Junta de Braços, 5 de juliol de 1713 (#memòriahistòrica)

Concert per la Llibertat











Avui fa just tres-cents anys. La sessió del Braç Militar s'inicià a les deu del matí. Els nou representants de l'estament a la comissió dels Vint-i-set van posar a votació un text que suposava a la pràctica l'acceptació de la submissió, encara que la petició de conservar les Constitucions del país fos rebutjada pels ocupants borbònics. Nicolau de Sant Joan obrí el seu discurs amb una frase definitòria de la situació desesperada del país: "Quan la força manca, és cosa natural considerar la impossibilitat moral de resistir-se al poder". A les onze, una hora després d'iniciat el debat, va prendre la paraula Manuel Ferrer i Sitges, el qual oferí als presents un eloqüent i extens discurs (que serà commemorat per bons patricis aquest diumenge), farcit de remembrances d'altres moments històrics en els quals el país havia acabat triomfant contra tota esperança. I en aquell moment, no podent esperar de cap manera clemència de l'adversari, proposà una defensa llarga i eficaç, a l'espera d'ajuda internacional. El debat es fa intensíssim.

El marquès de Cartellà, el comte de Centelles, Francesc Despujol i Ramon Maranyosa intervenen a favor de la submissió. Carles Fivaller, servant la memòria dels seus mítics avantpassats, parla a favor de la resistència. Una primera votació decanta al braç a favor de la rendició, en dividir-se en dos opcions prou semblants els vots partidaris de mantenir la lluita (el nostre habitual filar prim sectari). Una quarentena de vots discordants demanen que el seu nom consti en acta. Simultàniament s'havia reunit també el Braç Reial. Els més abrandants partidaris de la resistència eren els síndics de Manresa i de Valls, juntament amb els ciutadans honrats barcelonins Marià Duran i Jaume Abadal. La presidència del conseller en cap Manuel Flix, poc procliu a la insubmissió, va evitar que es prengués una resolució ràpida de resistència al matí, deixant la decisió (coneguda ja la primera votació al Braç Militar) per a la tarda. A les quatre, Flix proposà la mateixa resolució del Braç Militar i només aconseguí, sorprenentment, sis vots. El síndic de Vic parlà de sumar-se a la resolució inicial de submissió del Braç Eclesiàstic i n'arrencà 37. En canvi, el síndic de Manresa i els barcelonins Feliu Teixidor i Josep Ferran, sumaren vots a favor de la resistència immediata. Resultat: 78 vots a 45 a favor de continuar la resistència. Una decisió històrica.

Comentaris

  1. Doncs la majoria a favor de seguir la guerra al 1714 es ben similar a l'actual majoria sobiranista. al parlament. Ben curios.

    Gracies pels escriure.

    ResponElimina
  2. L'acte que fem a Alella no és diumenge al Fossar, heu posat l'enllaç a l'acte que varem fer l'any passat.
    Aquest any ho fem a Alella, am presencia també de la Coronela.
    http://herois1714alella.wordpress.com/2013/06/17/220/

    Diumenge al Fossar farem la lectura del Ban de Guerra a Ultrança

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep, gràcies per l'avís: canvio tot seguit l'enllaç!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas