Ves al contingut principal

Sense data ni pregunta, credibilitat en erosió (#Consulta2014)

Sant Joan de Boí (Alta Ribagorça)
Fa poc escoltava (amb successives desconnexions) la clàssica tertúlia matinal a la ràdio comtal. Era poc després de la famosa enquesta de GESOP que ha remogut l'escenari polític (tot s'ha de dir, potser massa més d'allò que hauria estat raonable). Un dels convocats, Francesc-Marc Álvaro defensava amb contundència que havia estat un error incloure en el pacte d'estabilitat parlamentària, subscrit amb Esquerra Republicana tot just després de les eleccions del 25-N, el compromís de no celebrar el referèndum més enllà de 2014 (recordareu que el programa electoral de CiU es donava per fer-ho tota la legislatura). La decisió del Gran Timoner d'insistir aquests dies en la durada de la legislatura fins el 2016, em temo, ha reintroduït un cert element de distorsió en el seu discurs de Transició Nacional. Fins ara, les contínues intervencions d'en Duran eren l'únic element de pertorbadora confusió. Ara, amb aquesta insistència en la voluntat de mostrar estabilitat (element que, en tot cas, amb els escons a la mà, mai podrà garantir) s'introdueix novament, per desgràcia, un component puta-ramonetesc perillós.

No sé si és just dir-ho així, però és legítim pensar que, per a alguns catalanets de carrer, el president sembla com si volgués tornar al sí però no. Potser per acontentar certs sectors molt nerviosos de l'establishment? Forçat pel dramatisme d'un Gestoria completament intervinguda des de Madrid i amb la menor autonomia operativa de la seva història? L'actual situació em fa venir al cap dues idees. La primera, estomacal. Estic fins els pebrots d'escoltar una vegada i una altra la preocupació irracional sobre quant dura la legislatura: però que estem en un procés d'independència, nassos! Vindria a ser com si un astronauta es preocupés per una taca al seu seient mentre avança el compte enrere de l'enlairament. La segona, més important: contra el que afirma Francesc-Marc Álvaro, estic convençut que els dubtes (reals o no, però difosos en l'opinió pública) que torna a expressar l'actuació del Gran Timoner encara enfonsaran més les seves expectatives electorals i que justament l'única manera d'esvair-los és exactament la contrària: fixar com abans la data i la pregunta de la Consulta per a la primavera/tardor de l'any 2014. I de pas, en fer-ho, guanyar la possibilitat que Esquerra Republicana entri al Govern. I cercle tancat: estabilitat garantida i projecte marcat.

Comentaris

  1. Per entrar ERC al Govern, trobo que caldria que CDC se separés de UDC, crec. Recordem que UDC a la UE pertany a la International Popular, mentre que CDC pertany al grup liberal. Per altra banda, una entrada d'ERC a un Govern amb CDC, li afectaria les relacions amb les suposades esquerres de Catalunya, PSC i IC-V. Fins i tot, sembla que Duran-Lleida, per alliberar el fre que hi posa a UDC, sembla que estaria disposat a anar de parlamentari o semblant a la UE.
    En visió de país, cal que es faci un pas endavant, sí. Però, és que no s'està fent ja des d'un pla discret? Per exemple, tinc entès que ERC va demanar al President que ja iniciés l'entrevista amb Rajoy per comunicar-li la intenció de fer la consulta famosa. Cal esperar que se celebri aquesta entrevista o no, però que es produeixi ja aquest pas definitiu per fer la passa cap la consulta. Després de la consulta, si no fem cap ridícul, ens toca començar negociacions. Total, sense parar gens ni mica, tot plegat ens porta a demanar temps, per més que em molesti.

    ResponElimina
  2. Mas és el president de la coalició CiU? si és així, Consulta i independència segur. Però cal ser democràtic i que cadascú digui la seva, és a dir, independència, o no-res. I després una post-consulta de federal, confederal o cap de les 2. Fi. 1 referèndum és 1 referèndum, no una consulta múltiple, i no es pot canviar, i l'erga omnes que és l'autodeterminació no es pot alterar. En canvi una Catalunya Estat-Nació sí pot convocar una consulta on hi hagi 3 opcions. Per tant la pregunta, és d'independència de Catalunya: voleu que CAT sigui un estat-nació independent? gràcies al mal ús de les paraules, no podem dir directament "país" perquè per a Rajoy és un "mero territorio" i res més. Votem SÍ, i acabem ja amb aquesta parènquima.

    Duran? necessita la independència, i a part la Transició de CAT actual a CAT Estat-Nació és la "protecció" per a no desfer-se el 1r dia. Que si voten sí a fora, que si no, mentrestant tindrem euro, EFTA, etc, en transició per més que Rajoy rabiï... a veure per cert quan s'entera ja home, que no és tant iaio.

    ResponElimina
  3. La gent comença a dubtar que CiU vulgui de veritat la independència i que no estigui despistant. Aquest comportament de CiU el comença a fer insuportable a molta gent que li està girant l'esquena en considerar-los els nous "pendons vermells".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…