Ves al contingut principal

Un Pacte Democràtic (#anembé)

Aigüestortes (Alta Ribagorça)










Fa molt temps, des de l'esbudellament de l'Estatutet, que el nou consens del catalanisme es diu Dret de decidir. Ras i curt, és diu democràcia. Per disgust de gent com el meu estimadíssim i mel·liflu Antoni Puigverd, ahir es va escenificar al Parlament de Catalunya, de manera plàstica i magnífica, l'amplíssim consens de la immensa majoria dels catalans demòcrates: volem votar el nostre futur polític lliurement. Per disgust d'en Puigverd, dic, i dels qui de dins i de fora ens ho neguen: inclusió, inclusió, inclusió, mentre el seu PSc es fa més i més petit cada dia. El procés és, com més va, més potent, i per això precisament, més irreversible. Arriba a més i més gent. Fins i tot en Maurici Lucena (quin màster en pedanteria el seu, mare de Déu), diu, en nota l'alè a les seves pròpies trobades familiars. Són els aires de la independència d'en Corbacho (el Celestino), que afecten ja de ple els seus propis militants, mentre la direcció continua encegada en la defensa d'una proposta federal que veurem encastar-se d'aquí només uns dies contra el mur de l'única Espanya possible/impossible.

El moment és clar. I l'hem somiat durant tants anys! Exercici de la democràcia contra legalisme foll escapista de la realitat. Canvi democràtic contra defensa del statu quo. Aquesta és la disjuntiva que la diada d'ahir va deixar prou clara, diàfana. D'un cantó, els qui, empesos des de baix, han entès que el país està ja preparat per exercir la llibertat plena. Són tota mena d'entitats de la societat civil que, amb una maduresa envejable, ens han ofert una fotografia de família que feia autèntica patxoca. Amb quatre forces polítiques (amb Unió no sabem que passarà) que han de marcar el futur del país. De l'altra, altres quatre que faran pinya en defensa de la petrificació del sistema, de forma camuflada o directa: el PSC, el PP (sobretot no visiteu el perfil de @carmenmonntoro a twitter, que podríeu incórrer en un delicte!), Ciutadans i la Plataforma per Catalunya. I no cal dir com costarà a la gran majoria dels catalans demòcrates aliniar-se amb companys de viatge com aquests.

Comentaris

  1. M'imagino de com estàs de ple de joia! Jo també! Els espanyols i espanyolistes estan que no entenen res, res de res. Com tampoc no entenia res la nostra senyora que ens arregla el pis. No entenia res fins fa poc. Perquè el seu fill, metge amb no sé quants títols i exercint a Suïssa, l'anat il·lustrant de mica en mica. A sobre, cosa que tampoc no fan ni els que es diuen preparats d'entre els espanyols, li vaig ensenyar aquell llibre del què us en vaig comentar on hi surten tots els mapes de les colònies d'arreu del món del què va ser un imperi català, cap el S.XVI. Quan aquesta bona dona va veure totes aquelles banderes catalanes pintades al S.XVI va fer com un xisclet. Al cap d'un moment, i amb uns ulls com taronges, en va exclamar que com ens ho podien haver amagat, mentit durant tants segles. És allò que una imatge val per mil paraules, si és que el lector les vol llegir.

    Estic impacient, je! Quin bot farà en Ratjoi quan rebi l'escrit d'en Rigol. El trobo molt encertat en Rigol: Ponderació, moderació, raonament, ètica, pulcritud, etc. No en va en Pujol el va defenestrar per tenir massa miraments amb els oponents!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…