Ves al contingut principal

Junta de Braços, 2 de juliol de 1713 (#memòriahistòrica)

Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça)
Avui fa just tres-cents anys. El Braç Reial obrí una sessió multitudinària a la cambra dita de la Visita dins la Casa de la Diputació del General (el que avui coneixem com a Palau de la Generalitat). Segons el testimoni de Francesc de Castellví, les sessions d'aquest dia de fa tres segles van posar de manifest la desorientació de la major part dels assistents respecte a la situació exacta del país. Com fos que l'avanç borbònic sobre el terreny era patent, les condicions canviaven d'hora en hora. La inexactitud i la demora en l'arribada de les notícies encara contribuïa a una sensació de desgavell i d'incertesa més gran. En els primers tràmits de la Junta de Braços cadascun designà nou reprensentants per constituir una Vintisetena que avalués la situació i proposés les mesures a prendre. Mentre la comissió conjunta anava estudiant i discutint, però, els Braços van prendre alguns acords. El principal, a fi de demanar al lloctinent i comandant imperial Guido de Starhemberg una suspensió temporal de l'armistici acordat dies abans a l'Hospitalet, amb l'objectiu de guanyar els dies indispendables per prendre amb tranquil·litat la decisió o no de resistir en solitari l'assetjament definitiu de l'exèrcit borbònic sobre la ciutat de Barcelona.

Dins la Cort General i les Juntes Generals de Braços corresponia al Braç Eclesiàstic un paper preeminent. Per aquest motiu, no només del punt de vista del protocol, el seu capteniment sobre la conveniència o no d'allargar la resistència havia de ser determinant. I ben aviat va quedar clar que s'inhibiria en la decisió, adduint la seva incompetència per decidir en afers de guerra. D'entrada, molts alts eclesiàstics foren absents de les sessions. El bisbe de Barcelona fra Benet Sala i Caramany, benedictí, havia rebut del mateix arxiduc el suggeriment de marxar de la capital amb l'argument que havia d'acudir a Roma per rebre de mans papals el capell cardenalici. De fet, el dia 3 de juliol s'embarcaria a un dels vaixells d'evacuació, que encara va trigar uns dies a salpar, fet que l'evità de participar en les deliberacions del Braç. Moriria a Roma el juliol de 1715. Felip V que li havia negat el reconeixement com a cardenal, no permeté cap mena de celebració fúnebre en honor seu a la Barcelona definitivament ocupada.

Comentaris

  1. Moltes felicitats pel bloc. Molt i molt interessant tot ell. Gran troballa!!!!

    ResponElimina
  2. Lectura popular del Parlament i vot del Cavaller Emmanuel Ferrer i Sitges al Braç militar de Catalunya del sis de juliol de 1713
    Guerra a Ultrança per les Constitucions de Catalunya

    http://herois1714alella.wordpress.com/2013/06/17/220/
    hi sou tots convidats

    ResponElimina
  3. Amb les teves aportacions i les que ens brinden alguns autors literaris d'història reviscuda com són en Sànchez-Piñol, en Falcones, Guillot i tants altres, estic aprenent a tenir-ne un coneixement molt millor del nostre proppassat. Tres segles d'ignorància provocada pel control feixista dels Borbon's i anteriors. No està malament!
    Entrant en matèria, pel que estic llegint o entenent, sembla que aquelles Juntes de Braços van fallar amb coses que el General Villarroel proposava i que van deixar olor de sabotatge. El que ens explica en S.Piñol és tota la informació possible, o creus que se'n pot aconseguir algun aclariment més profund? No és tan que vulgui furgar dins de les nostres ferides, com la de voler veure clar. Evitar repeticions tan doloroses com la d'aquells dies i que ens van dur a la caiguda de les nostres llibertats per tres segles de repressió.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…