Ves al contingut principal

L'afer Jordi Casas, un fet que trobo molt greu (#Consulta2014)

Concert per la Llibertat
Com la Direcció General de Relacions Exteriors, una de les parceles que controla Josep Antoni Duran i Lleida al govern de la Gestoria és la relacionada amb la Delegació del Govern de la Generalitat a Madrid. A la vista de la continuada i indissimulada deslleialtat del cerillo, cal plantejar-se molt de veritat si (si és que anem seriosament com se suposa que hi anem) és sostenible mantenir aquesta àrea de poder tan i tan sensible sota el seu control un sol dia més. L'ara dimissionari polític sabadellenc Jordi Casas i Bedós no ha estat mai un home discret. Al respecte, fa més de dos anys, quan el van nomenar, vaig fer un apunt (modèstia a part) certament premonitori. Fa unes setmanes va plegar com a delegat i (en la tradició de la lleialtat dels seus) un digital espanyol no ha trigat gaire a publicar una rajada descomunal seva contra la línia política que segueix el Govern de Catalunya. Pocs dies abans, croat del diàleg, ja havia apuntat maneres en la presentació del llibre Catalunya independent? de Xavier Vidal-Folch: "a parte de alguna 'discrepancia', deja el cargo por problemas de salud", publicava aleshores El País. En saltar la polèmica, Casas ha refermat que ho deixa per raons personals, però no ha deixat gens clar que les critiques publicades siguin falses.

L'afer Jordi Casas no em sembla gens anecdòtic. Cal corregir-lo immediatament. Si visiteu la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, trobareu que entre les funcions del delegat, s'hi troba com a essencial la de "traslladar la informació i la documentació subministrades pel/per la president/a de la Generalitat i els titulars dels diversos departaments a les autoritats estatals oportunes i difondre l'acció de Govern de la Generalitat entre les diferents institucions estatals." Un es pregunta molt seriosament com és possible que persones que estan radicalment en contra del procés sobiranista que està vivint el nostre país, al qual el Govern de la Gestoria es veu empès, en primer lloc, per l'empenta de la gent, facin de contacte amb les autoritats de l'Estat del qual volem marxar. Com volem que el Govern espanyol ens prengui seriosament si comprova que fins i tot el representant de la Generalitat a Madrid se'n fot de tot plegat? Aquest senyor ha treballat fins ara al servei de la sobirania de Catalunya o de la unitat d'Espanya? És una situació, amics i amigues, que no pot durar ni un minut més. I per desgràcia el 30 de juliol començarà la seva tasca a la Delegació del Govern a Madrid un senyor anomenat Enrique Ruiz Molero, un diplomàtic espanyol de carrera. No tinc ni idea del seu actual perfil polític. Però em sembla molt que no és això, companys no és això el que necessitem exactament.

Comentaris

  1. Totalmente d'acord. Felicitats.
    Ignacio Mas-Bagà Blanc

    ResponElimina
  2. Jordi Casas ja va advocar, fa molt de temps, per un repartiment de paper entre PP i UDC a l'estil de la CSU bavaresa. Té un llarg currículum al respecte.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Pel què acabo de llegir d'en David Roig, em sembla que no he entès res de l'escrit d'avui... Ho sento!

      Elimina
  4. Es un immens error deixar la representacio internacional en mas del Calbo y la seva secta d'unionistes. Em pregunto si tenen alguna responsabilitat en el fracas d'algunes reunions internacionals d'en Mas.
    Be una altra mostra d'endollisme unionista el teniu aqui. Es veu que a la noieta li feia gracia passar una temporada a Berlin tot i no parlar alemany.

    http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/03/la_delegada_de_la_generalitat_a_berlin_no_parla_alemany_29006.php

    ResponElimina
  5. Es confirma tot veient-lo amb en Farreras a LaSexta. La ombra del Opus Dei. Del braçet de Don José Manuel Romay Beccaría.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…