Ves al contingut principal

Junta de Braços, 9 de juliol de 1713 (#memòriahistòrica)

Concert per la Llibertat













Avui fa just tres-cents anys. A les sis del matí, al so de vuit trompetes i vuit tambors, sortiren en forma solemne de la Casa de la Diputació del General a publicar el pregó de resistència a ultrança als llocs acostumats de la ciutat de Barcelona. Entre les set i les vuit fou publicat a la platja del port, mentre encara s'embarcaven les tropes imperials que abandonaven la ciutat a la seva sort. Diuen que Starhemberg afirmà, en saber les intencions dels catalans: "temerària empresa, però acció coratjosa si la sostenen". Segons Castellví, el pregó fou rebut amb immensa satisfacció popular i crits de "Privilegis o morir". Els Braços Militar i Reial no es dissolgueren oficialment fins a rebre els certificats fefaents de la publicació del ban de guerra. Arribaven avisos que els borbònics havien entrat a Móra d'Ebre i es disposaven a ocupar Tarragona. Els Braços ordenaren la mobilització immediata del general Nebot amb el seu regiment. El ciutadà honrat Jaume Abadal proveí els quatre-cents doblons necessaris per emprendre el camí. Els diputats passaren el matí fent escriure cartes a les ciutats, viles i governadors de les places no ocupades.

Els Braços foren novament convocats per a la tarda, per resoldre sobre "la forma y método del gobierno que debía establecerse" a partir d'aquell moment. Reunits a partir de les cinc optaren per constituir una Trentasisena amb dotze membres de cada estament, formant una Junta general de govern, subdividida a la vegada en diferents juntes específiques segons els diferents afers. Les matèries més importants serien abordades per la 36a i els diputats i oïdors s'encarregaren d'executar els acords presos. Es constituïren les juntes de Guerra, Mitjans, Economia, Segrestaments i Política. A partir d'aquell moment, foren les juntes i la Diputació del General les encarregades de governar la defensa. La Junta General de Braços, una vegada fetes les provisions oportunes, fou suspesa fins el primer de gener de 1714. En realitat, mai més tornaria a aplegar-se. Tal dia com avui, doncs, se celebrava amb caràcter realment executiu (encara s'aplegà formalment el dia 16 de juliol de 1713) la darrera sessió del Parlament de la Catalunya sobirana a punt de morir.

Comentaris

  1. Segueixo amb interès les vostres publicacions, i periòdicament em sorgeix un dubte, aquesta incertesa apareix cada cop que esmenteu algun passatge dels documents de la junta de braços o altres documents de l'època; i és el següent, veig que quan transcriviu els documents ho feu en castellà, sabeu per quin motiu aquests documents s'escrivien en castellà? Sempre havia pensat que els documents catalans abans de 1714 s'escrivien en català, i ara en veure-ho en castellà em sobte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cita que faig és de Francesc Castellví i les seves "Narraciones históricas", que va escriure a la cort de Viena on era exiliat. Trià el castellà per internacionalitzar la causa. Naturalment, però, la llengua d'ús oral i escrit de les institucions catalanes era el català i el castellà es feia servir només puntualment en la correspondència amb l'exterior.

      Elimina
    2. D'acord, ara em quedo més tranquila. Gràcies.

      Elimina
  2. No he llegit mai cap història de les guerres mundials. Em fan fàstic, repugnància i no em deixen dormir. Ni amb el Diari d'Anna Franc vaig poder. Amb la pel·lícula de la Llista d'Schlinger (o com es digués) vaig plorar inconteniblement. No puc. No.
    Ara, amb aquesta tan important aportació que ens fas, em trobo una mica amb aquesta situació. Quedo massa trasbalsat. Ho sento, però no puc seguir. No és que no en vulgui saber res, no. No és que sigui un "cagat" davant de les dificultats, no. En tinc proves de que quan les coses han estat difícils, les he fet i n'he fet unes quantes. Sí. Però, després, i sempre, m'ha costat una malaltia forta. Ara ja no puc llegir més. Gràcies per tota aquesta documentació!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…