Ves al contingut principal

Jáuregui encerta el bell mig de la diana (#marxemja)

Concert oer la Llibertat
Escric aquest apunt pocs dies abans de la celebració de la cimera territorial socialista a Granada. Aquests darrers dies, amb l'objectiu de donar compte diari de les actuacions de la Junta de Braços de primers de juliol de 1713, d'ara fa tres-cents anys, he hagut de diferir-ne la publicació. Suposo, pels indicis que s'apuntaven ja clarament en els dies anteriors, que l'estafa federal, a desgrat dels esforços de Pere Navarro i el seu equip per dissimular-ho, haurà rebut un autèntic tir de gràcia. La negativa oberta i radical del PSOE a acceptar el dret dels catalans a decidir lliurement el seu futur polític (combinada amb la predicació d'un model federal que ningú sabrà què vol dir exactament i un de finançament sense garanties que no sigui l'enèssima ensarronada) farà inviable l'acceptació per part de Catalunya de la nova proposta dels federalistes utòpics. I és que, d'entrada, la posició prèvia del redactor de la ponència sobre el model d'estat, Ramón Jáuregui, no podia ser més diàfana. Ara, diu ell (i sempre, afegeixo jo), "no pot ser que els catalans decideixin si són espanyols o no". Brutal. De traca i mocador. Espectacular. Sense dubte, mereix un comentari curós.

Fa uns anys vaig prendre una actitud bastant ahistoricista en l'anàlisi del plet nacional català. Pensava que allò que de veritat comptava (més enllà de raons del passat) era la voluntat de present dels catalans. Amb el temps he vist que una cosa i l'altra tenen una interconnexió total. La història ens ha fet a tots com som. Amb les nostres virtuts i les nostres misèries. A ells i a nosaltres. Jáuregui ens diu que no podem decidir si som espanyols o no. No tenim dret a adherir-nos o no voluntàriament a un projecte territorial superior. Ho som per nassos, que vol dir, ras i curt, per dret de conquesta, que és la manera en la qual varem començar a ser-ho. Forçats. I és així que tornem tres segles enrera per fer la seva particular celebració (ells sí) del Tricentenari de l'ocupació d'aquest país. La nostra opinió sobre els vincles de la nostra comunitat política els importen un rave. I és precisament per això, perquè ens neguen l'existència, perquè ens fan espanyols a cops de passaport, que la majoria dels catalans ha decidit que ja no els interessa el negoci. Els espanyols són víctimes del seu mateix procés històric d'imposició de la identitat per part de Castella a la resta de les comunitats polítiques peninsulars. I així, que no ens reconeguin el dret a decidir és l'argument definitiu i irrebatible per marxar. Gràcies, Jáuregui.

Comentaris

  1. Doncs, sí, efectivament, això també fa plorar. Però de ràbia.
    Aquesta gent està amb el criteri de la conquesta consumada, i de la que no se n'ha de parlar. Avui mateix, sentia per la ràdio que el cas d'Escòcia és tan diferent del de Catalunya perquè allò va ser un pacte entre dos regnes que van decidir viure plegats. Ara, es desfà el pacte i ja està. El que s'ha callat intencionadament, és que Catalunya viu supeditada a Espanya per dret de conquesta.
    Esborrant però, el nostre passat (!), i mirant el present d'ara mateix, aquesta mateixa gent d'avui a la RAC1 no podien acceptar el dret a canviar de criteri i demanar sortir de casa. Caldria poder-ho fer sense ni demanar! Quan tenia els meus fills vivint a casa, no m'ho demanaven. Ho deien i prou! "Surto, papa!". I segueixen venint tan contents a buidar la nevera quan volen, esclar que sí! I amb molt de goig, faltaria més!
    Per tant, tal com deien avui en Tramosa, en Romeva i altres, és qüestió d'anar-nos sense ni avisar més. Sinó acabarem essent súbdits messells d'un país maltractador de mena.
    Ara, tal com està tot plegat just en aquests moments, el millor és sortir al capvespre amb una cadira al carrer i veure com cau el PP, la falange, la monarquia i tot el mal estat espanyol.
    Ah!, parlàvem del PSC-PSOE i d'allò de Granada, oi....? Aquesta desfilada va entre cap-grossos i gegants caiguts...

    ResponElimina
  2. ............ tal com deien avui en Tramosa, en Romeva i altres, és qüestió d'anar-nos sense ni avisar més.........

    En Tramosa, en Romeva, en Granollacs, en Ramon Llull i altres sis milions de catalans... (o quasi).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…