Ves al contingut principal

L'afer Jordi Casas, un fet que trobo molt greu (#Consulta2014)

Concert per la Llibertat
Com la Direcció General de Relacions Exteriors, una de les parceles que controla Josep Antoni Duran i Lleida al govern de la Gestoria és la relacionada amb la Delegació del Govern de la Generalitat a Madrid. A la vista de la continuada i indissimulada deslleialtat del cerillo, cal plantejar-se molt de veritat si (si és que anem seriosament com se suposa que hi anem) és sostenible mantenir aquesta àrea de poder tan i tan sensible sota el seu control un sol dia més. L'ara dimissionari polític sabadellenc Jordi Casas i Bedós no ha estat mai un home discret. Al respecte, fa més de dos anys, quan el van nomenar, vaig fer un apunt (modèstia a part) certament premonitori. Fa unes setmanes va plegar com a delegat i (en la tradició de la lleialtat dels seus) un digital espanyol no ha trigat gaire a publicar una rajada descomunal seva contra la línia política que segueix el Govern de Catalunya. Pocs dies abans, croat del diàleg, ja havia apuntat maneres en la presentació del llibre Catalunya independent? de Xavier Vidal-Folch: "a parte de alguna 'discrepancia', deja el cargo por problemas de salud", publicava aleshores El País. En saltar la polèmica, Casas ha refermat que ho deixa per raons personals, però no ha deixat gens clar que les critiques publicades siguin falses.

L'afer Jordi Casas no em sembla gens anecdòtic. Cal corregir-lo immediatament. Si visiteu la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, trobareu que entre les funcions del delegat, s'hi troba com a essencial la de "traslladar la informació i la documentació subministrades pel/per la president/a de la Generalitat i els titulars dels diversos departaments a les autoritats estatals oportunes i difondre l'acció de Govern de la Generalitat entre les diferents institucions estatals." Un es pregunta molt seriosament com és possible que persones que estan radicalment en contra del procés sobiranista que està vivint el nostre país, al qual el Govern de la Gestoria es veu empès, en primer lloc, per l'empenta de la gent, facin de contacte amb les autoritats de l'Estat del qual volem marxar. Com volem que el Govern espanyol ens prengui seriosament si comprova que fins i tot el representant de la Generalitat a Madrid se'n fot de tot plegat? Aquest senyor ha treballat fins ara al servei de la sobirania de Catalunya o de la unitat d'Espanya? És una situació, amics i amigues, que no pot durar ni un minut més. I per desgràcia el 30 de juliol començarà la seva tasca a la Delegació del Govern a Madrid un senyor anomenat Enrique Ruiz Molero, un diplomàtic espanyol de carrera. No tinc ni idea del seu actual perfil polític. Però em sembla molt que no és això, companys no és això el que necessitem exactament.

Comentaris

  1. Totalmente d'acord. Felicitats.
    Ignacio Mas-Bagà Blanc

    ResponElimina
  2. Jordi Casas ja va advocar, fa molt de temps, per un repartiment de paper entre PP i UDC a l'estil de la CSU bavaresa. Té un llarg currículum al respecte.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Pel què acabo de llegir d'en David Roig, em sembla que no he entès res de l'escrit d'avui... Ho sento!

      Elimina
  4. Es un immens error deixar la representacio internacional en mas del Calbo y la seva secta d'unionistes. Em pregunto si tenen alguna responsabilitat en el fracas d'algunes reunions internacionals d'en Mas.
    Be una altra mostra d'endollisme unionista el teniu aqui. Es veu que a la noieta li feia gracia passar una temporada a Berlin tot i no parlar alemany.

    http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/03/la_delegada_de_la_generalitat_a_berlin_no_parla_alemany_29006.php

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…