Acordar ara que debatrem sempre (#independentistes)

L'Ebre
És cert que definir el màxim dels elements que configuraran d'aquí no gaire temps el nostre nou Estat és un element imprescindible per fer atractiva l'oferta. I que la transversalitat d'aquest procés té la gràcia d'oferir tota mena d'alternatives, des d'una pluralitat de prismes ideològics. Sí, i tant, hem de ser madurs per discutir els elements bàsics de l'oferta de la nova República Catalana. Però, des del meu modest punt de vista, hem de fer-ho només fins al punt exacte en el qual aconseguim seduir. Ni un pas més. Un punt d'equilibri difícil. Perquè del contrari pot esdevenir-se que comencem també a deixar gent ferida pel camí. No cal decidir-ho tot en una entel·lèquia de cap de setmana. Perfecte, sí, que cadascú plantegi el seu posicionament personal o de grup. I que tots en poguem prendre nota des d'ara mateix. Però no cal discutir-ho tot com si estiguessim redactant ara la nova constitució. Com si fos el moment de prendre la decisió definitiva. Anirem parlant. No cal decidir ara mateix, ja, com es produirà l'encaix de Catalunya i els Països Catalans. De veritat que en aquest moment no cal establir definitivament si la llengua castellana serà oficial, semi-oficial, protegida o no se què.

De veritat, crec que ara, encara no cal. Ja tenim prou dificultats en el camí com per a afegir-ne sistemàticament de noves. Per què no ens comprometem, simplement, a acordar ara que tot això ho podrem discutir obertament i decidir-ho entre tots. I modificar-ho més tard quan calgui. Que, a diferència del que van fer els espanyols el 1978, la nostra decisió sobre el nou país serà lliure en tots i cadascun dels afers fonamentals que l'hauran de configurar. Que no farem un sol paquet de ho agafes o ho deixes, per fer-nos passar bou per bèstia grossa. Que establirem un marc de convivència enormement flexible i adaptable als temps i a les majories que existeixin en un futur al nostre país. Que l'acord d'ara, que el que establim en aquest moment entre tots sigui justament que tot serà objecte d'un debat plural i permanent. Em sembla que això és en aquests moments el més assenyat per no prendre mal. Perquè avui no ens ho podem permetre. Li debem a la gent d'aquest país.

Comentaris

  1. Molt assenyat aquest comentari d'avui.
    Només ens faltaria que tornéssim als atabalaments de tants anys enrere on tothom volia decidir, sobretot criticant el veí. Efectivament, ens cal aprendre a ser-nos respectuosos mútuament i a acceptar les decisions que estan prenent els agents socials del moment. Agents socials que molt afortunadament estan essent de molt alt nivell de maduresa mental. Vull dir que dins del que podríem anomenar d'una rauxa social catalana actual, dins dic, hi ha un seny molt madur. És aquesta combinació dels dos factors que estan produint aquest pas definitiu cap a la nostra llibertat, després de 300 anys perduts dins d'aquesta presó.

    ResponElimina
  2. L'aspecte que a més gent preocupa d'això de l'independentisme es si el Barça seguirà jugant a la lliga espanyola, ja veus tu...

    ResponElimina
  3. Hi ha gent molt preocupada per si podran continuar veient "Telesinco" i les "capullades" dels cantants, toreros, duquesses i infantes (o era elefantes?)... podran continuar comprant l'Hola en castellà?, perquè si es en català, qui "lo entiende".
    Si ho se... però es que per els cassals d'avis hi ha de tot i se sent de tot... i també tenen vot.
    Clar que alguns diuen que per el que els hi queda...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas