Sobre l'administració pública (i III): externalitza com puguis (#noupaís)

Durro (Alta Ribagorça)












Un altre dels axiomes que circulen indefectiblement en totes i cadascuna de les propostes de modernització de la Funció Pública al nostre país és el de la bondat intrínseca de l'externalització dels serveis públics: la concessió a empreses privades de certes funcions que fins no fa gaire exercia directament l'administració. Suposo que en alguns àmbits, realment, deu haver donat peu a millores importants en la gestió i en l'eficiència del servei. Tanmateix, a parer meu, cal (o no) aplicar el sistema amb mesura. Amb molta mesura. Sospesant molt bé els avantatges i els inconvenients. Perquè sovint el traspàs de certes funcions públiques a terceres empreses ha suposat també una elevació dels costos a mitjà i llarg termini i ha comportat el desenvolupament de la mateixa feina per personal a preus d'autèntica explotació. Això, però, no ha estat el pitjor. Com en el cas de la persecució al funcionari, que pot acabar essent substituït per personal col·locat a dit, sense qualificació i senzillament com a resultat de l'amiguisme, el partidisme o el nepotisme (ja us en vaig parlar fa uns dies), en el de les externalitzacions els perills de generar concomitàncies lletges entre partits polítics i entorn amical de l'administració és molt i molt considerable.

Naturalment, pobre de mi, no tinc elements de judici per valorar el cas de les ITV en el qual es troba imputat  ara mateix l'Oriol Pujol, però, pel relat que se'n fa, sembla evident que aquesta mena de transferència de serveis públics a empreses privades contractades per l'administració a través de concursos públics, ha estat també una font privilegiada per a l'exercici del clientelisme i el benefici personal a costa de les arques públiques. La mixtura dubtosa entre interessos públics i privats de grups d'interès que es posicionen a una banda i a l'altra en aquesta mena d'actuacions ha estat, ben segur, arreu de les administracions, excessivament generalitzada per no tenir serioses sospites de la conveniència general d'aquest sistema. I no hi ha dubte que, si és que es vol continuar emprant aquesta mena d'externalitzacions, els controls sobre el tràfic d'influències han de ser molt més depurats en el futur del que ho ha estat fins ara. Del contrari, fem un pas més en el procés de degradació del prestigi de l'administració pública, que, la pobre, ja el té prou consumit.

Comentaris

  1. I encara t'has oblidat un altre aspecte, quan l'externalització es fa a un altre país, com sembla que volen fer amb les rodalies a Catalunya, i aleshores jo em pregunto, a Catalunya no hi ha cap empresa ho suficientment apte per dur a terme aquesta tasca???, que hem d'anar a cercar-los a l'estranger???

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord. A sobre, tal com dius, el cost resulta més car. Llavores, quina millora se'n treu d'externalitzar si l'objectiu sempitern és el de reduir despeses? És evident que la desviació de beneficis empresarials als partits és un fet. Ja he comentat alguna vegada que, ja que és tan difícil aconseguir l'honestedat econòmica dins dels partits, el millor fóra legalitzar-ho en el sentit de que cada partit publiqués les empreses addictes al seu club. A sobre, això comportaria els seus beneficis aclaridors al poble. Imagineu-vos un partit que té empreses estafadores, explotadores, etc., perdrà vots, no?, etc.
    Per què no provar-ho? Que tots surtin de l'armari.. Seria qüestió de tapar-se el nas durant els primers dies. Però, al cap d'un temps tots s'haurien perfumat una mica...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)