Ves al contingut principal

Privacitats públiques (#TengounFiscaldeConfianza)

Sant Joan de Boí (Alta Ribagorça)
Un dels trets característics dels arxius personals dels qui han ocupat responsabilitats públiques és la dificultat de dirimir què correspon a la seva funció pública i què a la seva vida privada. De fet, la major part dels polítics (no parlem ja dels temps del franquisme) han tendit a arrambar amb la major part de la documentació dels seus despatxos privatitzant-la descaradament. Només en alguns casos comptats aquests papers han tornat a un arxiu públic i poden ser consultats avui en dia pels investigadors. Difícil frontera. D'actualitat, pel que fa a la senyora Alicia Sánchez Camacho. Són 3 minuts i 49 segons que aclareixen conceptes. Certament, sentir la veu de la protagonista és sempre molt més eloqüent que cent transcripcions. Confirma la impressió que fa molts anys que acompanya el capteniment públic de la interessada. Immoralitat total. És exactament el món a l'inrevès. Diuen que, possiblement, perquè així ho ha establert un Jutjat de Barcelona a petició de la interessada, difondre la famosa gravació al restaurant la Camarga de les paraules de líder del Partit Popular a la colònia podria ser constitutiu de delicte.

És una hipòtesi. El que sembla molt més segur és que durant els 3 minuts i 49 segons de la conversa que s'han difós a través de les xarxes socials es dóna (auto)testimoni de la comissió d'uns quants delictes. Que se sàpiga, cap fiscal (menys encara el de confiança de la interessada) ha mogut encara un dit per iniciar una investigació al respecte. S'actuarà, potser (si és que la denúncia no és com les fantasmes d'Enric Millo) contra els qui els difonguin a través de les xarxes socials. El món a l'inrevès. Establir relacions de vassallatge polític amb fiscals, obtenir filtracions de funcionaris públics policials i passar informació sensible que afecta la seguretat de l'Estat als mitjans de comunicació, tres accions de les quals la senyora Sánchez Camacho es vanta i s'incrimina en només 3 minuts i 49 segons, no mereixeren cap mena de punició. L'excusa de la líder popular, que no comenta aspectes que pertanyen a la seva privacitat és d'una desvergonya sense límit, si tenim en compte que ni una sola coma del que s'ha filtrat és pot considerar part de la seva vida privada. Tot, absolutamet tot, pertany a la seva activitat pública. En definitiva, el dependentisme més miserable.

Comentaris

  1. La transcripció és una demostració palpable de que els aparells de l'estat no juguen net. Veig absolutament impossibles unes paraules d'aquesta magnitud en boca d'un dirigent d'ERC.

    ResponElimina
  2. Abocar més merder quan ja tot està empastifat, potser té poc mèrit. Però, permeteu-me que n'hi aboqui una mica més:
    Amb aquesta dona n'hi ha per llogar-ne cadires, com amb tants de tants partits, però especialment del PP de tot el mal estat espanyol. En pot parlar del seu caràcter peculiar molta gent que ha estat al seu voltant. Des de dir que es trobaran a tal lloc i capgirar-ho per fer quedar malament un pobre desgraciat de treballador, fins amb aquestes actuacions a les que estem avesats al Parlament, on hi menteix desvergonyidament. Esclar que altres també ho fan. Pose'm-hi per cas en Joan Herrera. Fins i tot, en Junqueras li va haver de cridar l'atenció en ple hemicicle.
    Ara, la desfeta del tot el PP sencer és, ja no de Jutjat de Guàrdia, és de patíbul directe. Acaben de posar en Bárcenas a la presó fulminantment, oi? Doncs, pel què acabo d'assabentar-me amb aquesta decisió del jutge sembla que acabaran apareixent els 1000 milions que la UE va concedir a Espanya per crear un pla d'educació i contra l'atur de només Andalusia. Sí, sembla que aquest pro-hom Bárcenas se'ls va menjar tots, i sense cap mena d'escrúpol, tots els diners que anaven als joves desemparats d'Andalusia. Amb la connivència de tota la cúpula del PP, esclar! Mentrestant, intenten distreure l'atenció del poble espanyol dient-nos que som uns egoistes, insolidaris, etc.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…