Ves al contingut principal

Parlar català és de sobiranistes (I) (#dependència)

Santa Maria de Taüll (Alta Ribagorça)
Interessantíssima portada del gran Marhuenda fa uns dies a La Razón. Ja sabeu que titulant, darrerament, mai decep en el seu nivell de deliri. Aquesta té, certament, molt de ganxo: "Montoro bloquea la financiación del plan soberanista de Mas". Òndia tu, anem a mirar-la que això promet. Carmen Morodo signa en pàgines interiors un article realment demencial. Es refereix al fet, testimoni de fins a quin punt s'ha acabat la mínima (però molt mínima) llibertat de moviment permesa fins ara a la Gestoria, que el famós Fons de Liquiditat amb que l'Estat administra els nostres impostos decideix quines factures que li presenta la Generalitat paga i quines no. És a dir, que té a les seves mans practicar una política de priorització de la despesa que la majoria del Partit Popular vulgui (tot i ser amplíssimament minoritària a Catalunya). Aquest fet ve a arrodonir una situació de fallida tècnica massiva de les entitats socials catalanes relacionades amb el Tercer Sector, la Cultura o l'Esport, que estan tancant la barraca (ho constato professionalment gairebé a diari) de manera massiva.

L'article perpetrat enumera el que qualifica com a "facturas de las partidas sobiranistas". I, francament, és per a flipar. De fet, els impagaments que ha forçat l'Estat han fet que la Generalitat ja només conservi cinc línies de subvenció: promoció dels artistes a l'exterior, difusió internacional de la cultura catalana, estrena de films doblats i subtitulats en català, traducció d'obra literària o de pensament i producció editorial en català i occità. Aquestes són "partides sobiranistes"! Senzillament brutal. En un impuls més al creixement del món sobiranista, el no nacionalisme mediàtic espanyol equipara la promoció de la llengua catalana, directament, amb l'independentisme. Amb ànim de censura màxima i sota l'epígraf, "En que gasta Mas el dinero", s'enumeren partides que l'autora de l'article presenta com a inadmissibles, com ara els 2,5 MEUR dedicats al doblatge al cinema i altres per a la promoció de la llengua i la cultura tradicional que sumen l'escandalosíssima xifra de poc més d'un milió més. Total: 3,5 MEUR. Oh, quin gran dispendi, Senyor. Sobretot si es té en compte que, paral·lelament, només per a un aspecte de la cultura de l'Espanya espanyola, les entitats animalistes situen l'ajut de l'Estat espanyol al món dels braus, entre 500 i 600 MEUR anuals!

Comentaris

  1. De fet, ja fa uns mesos que la GenCat està intervinguda de facto. Són els del mal estat els qui decideixen a qui paguen i a qui no a casa nostra. Així de clar i senzill. No sé si va ser en Barbeta o algú altre del club d'en Basté que ho va anunciar. El que passa és que ens estem fent els distrets, però la GenCat ja no pinta res. Només ens queda l'estrany honor de tenir organismes existents. Un és TV3. Els de Madrid ho estan proclamant arreu que no baixaran del burro mentre en Mas no la tanqui. Així estan les coses.
    Suposo que el suport d'en Junqueras al Mas és per enllestir totes les passes per ultimar la nostra declaració definitiva. A menys que el nou TC, el reietó o algun altre español ens declari il·legals per pur naixement.

    ResponElimina
  2. Aquestes són les coses que hauria d'explicar en Mas cada cop que parla.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…