Ves al contingut principal

Parlar català és de sobiranistes (i II) (#espanyolisme)

Aigüestortes (Alta Ribagorça)










L'ADN és l'ADN i ells van a rebentar-ho tot. Si no heu tingut l'oportunitat us recomano una visió de com Dyango es tractat per la púrria de 13TV per atrevir-se a participar al Concert per la Llibertat del proper 29 de juny al Camp Nou. Se sorprenen que una persona com ell, que fins ara semblava normal i tot, triï el mateix camí que expressen (tot i l'acció constant de l'establishment) la majoria dels catalans. Ni un bri d'anàlisi de les responsabilitats d'Espanya al respecte. Tots som una mena d'alienats als quals se'ns ha anat la pinça tipus sectaris de Waco. Són incapaços d'entendre la pluralitat i la lliure adhesió als projectes col·lectius. L'ADN és l'ADN i ells ja van a rebentar-ho tot. Per això, en les converses de cafè sempre tranquil·litzo els amics i contertulis preocupats pel fet que una possible cessió d'Espanya pugui fer que una majoria dels catalans caigui en el parany i torni a la ratera. Que no. Tranquils. Que són completament incapaços d'articular ni tan sols un tímid discurs de seducció que vagi més enllà de l'amenaça i la xuleria.

El seu caparronet està construït d'una altra manera. Cinc-cents anys junts fent-nos sotmesos. Aquests dies, l'arribada de Neymar al Barça ens ha ofert una altra bona oportunitat de comprovar-ho. Al jugador se li va acudir dir que dominava més el català que el castellà. Pobret, no sap el pa que s'hi dona a la Caverna. El millor retrat, absolutament evocador de com veuen el món els nostres veïns espanyols és el tuit que vaig llegir d'una veu desconeguda, encara que força activa a la xarxa social, una tal @SilviaRuizLopez: "Que hace Neymar hablando en catalan? Que asco mezclar churras con merinas... politica y futbol NO van juntas. Ya esta bien". En altres paraules, si ets espanyol (cosa que, naturalment, no s'escull) has de parlar espanyol. I punt. I deixar de tocar els pebrots amb dialectes inventats només amb la finalitat d'acabar amb la unitat d'Espanya. I així és com han aconseguit que fins i tot gent tant discreta com en Dyango es declari partidari de l'Estat propi enmig de l'estupefacció dels mitjans espanyols.

Comentaris

  1. El que se'm segueix fent estrany, poc entenedor, és el per què d'aquests costums adquirits. Mals costums mal adquirits. Quan simplifiquem el caràcter de cada terra, ens surt el cap quadrat dels alemanys, el punyalet traïdor d'un àrab, etc. Però, si ho volem entendre amb més profunditat em d'acceptar que hi ha algun factor natural que influeix en el comportament social. No poden ser les inèrcies socials perquè amb els genocidis que hem protagonitzat a la història, veuríem canvis de comportament socials en la mateixa terra. I no és així. Això també afecta els animals i les plantes! De moment, de manera científica actual, no he trobat ningú que m'ho sàpiga raonar. És clar que entrar dins d'aquest sector de reflexió és molt perillós per allò de l'insult o qualificació ràpida que ens pot venir a la ment. Però, la Terra segueix essent rodona i donant voltes al sol! Potser qui en sap donar una raó més convincent sigui l'astrologia, aquella ciència ara tan devaluada dels segles anteriors i que tanta lògica té quan se l'estudia més seriosament. Fa molt poc, un enginyer especialitzat en el llançament de projectils a l'espai ho confirmava sense dir-ho clarament: La quantitat de radiacions que cada cos de l'espai llança al cosmos i que recollim a cada instant és enorme. Els astròlegs proclamen que en el moment de nàixer, cada ser -humà, animal, planta o terra- queda impregnat de les energies rebudes en aquell precís moment de passar de la ingravidesa a l'exterior maternal, creacional.
    Si fos així, hauríem d'acceptar que el magnetisme que genera cada terra, cada país, li conformen unes reaccions naturals i socials que fatalitzen el nostre comportament... és clar que alguns també ja ho diuen.
    Per exemple, diguem-li a l'Alfonso Guerra, en Wert que parlin algun dia una mica més seriosament, a la manera d'un Mas-Colell, o com en Junqueras. Jo no m'ho puc ni imaginar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí t'ho explica una mica, Ramon:

      http://ciencia.ara.cat/centpeus/2012/10/31/jo-soc-jo-i-la-meva-flora-intestinal/

      __________________________________________________________

      Jo soc jo i la meva flora intestinal

      220px-EscherichiaColi_NIAID.jpg Que al budell hi tenim la flora bacteriana és una cosa que no és novetat. De vegades costa recordar que al final portem a sobre més bacteris que no pas cèl·lules, de manera resulta fàcil sospitar que tant bacteri ha de tenir algun impacte sobre la nostre salut. Normalment pensem en problemes digestius i en les diarrees que es poden causar per excés d’antibiòtics, quan matem la major part de la flora intestinal. Els fabricants de iogurts també ataquen amb la publicitat dels seus iogurts fets amb no-se-quins fantàstics bacteris que, pressumptament, et faran sentir millor, estar més guapo i cagar més de gust.

      Però més enllà de les promeses dubtoses de la publicitat i de les sospites més o menys encertades, la veritat és que tenim dades que indiquen que la nostra flora intestinal juga un paper molt més important del que acostumem a sospitar.

      Quan un nen neix ho fa amb el budell buit de bacteris. Però el mateix pas per la vagina durant el part, els primers amorraments al mugró per mamar i les primeres abraçades dels pares fan que de seguida comenci a incorporar bacteris que aniran colonitzant els budells. En pocs anys la flora ja serà força estable i ben determinada, i no resultarà massa fàcil modificar-la. Però el cas és que els metges comencen a adonar-se que modular la flora, canviar el tipus de bacteris que tenim, podria ser molt interessant.

      .... continua....

      Elimina
    2. ......

      Per exemple, s’ha vist que un dels motius que pot causar obesitat no és només el menjar més o menys, o tenir uns o altres gens sinó també la flora intestinal. Podem agafar ratolins que es mantenen sense flora intestinal des del moment de néixer i colonitzar els seus budells amb bacteris provinents d’animals normals. Aleshores els ratolins creixeran normalment. Ara be, si els que els hi posem son bacteris provinents d’animals obesos, els ratolins receptors, malgrat tenir una dieta igual, acabaran per ser obesos.

      La gràcia sembla estar en la manera com els bacteris poden metabolitzar els aliments. Part de la fibra que nosaltres som incapaços de digerir hi ha bacteris que si que poden fer-ho. Uns amb més eficàcia que altres. Si tens uns dels d’alt rendiments vol dir que els teus budells disposaran de més nutrients per absorbir encara que mengis el mateix que una altra persona amb uns bacteris menys eficients. De manera que, en alguns casos (i NO sempre) podríem tractar la obesitat actuant sobre els bacteris del budell. Només ens cal saber quins dels milers que hi ha son els importants I també com fer-ho per seleccionar uns o altres. O dit d’altra manera, només menjant un determinat tipus de iogurt no n’hi ha prou.

      Però tot plegat encara està relacionat amb la nutrició i no resulta massa sorprenent. En canvi, si que és inesperat que modular els bacteris que tenim al budell pugi tenir efectes sobre el comportament, el caràcter i fins i tot situacions com l’angoixa o la depressió. Desconcertant, però real. De nou, agafant animals lliures de microbis i colonitzant els seus budells amb uns o altres microorganismes s’aconsegueix que presenten patrons de comportament diferents.

      Sabem que hi ha un nervi que comunica directament el cervell amb (entre altres coses) els budells. És el nervi vague. Però és un error pensar que la comunicació va només del cervell cap al budell. També hi ha senyalització en sentit contrari i productes generats pels bacteris poden afectar el tipus de senyals que reb i que ha de processar el cervell. Tot plegat té un efecte que no és menyspreable en coses com el comportament.

      De nou, això no vol dir que només amb una dieta sana i unes bactèries naturals puguis curar la depressió. No hi ha solucions simples a problemes complexes per molt que alguns intentin vendre’ns la moto. Però si que pot ajudar i tenir un efecte remarcable. O al menys serà així quan aprenguem a controlar i regular aquesta complexa xarxa de senyals que sembla que hi ha entre el nostre organisme i els microbis amb els que cohabitem.

      Diuen que “jo soc jo i les meves circumstàncies”, però cada vegada veiem més clar que també podem dir amb tota certesa que “jo soc jo i els meus microbis”

      Elimina


    3. O sia, no es que ho portin a la sang com diuen molts... ho porten als budells.
      Salut i llibertat ||*||

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…