Ves al contingut principal

Junta de Braços, 4 de juliol de 1713 (#memòriahistòrica)

Sant Joan de Boí (Alta Ribagorça)
Avui fa just tres-cents anys. Els consistorials de la Diputació del General manifesten la urgència de decidir-se d'una vegada o no per la rendició. Sembla que les autoritats de Tarragona han començat a aplicar a contracor els termes de l'armistici general acordat per les potències internacionals a l'Hospitalet i que les tropes imperials es retiren també de Cervera, Olot i altres parts, mentre els borbònics continuen internant-se al país, prenent obediències. La comissió de la Vintisetena rep l'encàrrec d'elaborar un document sobre la resistència, encara massa indeterminat, que és aprovat per 17 vots a 10, ja de matinada. Abans, però, al Braç Reial, el conseller en cap defensa la necessitat de donar providència pel resguard de les places i fronteres tot i la retirada imperial i perquè els recursos obtinguts dels segrestaments de béns no es desviïn en cap cas de la causa de la defensa. Caldrà exhortar tots els pobles del Principat a què impedeixin el passatge d'armes i cavalls a l'enemic, tant de boca com de guerra, tal i com proposa també el síndic de Manresa.

El govern de Barcelona és del parer que es formi immediatament la Trentasisena "guanyant los instants" amb l'objectiu de fer "planta dels medis que així en prompte com per avant, se hauran menester per la assistència necessària de las tropas necessàrias per la guarnició de las plasas y defensa de las fronteras del present Principat". Al mateix temps, el Braç Eclesiàstic es manifesta partidari de mantenir-se reunit les hores que calgui per decidir finalment sobre la resistència o no. De matinada, finalment, la comissió Vintisetena ha decidit aconsellar els Braços que la Generalitat enviï tres ambaixadors al comte Starhemberg perquè amb llicència i passaport vagin a negociar amb el duc de Populi a Madrid, amb la missió de sol·licitar la conservació de les Constitucions, privilegis, usos, costums e immunitats del Principat de Catalunya, tant generals com de particulars, demanant Starhemberg que afavoreixi la demanda i que, almenys, es freni qualsevol excés per part de les tropes que van ocupant Catalunya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…