Junta de Braços, 6 de juliol de 1713 (#memòriahistòrica)

Concert per la Llibertat











Avui fa just tres-cents anys. La sessió decisiva del Braç Militar s'havia reprès a les cinc de la tarda del dia anterior tot coneixent la decisió de l'estament de les viles i ciutats del país. El debat, però, s'allargà fins a la matinada del dia d'avui fa tres segles i acabà amb una resolució molt semblant a la del Braç Reial. Diuen les fonts que, entretant, la gent, el poble, al carrer, demanava revoltat i amenaçador mantenir la resistència a ultrança. La majoria final a favor de començar a organitzar immediatament la resistència de Barcelona sembla que fou prou àmplia. Tot i així, fins a quaranta-un membres del Braç Militar van voler que constés en acta la seva discrepància davant la resolució acordada. Segons la valoració de Santiago Albertí, entre els signants no hi hagué posteriors botiflers de renom. Molts marxaren lluny de la capital catalana. D'entrada, una bona part eren d'edat avançada. N'hi hagué però, un nombre considerable que ens llegaren una lliçó de present incomparable d'acceptació de la voluntat de la majoria. Defensa de la voluntat general més enllà de la discrepància, tot i que sigui radical. Uns quants opinadors sobiranistes n'haurien de prendre nota abans de llançar les seves habituals consignes sectàries.

Alguns d'aquells homes, demòcrates avant la lettre, disposats a acatar la decisió de la majoria des de la dissidència, fent part d'una comunitat abocada a un destí dramàtic, participaren molt activament en la defensa de la ciutat assetjada per l'exèrcit de les Dues Corones durant els mesos següents. Francesc Alemany, Francesc Aloy, Joan Francesc Masdéu i Tomàs de Valencià foren capitans de la Coronela, el mític exèrcit de ciutadans, que jugà un paper primordial en l'organització del poble barceloní. Aloy en fou ferit i Masdéu mort, durant la cruenta batalla del Baluard de Santa Clara l'agost de 1714. També Valencià caigué ferit per foc d'artilleria. Baldiri Batlle morí essent capità del Regiment de la Diputació del General. Lluís Roger, sense condicions per combatre, traspassà també als combats de Santa Clara i Antoni de Valencià (havia estat Conseller en Cap el 1710) es llançà sabre en mà fins a perdre la vida durant els contraatacs dels Baluards de Sant Pere i el Portal Nou del mateix Onze de Setembre. Tots ells mereixen un reconeixement especial per la seva fidelitat al país.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas