Ves al contingut principal

Diplomàcia contra revoltats (#1640)

Diari de Setge del 28 de juliol de 1713 (dia 4).

Comte-Duc d'Olivares
Segons Thomas J. Dandelet (La Roma española, 1500-1700, Crítica, Barcelona, 2002), la base oculta del poder castellà a Roma, és a dir, la capacitat real d'intervenció militar directa als Estats Pontificis, havia estat seriosament desgastada el 1625 i era ja gairebé inimaginable el 1640. L'any següent, el Comte-Duc d'Olivares va donar instruccions al nou ambaixador de la Monarquia hispànica a Roma, el marquès de los Vélez (el mateix que els catalans havien derrotat mesos abans a la gloriosa batalla de Montjuïc) confiant-li una tasca fonamental: guanyar-se el favor del papa contra els portuguesos, feliçment revoltats des del desembre de 1640, alhora que es feia portar des de Nàpols un bon nombre de soldats amb la finalitat de protegir-se a ell i a la reputació del rei. En realitat, el papa Urbà VIII estava encantat de l'afebliment del poder espanyol que suposava el triomf de la revolta portuguesa. Restà prou clar quan rebé satisfet el nou ambaixador portuguès, monsenyor Lamego, a la seva arribada a Roma l'estiu de 1642, fet que constituïa una clara legitimació internacional de la independència de Portugal.

Com a reacció, l'ambaixador espanyol muntà en còlera i protagonitzà una estampa patètica que ha passat a la història de la Ciutat Eterna. La nit del 20 d'agost, a les 10 de la nit, l'ambaixador Lamego sortí del seu allotjament a una casa de la Piazza Navona per a visitar l'ambaixador francès en la seva residència del Palazzo Ceri, a prop de la Fontana di Trevi. Els espies de los Vélez van informar-lo del desplaçament de Lamego i aquell decidí anar a segrestar-lo amb els seus homes. Però, a la sortida de l'ambaixada francesa, Lamego ben escortat, va plantar cara als homes de los Vélez. Els dos grups desembeinaren espases i ganivets en un carreró proper a la Piazza Colonna. La batalla campal deixà un autèntic bassal de sang: cinc morts portuguesos i francesos i dos d'espanyols; a més, nou dels últims ferits per sis o set dels primers. Lamego sortí indemne de l'enfrontament, mentre los Vélez restava lleument damnat. L'enfrontament donà l'oportunitat al papa Urbà VIII, després d'un judici solemne dels fets presidit per ell mateix, per a expulsar de Roma d'una tacada l'ambaixador los Vélez i els dos cardenals castellans més influents a la cúria. D'un sol cop, havia tallat d'arrel el cap de la facció espanyola. Lliçons del passat en un present en el qual Espanya ha de fer front a una nova revolta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…