Ves al contingut principal

Junta de Braços, 6 de juliol de 1713 (#memòriahistòrica)

Concert per la Llibertat











Avui fa just tres-cents anys. La sessió decisiva del Braç Militar s'havia reprès a les cinc de la tarda del dia anterior tot coneixent la decisió de l'estament de les viles i ciutats del país. El debat, però, s'allargà fins a la matinada del dia d'avui fa tres segles i acabà amb una resolució molt semblant a la del Braç Reial. Diuen les fonts que, entretant, la gent, el poble, al carrer, demanava revoltat i amenaçador mantenir la resistència a ultrança. La majoria final a favor de començar a organitzar immediatament la resistència de Barcelona sembla que fou prou àmplia. Tot i així, fins a quaranta-un membres del Braç Militar van voler que constés en acta la seva discrepància davant la resolució acordada. Segons la valoració de Santiago Albertí, entre els signants no hi hagué posteriors botiflers de renom. Molts marxaren lluny de la capital catalana. D'entrada, una bona part eren d'edat avançada. N'hi hagué però, un nombre considerable que ens llegaren una lliçó de present incomparable d'acceptació de la voluntat de la majoria. Defensa de la voluntat general més enllà de la discrepància, tot i que sigui radical. Uns quants opinadors sobiranistes n'haurien de prendre nota abans de llançar les seves habituals consignes sectàries.

Alguns d'aquells homes, demòcrates avant la lettre, disposats a acatar la decisió de la majoria des de la dissidència, fent part d'una comunitat abocada a un destí dramàtic, participaren molt activament en la defensa de la ciutat assetjada per l'exèrcit de les Dues Corones durant els mesos següents. Francesc Alemany, Francesc Aloy, Joan Francesc Masdéu i Tomàs de Valencià foren capitans de la Coronela, el mític exèrcit de ciutadans, que jugà un paper primordial en l'organització del poble barceloní. Aloy en fou ferit i Masdéu mort, durant la cruenta batalla del Baluard de Santa Clara l'agost de 1714. També Valencià caigué ferit per foc d'artilleria. Baldiri Batlle morí essent capità del Regiment de la Diputació del General. Lluís Roger, sense condicions per combatre, traspassà també als combats de Santa Clara i Antoni de Valencià (havia estat Conseller en Cap el 1710) es llançà sabre en mà fins a perdre la vida durant els contraatacs dels Baluards de Sant Pere i el Portal Nou del mateix Onze de Setembre. Tots ells mereixen un reconeixement especial per la seva fidelitat al país.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…