Ves al contingut principal

Pocs, però victimitzats (#dependentisme)

Concert per la Llibertat
El pas dels mesos i la solidesa social (amb els consegüents marcadors demoscòpics) de l'aposta massiva del nostre país pel Dret de Decidir i clarament majoritària per constituir un nou Estat comencen a provocar efectes greus en la moral dels nostres adversaris. Se saben, cada dia més, minoria. La comprovació que les campanyes de la por i la mentida sobre les conseqüències del procés no funcionen, els porta a assajar noves vies de resposta a la desesperada. Fa setmanes que hem entrat en la fase de la victimització. Es tracta d'aprofitar qualsevol anècdota per convertir-la en categoria i escenificar públicament una suposada persecució violenta a Catalunya contra els dependentistes. Només cal llegir subproductes periodístics com aquest article a l'Abc de fa uns dies, muntant estrictament sobre el fum, per observar-ne els detalls altament intoxicadors de la campanya, que repeteixen tots els mitjans escrits i televisius de la Caverna a raig.

Però aquest paper dels mitjans ve reforçat, a més, per una pujada de to notable de les intervencions polítiques en general i parlamentàries en particular dels representants del dependentisme. Es tracta d'utilitzar sempre paraules gruixudes, grandiloqüents, maximalistes. D'elevar la temperatura de la cassola tant com sigui possible. De generar tensió. De dividir sense treva a base d'acusar els altres de divisors. De crispar acusant els altres crispadament de crispadors. A veure si així algú s'espanta. Com gairebé totes les estratègies que hem vist en escena fins ara per part del dependentisme, però, crec que aquesta només arriba als convençuts d'Espanya endins. En canvi, qualsevol que visqui en aquest país sap que no s'hi respira al carrer, a la feina, a les famílies cap mena de clima de violència latent. Que aquí, de fa molts anys, al nostre país, gairebé l'única violència l'ha posat el feixisme de caire espanyolista. Però, per si de cas, per no fer-los un favor, cal que actuem amb suprema intel·ligència i no els donem cap, però cap mena d'argument, d'excés, que ells puguin fer seu per a aquesta nova campanya de victmització. No els ajudem en cap cas.

Comentaris

  1. Molt assenyat.
    Esclar que pel meu sogre, de 87 anys, som una colla de cagats. Que ell si ara tingués la meva edat o menys, ja estaria al carrer cremant tot el que se li posés per davant... Abraonat, sí; però sense reflexió. Aquest va ser el problema, al meu entendre, de l'època d'en Companys i cia. Tot venia, cal dir-ho, del moviment de revolta industrial ajudat per un comunisme molt interessat amb que tot caigués per poder entrar per la cua occidental d'Europa.
    Ara estem en una altra època: la de l'estratègia del joc d'escacs. Molta reflexió i mirar amb lupa on poses cada peu. Sabem que seguim essent el contingut de l'entrepà nacionalista hispano-francès. Per tant, per poder-nos-en sortir amb èxit ens cal ser molt prudents, no mirar enrere, i molt valents.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…