant, amb seny i generositat. De moment, nosaltres premiarem sobretot això, amb l'objectiu de posar el nostre granet de sorra en la construcció d'un país nou.

Comentaris

  1. Tant de bo que aquest bon esperit de solidaritat i unitat fructifiqui i s'escampi arreu de tot el nostre país, tant de bo.
    Això és com amb el Ying i el Yang, l'equilibri interior búdic. Sempre haurem de patir persones dissonants per poder gaudir d'un progrés de solidaritat obert i generós. Del què es tracta és que els puguem desactivar. Penso en els clàssics sabotejadors de qualsevol il·lusió.
    També, està molt be aquest moviment d'informació en castellà sobre les nostres inquietuds. Trobo que estem molt ben encarrilats. Ara, ens cal agafar una mica més d'empenta i confiança i repartir-la arreu.

    ResponElimina
  2. Tant de bo que sigui així, i que aquest sigui el camí definitiu a la nostre llibertat.
    En quant al que comentes en relació a les noticies publicades a la premsa, sobre al procedir a la renovació del Secretariat Nacional, et puc dir que ha estat més el soroll que ha fet la premsa, que el que ha passat realment, que només ha estat un problema administratiu a l'hora de donar totes les garanties legals al procés perquè ningú no el pogués impugnar, bé, son coses que passen quan hi ha una organització tan gran, on es treballa des del voluntariat, i cadascú només pot dedicar el temps que bonament pot.
    VISCA CATALUNYA LLIURE //*//

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.