Una altra raó per la qual guanyarem (#independentistes)

Cóll (Alta Ribagorça)
La nit que començava a filtrar-se el primer lliurament de la darrera enquesta publicada a El Periódico, la que donava a Esquerra Republicana, per primera vegada des de feia vuitanta anys, la primera posició a unes hipotètiques eleccions catalanes, vaig tenir la fortuna de sopar de costat del líder del partit, l'Oriol Junqueras. Lliuravem aquella nit, des l'associació Catalunya 1640, la VII Medalla Pau Claris a l'Assemblea Nacional Catalana. Naturalment, estava emocionat, però la reacció, gairebé inicial, adreçada al seu entorn més còmplice, es resumia en tres paraules: humilitat, humilitat, humilitat. I tot seguit la necessitat d'anar construint un escut per a aturar les castanyes que li començarien a ploure des de l'establishment mediàtic, tan poderós, d'aquest/aquell país. La reacció em va fer pensar en el contrast (han après) amb el pecat de supèrbia que ERC havia patit després dels grans resultats, aquells 23 escons, de Josep Lluís Carod-Rovira en 2003. Junqueras va anunciar tot seguit que no volia eleccions, sinó portar fins al final el pacte de legislatura amb el Gran Timoner. Que de què serviria guanyar-les si no podria culminar el procés.

Durant les hores i dies posteriors, en termes generals, les declaracions dels líders dels partits catalans i dels grans opinadors mediàtics de l'establishment, tot valorant el resultat de l'enquesta, m'han confirmat que som en el camí ferm de la victòria. La grandesa de mires (el gran projecte compartit del país, fins i tot encara que el partit devalli) ha caracteritzat les lectures des d'Esquerra i Convergència, convençuts que la transformació radical que pateix el país pot portar a un canvi molt important en el panorama de partits catalans. Un canvi el resultat final del qual ni albirem encara. En dramàtic contrast, els sectors polítics i mediàtics contraris al procés (amb el pèrfid Duran al capdavant) han fet una interpretació completament partidista, sucant pa i/o aprofitant el descens de CiU sense mirar-se en cap cas el gep. Sense tenir en compte que és possible que ni CiU ni ERC tornin a presentar-se en els propers temps amb les seves actuals coalicions i sigles a unes eleccions. Estic convençut que en aquests temps tan difícils que vivim, d'incertesa econòmica i política, la immensa majoria de la gent vol generositat i grans projectes col·lectius, no pas mesquinesa i partidisme. I aquesta és una altra gran carta que juga a favor del sobiranisme i que taca sense remei l'estratègia del dependentisme català, cada dia més immoral i amb menys suport popular.

Comentaris

  1. Ha de ser un gran honor poder compartir taula amb en Junqueras, de debò. Recordo quan vas fer un blog amb el que ja en parlaves d'un Oriol Junqueras que prometia molt per la seva capacitat i senzillesa. Ja fa uns anys. Però, tenim, afortunadament, un moviment que no és un Oriol en solitari; tampoc un Timoner perdut pel mar, tampoc. Tenim un conjunt de persones, d'entitats, tot un moviment que ha despertat tota Catalunya. Catalunya s'ha despertat. L'agressió permanent franquista que havia fet quedar endormiscats després de tanta resistència continguda i activa de l'època d'en Franco, ha tornat a despertar en veure que no hi ha esperança, gens ni mica, dins d'Espanya. No hi ha res a fer. Els Duran-Lleida i els Navarro ens ho deixen prou clar. La Muriel, tot l'ANC, fins i tot, ara mateix en Miquel Valls, tothom amb dos dits de front -en Mayor Zaragoza!-, tothom que estima la llibertat està per la nostra molt guanyada independència.
    Un enorme, excel·lent BRAVO!!

    ResponElimina
  2. Amatens al crit de "via fora" per començar a caminar finalment LLIURES, com un sol poble, com ja ho havíem fet fa tres segles. La meva Pàtria: CATALUNYA, la meva llengua: EL CATALÀ, la meva dança: LA SARDANA, el meu anhel: LA LLIBERTAT. I no amb un sentit carrincló sino plenament actualitzat i com a projecte de futur per a tot el nostre poble català i els qui s'hi apuntin, vinguin d'on vinguin. INDEPENDÈNCIA, ja!!!!

    ResponElimina
  3. Caldria anar preparant els recordatoris de les Taules de Canvi, els Consolats de Mar, etc. No en va en vàrem ser els primers en tantes i tantes coses.
    Lligat amb aquest tema, la meva companya-sòcia-amiga-cuinera-... finalment m'ha pogut regalar un llibre que feia temps que hi anava al darrere: "Descoberta i Conquesta d'Amèrica" d'Enric Guillot, publicat per Librooks. No és un llibre barat, val uns 60€ però se'ls val perquè és un enorme recull de tot el què va ser Catalunya. Hi ha una quantitat enorme de plànols de l'època impresos amb gran qualitat.
    Ciao i bona nit!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)