Ves al contingut principal

Junta de Braços, 5 de juliol de 1713 (#memòriahistòrica)

Concert per la Llibertat











Avui fa just tres-cents anys. La sessió del Braç Militar s'inicià a les deu del matí. Els nou representants de l'estament a la comissió dels Vint-i-set van posar a votació un text que suposava a la pràctica l'acceptació de la submissió, encara que la petició de conservar les Constitucions del país fos rebutjada pels ocupants borbònics. Nicolau de Sant Joan obrí el seu discurs amb una frase definitòria de la situació desesperada del país: "Quan la força manca, és cosa natural considerar la impossibilitat moral de resistir-se al poder". A les onze, una hora després d'iniciat el debat, va prendre la paraula Manuel Ferrer i Sitges, el qual oferí als presents un eloqüent i extens discurs (que serà commemorat per bons patricis aquest diumenge), farcit de remembrances d'altres moments històrics en els quals el país havia acabat triomfant contra tota esperança. I en aquell moment, no podent esperar de cap manera clemència de l'adversari, proposà una defensa llarga i eficaç, a l'espera d'ajuda internacional. El debat es fa intensíssim.

El marquès de Cartellà, el comte de Centelles, Francesc Despujol i Ramon Maranyosa intervenen a favor de la submissió. Carles Fivaller, servant la memòria dels seus mítics avantpassats, parla a favor de la resistència. Una primera votació decanta al braç a favor de la rendició, en dividir-se en dos opcions prou semblants els vots partidaris de mantenir la lluita (el nostre habitual filar prim sectari). Una quarentena de vots discordants demanen que el seu nom consti en acta. Simultàniament s'havia reunit també el Braç Reial. Els més abrandants partidaris de la resistència eren els síndics de Manresa i de Valls, juntament amb els ciutadans honrats barcelonins Marià Duran i Jaume Abadal. La presidència del conseller en cap Manuel Flix, poc procliu a la insubmissió, va evitar que es prengués una resolució ràpida de resistència al matí, deixant la decisió (coneguda ja la primera votació al Braç Militar) per a la tarda. A les quatre, Flix proposà la mateixa resolució del Braç Militar i només aconseguí, sorprenentment, sis vots. El síndic de Vic parlà de sumar-se a la resolució inicial de submissió del Braç Eclesiàstic i n'arrencà 37. En canvi, el síndic de Manresa i els barcelonins Feliu Teixidor i Josep Ferran, sumaren vots a favor de la resistència immediata. Resultat: 78 vots a 45 a favor de continuar la resistència. Una decisió històrica.

Comentaris

  1. Doncs la majoria a favor de seguir la guerra al 1714 es ben similar a l'actual majoria sobiranista. al parlament. Ben curios.

    Gracies pels escriure.

    ResponElimina
  2. L'acte que fem a Alella no és diumenge al Fossar, heu posat l'enllaç a l'acte que varem fer l'any passat.
    Aquest any ho fem a Alella, am presencia també de la Coronela.
    http://herois1714alella.wordpress.com/2013/06/17/220/

    Diumenge al Fossar farem la lectura del Ban de Guerra a Ultrança

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep, gràcies per l'avís: canvio tot seguit l'enllaç!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.