Ves al contingut principal

Junta de Braços, 5 de juliol de 1713 (#memòriahistòrica)

Concert per la Llibertat











Avui fa just tres-cents anys. La sessió del Braç Militar s'inicià a les deu del matí. Els nou representants de l'estament a la comissió dels Vint-i-set van posar a votació un text que suposava a la pràctica l'acceptació de la submissió, encara que la petició de conservar les Constitucions del país fos rebutjada pels ocupants borbònics. Nicolau de Sant Joan obrí el seu discurs amb una frase definitòria de la situació desesperada del país: "Quan la força manca, és cosa natural considerar la impossibilitat moral de resistir-se al poder". A les onze, una hora després d'iniciat el debat, va prendre la paraula Manuel Ferrer i Sitges, el qual oferí als presents un eloqüent i extens discurs (que serà commemorat per bons patricis aquest diumenge), farcit de remembrances d'altres moments històrics en els quals el país havia acabat triomfant contra tota esperança. I en aquell moment, no podent esperar de cap manera clemència de l'adversari, proposà una defensa llarga i eficaç, a l'espera d'ajuda internacional. El debat es fa intensíssim.

El marquès de Cartellà, el comte de Centelles, Francesc Despujol i Ramon Maranyosa intervenen a favor de la submissió. Carles Fivaller, servant la memòria dels seus mítics avantpassats, parla a favor de la resistència. Una primera votació decanta al braç a favor de la rendició, en dividir-se en dos opcions prou semblants els vots partidaris de mantenir la lluita (el nostre habitual filar prim sectari). Una quarentena de vots discordants demanen que el seu nom consti en acta. Simultàniament s'havia reunit també el Braç Reial. Els més abrandants partidaris de la resistència eren els síndics de Manresa i de Valls, juntament amb els ciutadans honrats barcelonins Marià Duran i Jaume Abadal. La presidència del conseller en cap Manuel Flix, poc procliu a la insubmissió, va evitar que es prengués una resolució ràpida de resistència al matí, deixant la decisió (coneguda ja la primera votació al Braç Militar) per a la tarda. A les quatre, Flix proposà la mateixa resolució del Braç Militar i només aconseguí, sorprenentment, sis vots. El síndic de Vic parlà de sumar-se a la resolució inicial de submissió del Braç Eclesiàstic i n'arrencà 37. En canvi, el síndic de Manresa i els barcelonins Feliu Teixidor i Josep Ferran, sumaren vots a favor de la resistència immediata. Resultat: 78 vots a 45 a favor de continuar la resistència. Una decisió històrica.

Comentaris

  1. Doncs la majoria a favor de seguir la guerra al 1714 es ben similar a l'actual majoria sobiranista. al parlament. Ben curios.

    Gracies pels escriure.

    ResponElimina
  2. L'acte que fem a Alella no és diumenge al Fossar, heu posat l'enllaç a l'acte que varem fer l'any passat.
    Aquest any ho fem a Alella, am presencia també de la Coronela.
    http://herois1714alella.wordpress.com/2013/06/17/220/

    Diumenge al Fossar farem la lectura del Ban de Guerra a Ultrança

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep, gràcies per l'avís: canvio tot seguit l'enllaç!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…