Ves al contingut principal

Amb el frac en mig de la batalla (#símbols)

Diari de Setge del 29 de juliol de 1713 (dia 5).

Salou
Des de l'Antoni Bassas al Director General de Relacions Exteriors de la Generalitat de dalt, l'unionista Francesc Gambús, ens han recordat aquests dies que xiular himnes d'altri és de mala educació. Francament, amb tot el respecte del món, em sembla que plantejar-ho en aquests termes és anar de selecte, just al bell mig d'una lluita de fang. Som a l'inici d'un procés de secessió. Repeteixo, secessió. Ens en volem desfer de l'estaca. I això comporta actuar d'una manera el més adequada possible al moment en què vivim. No parlem d'un himne qualsevol en un moment més, sinó del de l'Espanya que ara, en aquests moments, encetada la batalla final, ha posat la proa a acomplir el seu objectiu secular d'eliminar-nos del mapa per sempre. En aquestes condicions, resulta d'un llirisme (de lliri) extraordinari parlar de mala i bona educació. Podríem argumentar la necessitat de no xiular els símbols espanyols com a una qüestió d'estratègia: no convé aparèixer ara com a conflictius. Però és que és exactament el contrari! Qui no plora no mana i aquí no intervindrà ningú del món mundial si no en fem una de grossa, de molt grossa, des de la democràcia popular. Si no els posem un veritable problema davant la taula.

Ens diuen els prudents: no facis als altres el que no voldries per a tu. Excel·lent criteri ètic. El problema rau en el fet que comença a casa teva una gran competició internacional en la qual els de l'himne que sona t'espolien els teus atletes. Que la nació que representa aquelles notes músicals actua en tots i cadascun dels fòrums mundials on té veu per evitar la teva existència i reconeixement. Que aboca ingents recursos (en part també nostres) per evitar que puguis competir com un país més. "Yo nunca silbaría el himno catalán", va afirmar en una de les seves disculpes, el famós segon d'abord dimitit de la Marca España. I jo tampoc prohibiria mai als espanyols tenir seleccions esportives pròpies, se'l podria contestar. Som en una guerra democràtica per recuperar la nostra dignitat com a poble. I, francament, defensar que hem d'anar vestits d'etiqueta a reptar empolsinats pel camp enemic em sembla un posicionament del tot ingenu. Exactament, el posat de bonisme tan característic de la història del país que ens ha deixat en el punt on som ara, és a dir, al caire de l'abisme si no ens en sortim.

Comentaris

  1. "jo tampoc prohibiria mai als espanyols tenir seleccions esportives pròpies" molt bona aquesta xD

    ResponElimina
  2. Només demanar-te que aclareixis si l'adjectiu d'unionista té relació a la meva pertinença a Unió Democràtica o a la meva visió del procés de transició nacional. Si es tracta de la primera, m'agrada més demòcrata-cristià, perquè no porta a confusió. Si es tracta de la segona, et prego que ho retiris. No sóc unionista d'aquesta mena, ni molt menys.

    ResponElimina
  3. Només demanar-te que aclareixis si l'adjectiu d'unionista té relació a la meva pertinença a Unió Democràtica o a la meva visió del procés de transició nacional. Si es tracta de la primera, m'agrada més demòcrata-cristià, perquè no porta a confusió. Si es tracta de la segona, et prego que ho retiris. No sóc unionista d'aquesta mena, ni molt menys.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…