Diplomàcia contra revoltats (#1640)

Diari de Setge del 28 de juliol de 1713 (dia 4).

Comte-Duc d'Olivares
Segons Thomas J. Dandelet (La Roma española, 1500-1700, Crítica, Barcelona, 2002), la base oculta del poder castellà a Roma, és a dir, la capacitat real d'intervenció militar directa als Estats Pontificis, havia estat seriosament desgastada el 1625 i era ja gairebé inimaginable el 1640. L'any següent, el Comte-Duc d'Olivares va donar instruccions al nou ambaixador de la Monarquia hispànica a Roma, el marquès de los Vélez (el mateix que els catalans havien derrotat mesos abans a la gloriosa batalla de Montjuïc) confiant-li una tasca fonamental: guanyar-se el favor del papa contra els portuguesos, feliçment revoltats des del desembre de 1640, alhora que es feia portar des de Nàpols un bon nombre de soldats amb la finalitat de protegir-se a ell i a la reputació del rei. En realitat, el papa Urbà VIII estava encantat de l'afebliment del poder espanyol que suposava el triomf de la revolta portuguesa. Restà prou clar quan rebé satisfet el nou ambaixador portuguès, monsenyor Lamego, a la seva arribada a Roma l'estiu de 1642, fet que constituïa una clara legitimació internacional de la independència de Portugal.

Com a reacció, l'ambaixador espanyol muntà en còlera i protagonitzà una estampa patètica que ha passat a la història de la Ciutat Eterna. La nit del 20 d'agost, a les 10 de la nit, l'ambaixador Lamego sortí del seu allotjament a una casa de la Piazza Navona per a visitar l'ambaixador francès en la seva residència del Palazzo Ceri, a prop de la Fontana di Trevi. Els espies de los Vélez van informar-lo del desplaçament de Lamego i aquell decidí anar a segrestar-lo amb els seus homes. Però, a la sortida de l'ambaixada francesa, Lamego ben escortat, va plantar cara als homes de los Vélez. Els dos grups desembeinaren espases i ganivets en un carreró proper a la Piazza Colonna. La batalla campal deixà un autèntic bassal de sang: cinc morts portuguesos i francesos i dos d'espanyols; a més, nou dels últims ferits per sis o set dels primers. Lamego sortí indemne de l'enfrontament, mentre los Vélez restava lleument damnat. L'enfrontament donà l'oportunitat al papa Urbà VIII, després d'un judici solemne dels fets presidit per ell mateix, per a expulsar de Roma d'una tacada l'ambaixador los Vélez i els dos cardenals castellans més influents a la cúria. D'un sol cop, havia tallat d'arrel el cap de la facció espanyola. Lliçons del passat en un present en el qual Espanya ha de fer front a una nova revolta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas