Ves al contingut principal

Junta de Braços, 3 de juliol de 1713 (#memòriahistòrica)

Església de la Nativitat de Durro (Alta Ribagorça)
Avui va just tres-cents anys. Els debats avancen i les actes de les sessions dels Braços enregistren algunes noves decisions. L'eclesiàstic arriba a l'acord que l'arquebisbe de Tarragona, el Capítol i els síndics de la ciutat demanin al lloctinent Starhemberg llicència i passaport per entrevistar-se amb el duc de Populi sobre el destí de la seva ciutat (que caurà a mans borbòniques, finalment, uns dies després, el 14 de juliol), fins i tot, si cal, fins a Madrid. El clergat es manifesta també d'acord en demanar al comandant imperial que faci dilació en els efectes de l'armistici i el lliurament de la plaça tarragonina. Els consistorials de la Diputació del General i el Consell de Cent de Barcelona manifesten el mateix dia el desig d'afegir aquest memorial al comte Starhemberg, amb la intervenció de la Vintisetena dels Braços. La Generalitat posa a disposició de la Comissió la sala de la Casa de la Diputació on es reuneix habitualment el Tribunal de Contrafaccions.

El conseller en cap de Barcelona aprofita la reunió del Braç Reial per proposar el nomenament d'una Trentasisena (dotze membres per braç), que tingui facultat per sotsdividir-se en el nombre d'altres Juntes que convindrà, donant-los tots els poders i facultats adients per complir amb la missió de govern, una vegada la Junta General de Braços cessi en la seva activitat d'aquells dies. Aquest òrgan, de fet, serà l'embrió del comandament de la Barcelona assetjada durant els primers mesos del bloqueig. Altres membres de l'estament proposen negociar amb els altres Braços i les seves ciutats i viles la creació d'aquest govern. El mateix dia, el Braç Reial surt en defensa de la vila de Lloret demanant l'empara del comte de Starhemberg, una vegada s'ha sabut que les tropes franceses li exigeixen el pagament d'allotjaments.

Comentaris

  1. És fantàstic aquest treball. Així de senzill i clar. Potser, seria qüestió de proposar-te, que quan ho tinguis enllestit, en facis un paquet de tot el seu conjunt per poder-lo imprimir.... o publicar-lo! Per què no?! Així mateix com ho fas. A dia a dia i, si vols, algun petit comentari que calgui per aclarir alguna qüestió.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…