Un Pacte Democràtic (#anembé)

Aigüestortes (Alta Ribagorça)










Fa molt temps, des de l'esbudellament de l'Estatutet, que el nou consens del catalanisme es diu Dret de decidir. Ras i curt, és diu democràcia. Per disgust de gent com el meu estimadíssim i mel·liflu Antoni Puigverd, ahir es va escenificar al Parlament de Catalunya, de manera plàstica i magnífica, l'amplíssim consens de la immensa majoria dels catalans demòcrates: volem votar el nostre futur polític lliurement. Per disgust d'en Puigverd, dic, i dels qui de dins i de fora ens ho neguen: inclusió, inclusió, inclusió, mentre el seu PSc es fa més i més petit cada dia. El procés és, com més va, més potent, i per això precisament, més irreversible. Arriba a més i més gent. Fins i tot en Maurici Lucena (quin màster en pedanteria el seu, mare de Déu), diu, en nota l'alè a les seves pròpies trobades familiars. Són els aires de la independència d'en Corbacho (el Celestino), que afecten ja de ple els seus propis militants, mentre la direcció continua encegada en la defensa d'una proposta federal que veurem encastar-se d'aquí només uns dies contra el mur de l'única Espanya possible/impossible.

El moment és clar. I l'hem somiat durant tants anys! Exercici de la democràcia contra legalisme foll escapista de la realitat. Canvi democràtic contra defensa del statu quo. Aquesta és la disjuntiva que la diada d'ahir va deixar prou clara, diàfana. D'un cantó, els qui, empesos des de baix, han entès que el país està ja preparat per exercir la llibertat plena. Són tota mena d'entitats de la societat civil que, amb una maduresa envejable, ens han ofert una fotografia de família que feia autèntica patxoca. Amb quatre forces polítiques (amb Unió no sabem que passarà) que han de marcar el futur del país. De l'altra, altres quatre que faran pinya en defensa de la petrificació del sistema, de forma camuflada o directa: el PSC, el PP (sobretot no visiteu el perfil de @carmenmonntoro a twitter, que podríeu incórrer en un delicte!), Ciutadans i la Plataforma per Catalunya. I no cal dir com costarà a la gran majoria dels catalans demòcrates aliniar-se amb companys de viatge com aquests.

Comentaris

  1. M'imagino de com estàs de ple de joia! Jo també! Els espanyols i espanyolistes estan que no entenen res, res de res. Com tampoc no entenia res la nostra senyora que ens arregla el pis. No entenia res fins fa poc. Perquè el seu fill, metge amb no sé quants títols i exercint a Suïssa, l'anat il·lustrant de mica en mica. A sobre, cosa que tampoc no fan ni els que es diuen preparats d'entre els espanyols, li vaig ensenyar aquell llibre del què us en vaig comentar on hi surten tots els mapes de les colònies d'arreu del món del què va ser un imperi català, cap el S.XVI. Quan aquesta bona dona va veure totes aquelles banderes catalanes pintades al S.XVI va fer com un xisclet. Al cap d'un moment, i amb uns ulls com taronges, en va exclamar que com ens ho podien haver amagat, mentit durant tants segles. És allò que una imatge val per mil paraules, si és que el lector les vol llegir.

    Estic impacient, je! Quin bot farà en Ratjoi quan rebi l'escrit d'en Rigol. El trobo molt encertat en Rigol: Ponderació, moderació, raonament, ètica, pulcritud, etc. No en va en Pujol el va defenestrar per tenir massa miraments amb els oponents!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas