Ves al contingut principal

Junta de Braços, 7 de juliol de 1713 (#memòriahistòrica)

Concert per la Llibertat














Avui fa just tres-cents anys. Pressa la decisió de resistència, el matí de fa tres segles el consistori o govern de la Diputació del General, renuent encara a publicar-ne la crida arreu del país, va requerir a través del seu síndic els tres Braços perquè dispossessin amb urgència totes les mesures necessàries per evitar que "que las fronteras serian invadidas", que les places principals no fossin ocupades per l'enemic i que s'evités la desviació dels recursos obtinguts de les confiscacions als partidaris del Borbó, així com el pas d'armes i cavalls a l'enemic. Tal i com havia fet els dies anteriors, el Braç Eclesiàstic es negà a prendre resolució en matèria militar i demanà formalment que no se'l tornés a requerir en sentit semblant més endavant. El Braç Militar va acordar paral·lelament que, a través d'una carta circular urgent a totes les poblacions del país, s'ordenés impedir el lliurament de bagatges als borbònics, encarregant-ne el seguiment al consistori de la Generalitat.

Els nobles i cavallers van proposar, a més, que els presidents dels tres Braços es reunissin d'immediat amb el govern de la Diputació del General per acordar tots junts les mesures pràctiques necessàries per a la defensa. A la tarda, els diputats i oïdors, a la vista de les resolucions dels Braços del dia anterior, "ab que se inclinen a pèndrer-se les armes en deffensa de las libertats, constitucions, capítols y actes de cort, privilegis, gràcias, usos, costums, prerrogativas y demés drets de la pàtria", proposaren enviar immediatament una ambaixada al comte de Stahremberg, encara representant imperial, per comunicar-li la decisió de resistència a ultrança. Els consistorials, que havien avisat els estaments que la caixa de la institució es trobava completament buida, convocaren també una junta de teòlegs (clergat regular i secular, amb un representant de la Companyia de Jesús) que es comprometé solemnement a estudiar, no pas els "punts polítichs y militars (los quals són estranys de sa professió)", sinó "aserca la justícia o injustícia de la guerra" i la possibilitat que els eclesiàstics podien o no participar en el Govern de la Generalitat una vegada declarada la resistència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…