Ves al contingut principal

Junta de Braços, 8 de juliol de 1713 (#memòriahistòrica)

Concert per la Llibertat
Avui fa just tres-cents anys. La tensió a la ciutat anava in crescendo. Pocs dubtaven ja que el govern de la Generalitat estava intentant de totes totes desobeir la decisió majoritària de resistència a ultrança pressa a la Junta de Braços. Els diputats i oïdors no s'havien estat de consultar en secret diversos juristes per escatir fins a quin punt, trobant-se aplegats els estaments, conservaven o no les seves funcions pròpies i la capacitat d'ignorar les disposicions del Parlament. La legalitat, però, era ben clara al respecte: la Junta de Braços assumia tot el poder de la Generalitat en trobar-se reunida. Ateses les circumstàncies, els presidents dels Braços convocaren els estaments per a les deu del matí sota la fórmula "per negoci de la primera importància". Segons Francesc Castellví, des del moment de les votacions als Braços, els estaments ja havien fet sense èxit fins a cinc peticions formals al consistori de la Diputació del General ordenant la publicació de la crida a la resistència.

Així que, aquell matí de fa tres segles, els Braços Militar i Reial van acordar que no es dissoldrien fins a aconseguir que els diputats i oïdors obeïssin l'ordre. I tot i que a la tarda era prevista la tradicional processó de rogatives dels religiosos de la Mercè, a la qual acostumava a assistir la noblesa de Barcelona en ple, l'estament envià només una delegació i es mantingué aplegat a l'espera de notícies del consistori. Finalment, el secretari del govern, Ramon Codina, assistit de quatre oficials de la Generalitat, comparegué davant dels Braços manifestant la voluntat dels diputats i oïdors de complir l'ordre i demanant instruccions sobre la manera de publicar la continuació de la guerra en nom del Principat. Els Braços encarregaren als seus presidents que nomenessin les persones que formarien la comitiva del pregó de publicació de la guerra, composició que fou comunicada a la Generalitat. Tot era previst, doncs, per dur a terme l'acte públic, ben d'hora, ben d'hora, al matí següent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…