Una causa també moral (#dependentisme)

Estació de Boí-Taüll (Alta Ribagorça)











Ja ho sé. Em direu que a tot arreu hi ha golfos. Que nosaltres també tenim el Cas Palau. I uns quants més (molts, massa, ben punyents) de corrupció. D'acord. Però des de que els dependentistes van començar a mobilitzar-se a favor del no, no deixa d'assaltar-me la impressió que la nostra victòria és també una causa moral. Perquè ells, amb les seves actituds i els valors que desprenen, ens ho confirmen cada dia. No és només que el PSc faci front comú a l'Hospitalet amb un partit racista per boicotejar una consulta democràtica. No, no. Passa del pla de la misèria política directament a la personal. Varem tenir un primer tast en l'operació dissenyada per la vicepresidenta del Govern espanyol en col·laboració amb el seu ministre de l'Interior, utilitzant els recursos de l'Estat per alterar el resultat de les eleccions catalanes. Un fet sobre el qual (perquè alguns dels nostres, encara malalts de partidisme, de seguida pensen que s'afavoreix els qui manen) no s'ha fet la denúncia interna i internacional que correspondria a un complot que va atemptar contra la mateixa essència de la democràcia.

I pels mateixos dies varem haver d'aguantar la intoxicació i la mentida deliberades del dependentisme, amb campanyes tan espúríes com aquella dels Garcia, als quals en una Catalunya independent se'ls obligaria a canviar el cognom, o la de l'abisme de les pensions per amoinar la gent gran. Ara, aquests darrers dies, hem sabut de la indigència moral més absoluta en una de les persones que encarnen el lideratge del no. Alguna cosa surava, en relació als seus gustos per l'estètica, les joies, la roba de luxe o el mobiliari d'importació d'altíssim valor. Però cal ser una autèntica degenerada indecent per lamentar-se personalment dels estralls de la crisi (dient que t'ha obligat a consumir marques blanques o a reduir les vacances) exactament en el mateix moment que t'estàs multiplicant per tres el salari, per situar-lo entre els 115.000 i els 180.000 euros anuals. Gentussa com aquesta ha de desaparèixer el més aviat possible de l'escena política. Un altre motiu per lluitar per un estat propi.

Comentaris

  1. Una de les coses que em preocupen del moment actual del procés de la nostra independència, és la possibilitat de que guanyin els qui en fan bandera de la deformació de la nostra realitat sòcio-política. Uns per ignorància, altres per mala baba, ens poden arrossegar pel pedregar irremeiablement encara que no tinguin raó. La, almenys meva, necessitat d'independitzar-me és per poder viure en pau d'una vegada. Tindrem controvèrsies, es clar. Però, no crec que puguem arribar a la de la mentida institucionalitzada.

    ResponElimina
  2. Ostres, això m'ho he perdut, ara no se de qui parles, que m'ho podries aclarir?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas