Optimisme en vena per a l'entretant (#CatalunyaLastCall)

La dependència ha provocat als catalans un mal difícil d'expressar en poques paraules. En tots els ordres. El moral i el material. Sense anar de dret a resoldre aquesta arrel dels nostres mals, difícilment ens en sortirem. En l'àmbit econòmic, tothom ho sap, que el país disposi dels propis mitjans per aplicar-los a les seves necessitats amb intel·ligència és una necessitat absolutament peremptòria, urgent. Milers i milers de catalans viuen en condicions duríssimes que no admeten espera. L'atur, la pobresa i l'exili econòmic han de ser combatuts amb eines eficients. Desgraciadament, ens constarà encara un temps (esperem que siguin mesos més que anys) trencar definitivament aquestes cadenes. Cal, doncs, per responsabilitat, vetllar també per l'entretant. I també dissenyar com volem el país nou, sense els vicis, les corrupteles i els errors de partida de la vella Espanya que se'ns ha fet insuportable. Com diu en Vicent Partal, ara no podem espanyolejar. En aquesta línia transita l'obra, inspiradora i vigoritzadora de Salvador García Ruiz i David Boronat Catalunya, Last Call (Barcelona: Viena Edicions, 2013, 208 p.).

Els autors ens injecten optimisme en posar en valor els actius més potents de l'economia catalana, les bases a partir de les quals podem construir un país nou. Dibuixen, sobretot, un  molt dens i imaginatiu catàleg, estructurat i sistemàtic, de bones propostes (la majoria) que abasten des de les vies fonamentals per a la reindustrialització del país, al reforçament de la cultura emprenedora, passant pels nous camins de finançament necessaris per crear riquesa, com guanyar eficiència en la batalla pel reforçament de la imatge exterior de Catalunya, el rol fonamental de la investigació i la Universitat en el creixement econòmic, la importància de la formació i un món educatiu ben adaptat a les necessitats de la gent i de l'economia, les claus per a la reforma (aquí discrepo una mica, com haureu comprovat en els apunts d'aquests dies) i els valors d'una nova administració pública. Els autors transmeten optimisme i confiança a cabassos en les possibilitats del nostre país i conviden tothom a col·laborar-hi en aquesta gran empresa col·lectiva. Una bona i actual contribució a reinventar-nos: perquè, com li vaig sentir fa uns dies a en Quim Arrufat, no es tracta només de canviar de bandera, sinó de construir realment un país nou millor.

Comentaris

  1. Vés a saber, potser encara ho aconseguirem. És tot un poble que amb optimisme, per necessitat econòmica i per necessitat de respirar aire net, estem tots engrescats per aconseguir-ho. Aquesta força, tal com s'està conduint, sense estirabots imprudents, no té aturador. Això és el que els espanta als espanyolistes. No troben la manera de refrenar-nos. Perquè els temps han canviat i ja no és possible provocar estats d'excepció i altres bestieses, com aquella d'alimentar una ETA des de l'Estado español per justificar l'exaltació patriòtica nacional de España. No exagero. Ho acaba de confirmar un cap sindical de la policia nacional d'España.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas