Ves al contingut principal

Espectacular acollida del "Diari de Setge" (#Tricentenari)

Diari de Setge del 27 de juliol de 1713 (dia 3).

Les Rambles de Barcelona el 1714
Avui, disculpeu-me una mica més d'autobombo. Em ve de gust explicar-vos com ha anat el primer dia. He de reconèixer que no m'esparava un impacte com el que ha aconseguit el Diari de Setge. He treballat ja durant uns quants mesos, sense una constatació del valor de la feina. Com sempre en aquestes aventures arriscades a la xarxa, amb el dubte de si l'esforç valdria la pena. Afortunadament, sense cap contacte previ, concertació ni coneixença, la bona gent de Vilaweb n'ha fet notícia de l'inici. També a BTV notícies. Resultat: més de 3.500 visualitzacions de pàgina en les primeres 24 hores d'activitat del bloc. Senzillament espectacular, si teniu en compte que aquest bloc poques vegades arriba a les 500 diàries. El perfil a Twitter @DiarideSetge també ha fet amics a una velocitat espectacular, en un amplíssim ventall ideològic (transversalitat!) que abraça des del cap de premsa i comunicació del president de la Generalitat a la Teresa Forcades.

Certament, a Twitter, la meva xarxa social favorita, tal i com he pogut comprovar aquests dies podreu seguir el Tricentenari de forma molt i molt intensa. D'una banda, en els perfils institucionals de @tricentenari i @tricentenariBCN, trobareu piulades que us informaran de tots els actes de commemoració que s'esdevenen a Barcelona i Catalunya a un ritme frenètic (amb una despesa equivalent, per cert, a la comanda de recanvis per a tancs que va fer fa pocs dies el Ministerio de Defensa espanyol). En altres comptes, però, podreu seguir el minut al minut del conflicte, com ara a @Barcelona_1714, on reconstrueixen també els 413 dies de setge però a base de tuits o a @mhistoriacat, on piulen també cada jornada seguint les informacions del dietari del frare Manel Soler del Convent de Sant Josep de Barcelona. Tot plegat, per als aficionats a la història i els bons patricis, una gran ocasió de difondre el passat del país i el record de la defensa a ultrança de la nostra sobirania política. I per a un servidor, l'èxit d'aquest primer dia, una responsabilitat més exigent de lliurar cada dia als lectors un apunt viu i potent. Ho intentarem.

Comentaris

  1. Cap comentari a hores d'ara, eh?!
    Deu ser la xafogor i les vacances que ens han deixat fets pols. Però, no! En un racó de Catalunya hi ha un estrany personatge que segueix furgant i treballant sense dir res, amb un silenci propi dels bons treballadors que saben per on van. És...., és.... apa, va jo ho heu dit tots vosaltres!

    Gràcies, Granollacs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, a partir de demà m'estaré uns dies a 2.000 mts. d'alçada sobre de la gespa i sota d'un arbre. O sigui que adéu-siau i que tinguem pau!
      Salut!

      Elimina
  2. De moment t'he de dir que cada dia espero el diari de l'endemà amb interès de conèixer una mica millor per tot el que van passar tants homes i dones valents, avantpassats nostres que van defensar Catalunya molt més enllà del imaginable per qualsevol exercit regular de l'època.
    Així mateix, cada dia el comparteixo en el meu perfil de facebook, esperant arribar a uns quants seguidors que els agradi gaudir aprenen la nostra història.
    https://www.facebook.com/margas.happypatchwork?ref=tn_tnmn

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…