El privilegi d'una confiscació (#PapersSalamanca)

Aigüestortes (Alta Ribagorça)
Només els catalans, amb un desgast en el qual no cal insistir, ens hem trencat la cara des de fa trenta anys per recuperar la documetació que els escamots de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD) va confiscar en el moment de l'ocupació dels territoris desafectes el 1939. Fa pocs dies el nét d'un dels afectats per aquelles confiscacions documentals, un senyor que viu a Madrid, va agafar l'AVE per desplaçar-se al nostre país i recuperar, vuitanta-quatre anys més tard, alguns documents identificatius i correspondència personal del seu avi. Emocionat, la va rebre i va tornar a la tarda cap a la capital d'Espanya. El seu avi havia participat, em penso que destinat per una de les organitzacions de la reraguarda, en l'atenció als nombrosos refugiats a Catalunya, procedents d'Espanya, durant els darrers mesos del conflicte civil. Abandonà el país per la frontera dels Pirineus, deixant els seus efectes personals a l'abast de la confiscació de l'exèrcit i la policia franquista.

És un cas ben curiós. Diria que simptomàtic de la pervivència a Espanya de majories socials, polítiques i mediàtiques que fan aconsellable sortir corrents el més ràpid possible. Si aquell home hagués estat a Madrid o a qualsevol altre punt d'Espanya fins al final dels combats i la confiscació s'hagués produït fora de Catalunya, els seus descendents (l'unic fill viu, massa gran, ja no ha pogut desplaçar-se ara fins a Barcelona) no hauria pogut recuperar la documentació personal i familiar de l'avi, que romandria (vulguin o no els afectats) al Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca). Tè gràcia, ens hem trencat la cara durant trenta anys fins i tot per permetre que alguns dels seus hagin pogut recuperar la documentació que els va ser confiscada per la dictadura feixista. Un exemple de com la nostra pugna amb l'Estat espanyol té un enorme component de superioritat moral. I ara, a preparar-nos per retornar documentació catalana cap a Salamanca en els propers mesos...

Comentaris

  1. Que cal retornar els documents de Salamanca???!!!

    Ara, amb el tema que toques avui, d'incongruències de les guerres, el meu pare va acollir a la seva feina diverses persones que en van ser víctimes. N' hi va haver un nascut a ja no recordo en quin poble d'Espanya que va anar de presó en presó fins arribar en un camp de concentració al mig de la Sibèria, com aquell escriptor (Soljenitzin?). No va es veure capaç d'escriure res perquè era molt primitiu i, encara que havia après rus, alemany, francès i no sé què més, no volia recordar res. Quan ens obria la boca, començava a tartamudejar i acabava desfet. Vull dir que com aquest avi que dius i que va descobrir els documents del seu parent a l'ANC, n'hi ha molts més que han quedat en un anonimat total dels que mai no se'n podrà saber mai res.

    ResponElimina
  2. Hem de retornar els documents a Salamanca??
    Perquè?? Que no eren nostres??

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas