Ves al contingut principal

Junta de Braços, 6 de juliol de 1713 (#memòriahistòrica)

Concert per la Llibertat











Avui fa just tres-cents anys. La sessió decisiva del Braç Militar s'havia reprès a les cinc de la tarda del dia anterior tot coneixent la decisió de l'estament de les viles i ciutats del país. El debat, però, s'allargà fins a la matinada del dia d'avui fa tres segles i acabà amb una resolució molt semblant a la del Braç Reial. Diuen les fonts que, entretant, la gent, el poble, al carrer, demanava revoltat i amenaçador mantenir la resistència a ultrança. La majoria final a favor de començar a organitzar immediatament la resistència de Barcelona sembla que fou prou àmplia. Tot i així, fins a quaranta-un membres del Braç Militar van voler que constés en acta la seva discrepància davant la resolució acordada. Segons la valoració de Santiago Albertí, entre els signants no hi hagué posteriors botiflers de renom. Molts marxaren lluny de la capital catalana. D'entrada, una bona part eren d'edat avançada. N'hi hagué però, un nombre considerable que ens llegaren una lliçó de present incomparable d'acceptació de la voluntat de la majoria. Defensa de la voluntat general més enllà de la discrepància, tot i que sigui radical. Uns quants opinadors sobiranistes n'haurien de prendre nota abans de llançar les seves habituals consignes sectàries.

Alguns d'aquells homes, demòcrates avant la lettre, disposats a acatar la decisió de la majoria des de la dissidència, fent part d'una comunitat abocada a un destí dramàtic, participaren molt activament en la defensa de la ciutat assetjada per l'exèrcit de les Dues Corones durant els mesos següents. Francesc Alemany, Francesc Aloy, Joan Francesc Masdéu i Tomàs de Valencià foren capitans de la Coronela, el mític exèrcit de ciutadans, que jugà un paper primordial en l'organització del poble barceloní. Aloy en fou ferit i Masdéu mort, durant la cruenta batalla del Baluard de Santa Clara l'agost de 1714. També Valencià caigué ferit per foc d'artilleria. Baldiri Batlle morí essent capità del Regiment de la Diputació del General. Lluís Roger, sense condicions per combatre, traspassà també als combats de Santa Clara i Antoni de Valencià (havia estat Conseller en Cap el 1710) es llançà sabre en mà fins a perdre la vida durant els contraatacs dels Baluards de Sant Pere i el Portal Nou del mateix Onze de Setembre. Tots ells mereixen un reconeixement especial per la seva fidelitat al país.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…