Ves al contingut principal

Diplomàcia contra revoltats (#1640)

Diari de Setge del 28 de juliol de 1713 (dia 4).

Comte-Duc d'Olivares
Segons Thomas J. Dandelet (La Roma española, 1500-1700, Crítica, Barcelona, 2002), la base oculta del poder castellà a Roma, és a dir, la capacitat real d'intervenció militar directa als Estats Pontificis, havia estat seriosament desgastada el 1625 i era ja gairebé inimaginable el 1640. L'any següent, el Comte-Duc d'Olivares va donar instruccions al nou ambaixador de la Monarquia hispànica a Roma, el marquès de los Vélez (el mateix que els catalans havien derrotat mesos abans a la gloriosa batalla de Montjuïc) confiant-li una tasca fonamental: guanyar-se el favor del papa contra els portuguesos, feliçment revoltats des del desembre de 1640, alhora que es feia portar des de Nàpols un bon nombre de soldats amb la finalitat de protegir-se a ell i a la reputació del rei. En realitat, el papa Urbà VIII estava encantat de l'afebliment del poder espanyol que suposava el triomf de la revolta portuguesa. Restà prou clar quan rebé satisfet el nou ambaixador portuguès, monsenyor Lamego, a la seva arribada a Roma l'estiu de 1642, fet que constituïa una clara legitimació internacional de la independència de Portugal.

Com a reacció, l'ambaixador espanyol muntà en còlera i protagonitzà una estampa patètica que ha passat a la història de la Ciutat Eterna. La nit del 20 d'agost, a les 10 de la nit, l'ambaixador Lamego sortí del seu allotjament a una casa de la Piazza Navona per a visitar l'ambaixador francès en la seva residència del Palazzo Ceri, a prop de la Fontana di Trevi. Els espies de los Vélez van informar-lo del desplaçament de Lamego i aquell decidí anar a segrestar-lo amb els seus homes. Però, a la sortida de l'ambaixada francesa, Lamego ben escortat, va plantar cara als homes de los Vélez. Els dos grups desembeinaren espases i ganivets en un carreró proper a la Piazza Colonna. La batalla campal deixà un autèntic bassal de sang: cinc morts portuguesos i francesos i dos d'espanyols; a més, nou dels últims ferits per sis o set dels primers. Lamego sortí indemne de l'enfrontament, mentre los Vélez restava lleument damnat. L'enfrontament donà l'oportunitat al papa Urbà VIII, després d'un judici solemne dels fets presidit per ell mateix, per a expulsar de Roma d'una tacada l'ambaixador los Vélez i els dos cardenals castellans més influents a la cúria. D'un sol cop, havia tallat d'arrel el cap de la facció espanyola. Lliçons del passat en un present en el qual Espanya ha de fer front a una nova revolta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.