Ves al contingut principal

2015, o més (#establishment)

Església de la Nativitat de Durro
Abocat de fa mesos, desesperadament, a guanyar temps com sigui, una part de l'establishment, aquell que va més de col·lega responsable, marca una nova data: 2015. Se suposa que hem de tolerar dos anys més d'espoli, 60 MEUR que marxen cada dia, l'equivalent a pagar vint celebracions del Tricentenari a diari. La teoria és que, entretant, la crisi s'endurà per davant el govern del Partit Popular i de les eleccions generals espanyoles que es celebraran aleshores en sortirà un altre en minoria, amb el qual serà molt més fàcil negociar una Consulta. La meva percepció és exactament la contrària. La convocatòria d'un referèndum a Catalunya mai serà autoritzada per un govern espanyol: el consens a Madrid és tan general que és impensable que es doni una altra circumstància. Però en l'hipotètic cas en què això fos possible, només podria fer-ho un govern de dreta amb majoria absoluta (és a dir, el d'ara). Senzillament, perquè, en cas contrari, la reacció de la Caverna i de la resta del Congreso seria directament guerracivilsta.

L'establishment català, però, compta que en 2015 el Partit Popular perdi la majoria i necessiti suports. És l'enèssima aposta per salvar-li el cul al senyor Duran i Lleida, situant-lo una vegada més com a peça clau de l'escaquer. Però no. A Convergència tothom sap que el cerillo, a risc d'una trompada descomunal de la coalició, no podrà  encapçalar mai més una llista electoral de CiU. I arreu de Catalunya hauríem de ser conscients que, segons tots els indicis demoscopics publicats fins ara, quan el Partit Popular perdi la majoria absoluta serà per pactar amb l'ultraespanyolisme d'Unión, Progreso y Democracia. És a dir, que el panorama en 2015 serà encara pitjor, pel que fa a l'entesa possible entre els governs català i espanyol. Així que, va, ha estat bé l'intent de diferir, però no cola. El 2014 és l'any. Intentem la Consulta primer i després anem a les eleccions plebiscitàries que habilitaran la DUI.

Comentaris

  1. Estan ben bojos aquests de l'establishment, com diria l'Obèlix.

    No. Jo ho veig molt diferent. El grup Aznar saboteja el grup Rajoy servint verí a la premsa diària del Mundo. L'aznar pensa fer caure en Rajoy i posar-se ell al capdavant, sense ni deixar convocar cap mena d'eleccions anticipades a en Rajoy. A l'estil de la UE amb Grècia. Cop d'estat en dic jo. Una vegada en Aznar al poder, comença la Gran Neteja: S'anul·len les autonomies, el castellà torna a ser llengua única, etc. qui protesti, a la garjola, per tonto...!!
    Com aturar-ho? Podria ser que en Rajoy no fos del tot tonto i convoqués eleccions anticipades abans del cop d'estat de l'Aznar. Li desbarataria els plans ja que l'Aznar les hauria d'acatar. La segona i més segura, és fugir d'Espanya com un llamp abans no ens ho posin encara més difícil.

    Ah! Jo trobo que la època del "cerillo" ja ha passat. Aquest temps d'ara corre comptant dies o hores i ja no serveix de res fer previsions ni de setmanes.

    ResponElimina
  2. Aznar representa l'unitarisme, tot i que no li agrada massa, i en defuig. Vidal-Quadras l'unionisme, tot i que tampoc sembla tenir massa repercusió, ell mateix ha tret les seves paraules excepte l'article 155, que no serveix més que per a dir que l'autodeterminació o dret a decidir no és útil per a millorar l'autonomia. PSOE encarna un problema que ningú sap quines competències li quedaràn si es queda tot com està ara serà una desferra. Es un problema gran i a part s'ha d'atendre a les paraules clau: "una sola nación (pueblo)" i altres. Seria estil aznarista si tingués poques competències. PSC garla del dret a decidir però Rubalcaba va dir-lis que no, que eren "un solo pueblo" per tant, menteix. I la majoria volen el dret d'autodeterminació. Juguen a 2 bandes perquè Granada ha enterrat i avui reenterrat el programari 2012. Si ets PSC, on vas?

    I després queda la via sobiranista, la que porta a una Catalunya Estat-Nació:
    - Federalisme de debó, ICV
    - Confederalisme de debó, Unió

    ambdós disposats a votar en una consulta si es vol o no fed, confed o cap de les 2.

    - Independència. La més volguda opció.

    Ara digueu-me què pinta que Unió o Duran, sobiranistes confederalistes, en l'unitarisme? bé que poden dir "no mesclem el sobiranisme amb una independència que després NO porti al confederalisme sols perquè estiguem a un 22% a les enquestes". Poc més. Doncs, no és Camacho qui diu que està relacionada la declaració de sobirania alies "acceptem que el Poble Català vol el dret d'autodet", en contra del concert alies "gràcies per existir dret d'autodet i farem bon ús d'ell amb tot el cor català" etc.

    Com sempre hi ha gent que no ha entès de què va el sobiranisme.

    Sobiranisme = Catalunya Estat Propi = votar SÍ a la independència i després consultar a la gent.

    Espanya MAI deixarà votar la consulta fed confed o cap de les 2 , perquè el que està a la llei és directament un referèndum vinculant d'autodet. http://www.derechoshumanos.net/normativa/normas/1966-PactoDerechosCivilesyPoliticos.htm

    Mentrestant no estigui feta la carta, estem en Transició i no anem a renunciar als drets i més que tenim fins ara. Duran i Unió han agrait a PSC que doni suport a l'autodet a pesar de que la vulguin amagada en un article de la consti que mai existirà. I penso que Rajoy sortirà un altre cop.

    Avui dia és ser sobiranista, i majoritàriament indepe, o ser un PPSC's. La resta és estar desactualitzats.

    Negar que Unió vulgui acomplir el desig indepe o confederal de Manuel Carrasco i Formiguera és un fet que no té existència. Si volgués establisment, perquè demanar a Rajoy que faci com Cameron i faci la burocràcia addient per a votar sense interferències tal i com posa la llei? http://www.duranilleida.org/?p=3848

    Realment, no m'agrada el partidisme. Es molt fàcil dir pestes de Duran i aconseguir suposadament que els confederals li perdin el respecte i vagin a la independència. Però realment no és això. Actualment la independència és per sobre dels fed i confed, per tant, no dubto que la consulta sortirà cap de les 2. Per tant, si volen votar SÍ a la independència, perquè dir-los establisment? en fi, que parleu de sobiranisme aquí.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.