Ves al contingut principal

El motiu més determinant per córrer (#tenimpressa)

Diari de Setge del 26 de juliol de 1713 (dia 2)

Full volander de l'Onze durant el franquisme


















Aquests dies passats, l'afer de l'ERO de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la convocatòria de vaga, ha posat de relleu els pitjors vicis del nostre sistema polític. També, el motiu fonamental pel qual no podem esperar indefinidament el moment ideal per fer el pas de trencar la dependència d'Espanya. Sí, amics i amigues, continuo, continuem tenint pressa, molta pressa. Aquí hi ha molta gent patint. I tots sabem que l'única manera d'acabar-ho és disposar dels nostres propis recursos d'una punyetera vegada i escapar per sempre del xantatge espanyol. És cert que en aquest cas es barregen també molts altres elements relacionats amb el nivell d'eficiència dels recursos esmerçats als mitjans públics, sobre el mantra de la suposada bondat de la gestió privada envers la pública, de l'existència o no de pessebres, de si cal que la crisi acabi amb els privilegis dels de dalt primer o han de pagar els de la base, com sempre. Tot això és dens i complex. Manifesta, naturalment, una lluita d'interessos. Però, més enllà, també posa de relleu la principal amenaça (a mi em sembla que la única real) de fer malbé el nostre camí cap a l'emancipació nacional.

Espanya està jugant a fons la carta de l'asfíxia econòmica i la humiliació de les nostres institucions. I això hi ha una part important del país que, legítimament (ara no em refereixo al filibusterisme indecent dels voltors ideològics i nacionals que assetgen permanentment) no està en condicions de suportar-ho durant molt de temps. Resulta patètic comprovar una vegada més, en aquest cas, allò que aquest bloc ha denunciat des del primer dia de la seva existència (i van més de tres anys): no pot ser que els independentistes ens acabem menjant la responsabilitat de les actuacions de gestió de la misèria que provoca la pervivència de l'autonomisme. Senzillament, perquè cremarem els qui encapçalen a hores d'ara el procés sense ni tan sols haver començat a donar les passes més compromeses i arriscades, les que reclamen més unitat. És exactament l'escenari de lluita i divisió interna que volen els nostres adversaris: només cal veure com, de La Razón a Intereconomía, han xalat d'allò més amb la possibilitat que Televisió de Catalunya vagi a una vaga de 48 hores justament durant una de les Diades més importants de la història del país. Sí, tenim pressa, molta pressa. Pregunta i data el més aviat possible.

Comentaris

  1. D'acord, si tens pressa, que tal ho tens demà? xD

    ResponElimina
  2. Tant de bo pogués ser avui divendres sense haver d´esperar demà dissabte pons00726. Hem hagut de mantenir-nos tossudament alçats durat tres-cents anys per arribar fins on som avui per més que tots els unionistes espanyols d´aquí com tu us hi oposeu i ara sí que no fallarem. Et recomano vivament una visita al BORN CC que ben segur estovarà el teu cor espanyolista.

    ResponElimina
  3. És allò d'acceptar la realitat i no fer-nos un país de somnis impossibles.
    Hem d'acceptar que a tot arreu i a casa nostre també, hi ha de tot. Una altra cosa és acceptar la corrupció com una norma de vida, com a Espanya. Sí, a Espanya la corrupció és norma. Aquí, no. Però, d'haver-n'hi n'hi ha.
    Ara bé, que a ca TV3 els treballadors diguin que volen fer vaga a la Diada, ho trobo tan desqualificable com aquella dels Mossos que em sembla que feien vaga parlant en castellà o alguna cosa així. Trobo que ells mateixos es compliquen la vida miserablement. Tampoc no entenc per què no van acceptar una proposta on no calia deixar de renovar tants interins. Rebaixaven el sou dels més qualificats, crec, i a canvi d'això els permetia seguir amb una feina molt preuada. El que m'emprenya una mica d'aquesta vaga de TV3, que ja s'està fent amb petites parades, és que els seus treballadors es creguin que són classe intocable. No per ser una criatura molt ben cuidada, has de caure a la misèria de convertir-te en un nen mimat i consentit.
    Per altra banda, demostren ser molt poc comprensius ni solidaris amb ningú dels qui estan passant misèria de la grossa per la mateixa causa. Podrien netejar-se una mica la boca recollint diners cada mes pels qui ja no tenen res per posar-se a l'estomac. Si no fan alguna cosa que els netegi la cara, per mi, ja han acabat la meva simpatia. Em quedo sense veure cap TV, que tampoc no fa cap mal...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…