Ves al contingut principal

Optimisme en vena per a l'entretant (#CatalunyaLastCall)

La dependència ha provocat als catalans un mal difícil d'expressar en poques paraules. En tots els ordres. El moral i el material. Sense anar de dret a resoldre aquesta arrel dels nostres mals, difícilment ens en sortirem. En l'àmbit econòmic, tothom ho sap, que el país disposi dels propis mitjans per aplicar-los a les seves necessitats amb intel·ligència és una necessitat absolutament peremptòria, urgent. Milers i milers de catalans viuen en condicions duríssimes que no admeten espera. L'atur, la pobresa i l'exili econòmic han de ser combatuts amb eines eficients. Desgraciadament, ens constarà encara un temps (esperem que siguin mesos més que anys) trencar definitivament aquestes cadenes. Cal, doncs, per responsabilitat, vetllar també per l'entretant. I també dissenyar com volem el país nou, sense els vicis, les corrupteles i els errors de partida de la vella Espanya que se'ns ha fet insuportable. Com diu en Vicent Partal, ara no podem espanyolejar. En aquesta línia transita l'obra, inspiradora i vigoritzadora de Salvador García Ruiz i David Boronat Catalunya, Last Call (Barcelona: Viena Edicions, 2013, 208 p.).

Els autors ens injecten optimisme en posar en valor els actius més potents de l'economia catalana, les bases a partir de les quals podem construir un país nou. Dibuixen, sobretot, un  molt dens i imaginatiu catàleg, estructurat i sistemàtic, de bones propostes (la majoria) que abasten des de les vies fonamentals per a la reindustrialització del país, al reforçament de la cultura emprenedora, passant pels nous camins de finançament necessaris per crear riquesa, com guanyar eficiència en la batalla pel reforçament de la imatge exterior de Catalunya, el rol fonamental de la investigació i la Universitat en el creixement econòmic, la importància de la formació i un món educatiu ben adaptat a les necessitats de la gent i de l'economia, les claus per a la reforma (aquí discrepo una mica, com haureu comprovat en els apunts d'aquests dies) i els valors d'una nova administració pública. Els autors transmeten optimisme i confiança a cabassos en les possibilitats del nostre país i conviden tothom a col·laborar-hi en aquesta gran empresa col·lectiva. Una bona i actual contribució a reinventar-nos: perquè, com li vaig sentir fa uns dies a en Quim Arrufat, no es tracta només de canviar de bandera, sinó de construir realment un país nou millor.

Comentaris

  1. Vés a saber, potser encara ho aconseguirem. És tot un poble que amb optimisme, per necessitat econòmica i per necessitat de respirar aire net, estem tots engrescats per aconseguir-ho. Aquesta força, tal com s'està conduint, sense estirabots imprudents, no té aturador. Això és el que els espanta als espanyolistes. No troben la manera de refrenar-nos. Perquè els temps han canviat i ja no és possible provocar estats d'excepció i altres bestieses, com aquella d'alimentar una ETA des de l'Estado español per justificar l'exaltació patriòtica nacional de España. No exagero. Ho acaba de confirmar un cap sindical de la policia nacional d'España.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…