Ves al contingut principal

Patada defensiva cap a l'autogol (#PSc)

Sant Quirc de Durro (Alta Ribagorça)












Més enllà de les periòdiques propostes/paiasada del seu líder, ha estat certament delirant contemplar aquests dies com alts càrrecs i opinadors al servei del Partit dels Socialistes es dedicaven a rabejar-se en les expectatives electorals de Convergència i Unió. Sobretot, perquè són (com ara Miquel Iceta o Joan Ferran) exactament els mateixos que han portat aquests darrers anys el partit de Maragall dels 52 a uns possibles (segons enquesta) 16-17 escons. Llegir-los donant consells als convergents sobre com remuntar m'ha semblat realment de traca i mocador. Es mereixen ben bé la residualització que les enquestes els estan anunciant. Al Baròmetre de Primavera d'El Periódico només un 34% dels votants del PSc estarien disposats ara, amb total seguretat, a votar-los novament. Una xifra superior, d'un 41%, es mouria entre el dubte, el vot en blanc i l'abstenció. La resta, transitaria cap a d'altres partits. I no precisament cap a Ciutadans, com ens fan veure per justificar-se en l'espanyolisme a l'Hospitalet o Sant Feliu de Llobregat, sinó, molt preferentment, cap a Iniciativa (un 10%, sobretot, cal creure, a l'entorn de Barcelona) i Esquerra Republicana (un 9%, probablement, sobretot a la resta del país).

L'opció Pere Navarro, doncs, està fent fugir cames ajudeu-me l'electorat catalanista del PSc (ahir, sense anar més lluny, tots els regidors a Berga) a un ritme considerable. I la direcció, per comptes d'assumir la inviabilitat de mantenir trenta-cinc anys d'indefinició nacional i defensar directament l'statu quo autonomista, que és el que fins fa poc volia la major part dels seus propis electors, s'entesta en dues apostes perdedores que el portaran indefectiblement a un carreró sense sortida: la constant referència a la bondat del cas escocès i l'entestament a defensar una reforma federal de la Constitució que tothom sap que no comprarà ni el PSOE. És una mena de patada defensiva, que evita que el rival agafi la pilota en zona de compromís, però donada sempre cap a la pròpia porteria. Cada vegada juguen més a prop del seu porter i quan es faci visible definitivament el fracàs de les dues propostes (ni Consulta pactada ni reforma constitucional), aleshores, què s'inventaran? Com evitaran l'autogol per l'escaire? Francament, seria molt més honest que es presentessin com a avaladors del manteniment de l'statu quo dissenyat per a Catalunya pel PP i el PSOE que és, al cap i a la fi, el que de veritat pretenen.

Comentaris

  1. Trobo que és important la fisonomia de cada persona per a que cadascú entengui quines són les seves possibilitats, els seus límits socials, intel·lectuals o físics. La cara de pallasso d'en Navarro l'hauria d'obligar a ell mateix d'apartar-se d'arriscar-se a fer-lo efectivament. Tothom té el dret d'exhibir-se en públic tal com Déu l'ha portat al món. Però, el que no ha fet mai és posar-te una carta sota del braç provocant la teva defenestració perpètua.
    Ni Miliki, ni Milikito no ho haurien fet mai tant bé. Fer broma sense riure, sense que se t'escapi la sorna té molt mèrit.
    Bravo pel nostre nou Tortell Poltrona!!!!

    ResponElimina
  2. Al 1978 tothom es volia desfer dels franquistes, al 2013 tothom es vol desfer de tothom. Hi ha qui no recorda ja les suposades "competències" dins una coalició, federació o el que sigui, i comença a garlar com si fos el cap. La pregunta és, quan Rubalcaba dels voltors (per si no l'heu vist http://24.media.tumblr.com/tumblr_m71p5eh2BP1rzno10o1_500.jpg ) imposi l'autonomisme federalista de 2 competències, Navarro s'hi plegarà amb un "discutirem tant com poguem i segurament guanyarà Rubalcaba"? quan Camacho vengui les beneficioses aigües autonomistes http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/40/Elixir_Sulfanilamide.jpg ? l'autonomisme ens escorxa i solament tenim les votacions per dir la nostra? doncs votem SÍ a la independència aquest 2013

    ResponElimina
  3. I l'enquesta d'El Periódico no preveia que si les eleccions fossin de veritat, l'Ernest Maragall també s'hi presentaria amb NECat, això sense comptar que la federació catalana del PSOE també s'hi presenti. El panorama per al PSc encara seria més desolador.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…