Ves al contingut principal

Una causa també moral (#dependentisme)

Estació de Boí-Taüll (Alta Ribagorça)











Ja ho sé. Em direu que a tot arreu hi ha golfos. Que nosaltres també tenim el Cas Palau. I uns quants més (molts, massa, ben punyents) de corrupció. D'acord. Però des de que els dependentistes van començar a mobilitzar-se a favor del no, no deixa d'assaltar-me la impressió que la nostra victòria és també una causa moral. Perquè ells, amb les seves actituds i els valors que desprenen, ens ho confirmen cada dia. No és només que el PSc faci front comú a l'Hospitalet amb un partit racista per boicotejar una consulta democràtica. No, no. Passa del pla de la misèria política directament a la personal. Varem tenir un primer tast en l'operació dissenyada per la vicepresidenta del Govern espanyol en col·laboració amb el seu ministre de l'Interior, utilitzant els recursos de l'Estat per alterar el resultat de les eleccions catalanes. Un fet sobre el qual (perquè alguns dels nostres, encara malalts de partidisme, de seguida pensen que s'afavoreix els qui manen) no s'ha fet la denúncia interna i internacional que correspondria a un complot que va atemptar contra la mateixa essència de la democràcia.

I pels mateixos dies varem haver d'aguantar la intoxicació i la mentida deliberades del dependentisme, amb campanyes tan espúríes com aquella dels Garcia, als quals en una Catalunya independent se'ls obligaria a canviar el cognom, o la de l'abisme de les pensions per amoinar la gent gran. Ara, aquests darrers dies, hem sabut de la indigència moral més absoluta en una de les persones que encarnen el lideratge del no. Alguna cosa surava, en relació als seus gustos per l'estètica, les joies, la roba de luxe o el mobiliari d'importació d'altíssim valor. Però cal ser una autèntica degenerada indecent per lamentar-se personalment dels estralls de la crisi (dient que t'ha obligat a consumir marques blanques o a reduir les vacances) exactament en el mateix moment que t'estàs multiplicant per tres el salari, per situar-lo entre els 115.000 i els 180.000 euros anuals. Gentussa com aquesta ha de desaparèixer el més aviat possible de l'escena política. Un altre motiu per lluitar per un estat propi.

Comentaris

  1. Una de les coses que em preocupen del moment actual del procés de la nostra independència, és la possibilitat de que guanyin els qui en fan bandera de la deformació de la nostra realitat sòcio-política. Uns per ignorància, altres per mala baba, ens poden arrossegar pel pedregar irremeiablement encara que no tinguin raó. La, almenys meva, necessitat d'independitzar-me és per poder viure en pau d'una vegada. Tindrem controvèrsies, es clar. Però, no crec que puguem arribar a la de la mentida institucionalitzada.

    ResponElimina
  2. Ostres, això m'ho he perdut, ara no se de qui parles, que m'ho podries aclarir?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…