Acollonits, superats, incapaços de comparèixer davant dels catalans (#bcn2013)

Salou

A més de l'afer Gafo, la inauguració dels Mundials de Natació de Barcelona 2013 ens va deixar altres constatacions que potser no han estat prou comentades. S'ha parlat moltíssim de l'espectacular xiulada a la "Marcha Real". El mix dels himnes, posant els fragments consecutivament de l'espanyol i el català va ser una excel·lent oportunitat, deliciosament plàstica, que el món contemplés quina és l'actitud del públic assistent, envers un i altre país. El prestigi de la metròpoli no guadeix de gaire bona salut a la colònia. Si veieu les imatges, en els diversos moments en els quals s'enfoca la tribuna d'autoritats sembla com si (apreciació personal, si voleu) estiguessin comentant precisament això, amb una expressió de sorpresa certament marcada. No es deuen trobar a gaires llocs del món on la gent xiuli i passi de posar-se dret quan sona l'himne del seu suposat país. Certament, els mitjans n'han parlat molt, d'això. Sorprenentment, potser els espanyols menys que els catalans.

Però del que no han parlat (després d'escriure aquest apunt, Vicent Partal ha publicat un magnific editorial al respecte) ha estat de la desaparició d'Espanya. Encara parcial, sí, però molt cridanera. A la cerimonia d'obertura, Espanya va ser present a la piscina, amb una estanquera que es va passejar com a darrera ensenya en la desfilada de les delegacions participants al Mundial. Però va estar (gairebé) completament absent a la tribuna d'autoritats. El President Mas va rebre xiulades durant la seva intervenció (en la qual va presentar Barcelona com a capital d'un país que es diu Catalunya) i, en canvi, ningú, però absolutament ningú, ni de la família reial ni del Govern espanyol, ni el president Rajoy, ni el ministre d'esports Wert, ni ningú altre de rang inferior van tenir prou nassos com per a comparèixer a la cita. Però no haver-hi, no va trobar-hi temps per assistir ni la subdelegada i virreina Llanos de Luna. I estem parlant d'un dels esdeveniments esportius més importants del panorama internacional, organitzat a poques setmanes que es decideixi si Madrid serà o no ciutat olímpica. Conclusió: estan acollonits i superats. Incapaços de comparèixer davant dels catalans. Em va cridar molt i molt l'atenció. I em va agradar. Perquè, amb el Gran Timoner i l'alcalde Trias, per primera vegada va semblar que la celebració de l'event, a la vista de l'absència total d'Espanya, tenia lloc en una Catalunya independent.