Ves al contingut principal

No us el perdeu: avui comença el "Diari de Setge" (#Tricentenari)

Després d'unes quantes hores de recerca de fonts, de treball intens i de síntesi (i les que encara falten!) ha arribat el dia D. Avui comença el meu altre bloc, Diari de Setge. Aquí trobareu l'apunt corresponent al primer dia. Necessàriament, la priorització d'esforços i la voluntat de portar-lo fins al final farà difícil que mantingui la regularitat assolida fins al dia d'avui en aquest bloc. Aquest és el quart any de vida de Per a bons patricis, que s'apropa ja amb pas ferm als 1.300 apunts ininterromputs. Dia a dia. És clar, però, que vivim moments extraordinaris que ens atansen amb passes de gegant al gran dia de la llibertat que tantes generacions des d'aquella infausta tarda de l'11 de setembre de 1714 han treballat per aconseguir. Així que molts dies continuaré escrivint sobre el país i sobre altres moments de la seva història. Paga la pena. I, si més no, us faré un enllaç des d'aquí mateix a l'apunt del dia corresponent dins el Diari de Setge. Memòria i record per conviure amb un present ple de sacrificis, de dolor i de lluita, però aleshores com ara amb un sentit molt clar: el progrés del nostre poble. Ah, i si en voleu fer difusió entre els vostres amics i coneguts, perfecte!

Comentaris

  1. No puc fer altre cosa que felicitar-te sense embuts ni exclamacions estranyes. La feina feta i ben feta no té engany. Bravo!

    ResponElimina
  2. Abans d'entrar pel teu blog, me l'he trobat a vilaweb. Aniré seguint amb molt d'interès a veure si n'aprenc una mica.

    ResponElimina
  3. Mireu,el condecito va per feina:
    "El Consell de Transició avala que el Parlament proclame unilateralmente la independencia" LV

    I aixo que el 95% de l'informe es refereix nomes a la consulta!!
    Potser el Conde te mes ganes que nosaltres fins i tot de fotre el camp d'escanya

    ResponElimina
  4. Aquest bloc ja fa un temps que el segueixo, i molts dies enllaço les teves entrades en el meu facebook, i des d'avui faré el mateix amb Diari de Setge.
    Ja anava sent hora que poguessin conèixer la nostra història sense mentides ni censura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui!!!, que m'he oblidat, aquí és on ho comparteixo.
      https://www.facebook.com/margas.happypatchwork

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…