Ves al contingut principal

Pocs, però victimitzats (#dependentisme)

Concert per la Llibertat
El pas dels mesos i la solidesa social (amb els consegüents marcadors demoscòpics) de l'aposta massiva del nostre país pel Dret de Decidir i clarament majoritària per constituir un nou Estat comencen a provocar efectes greus en la moral dels nostres adversaris. Se saben, cada dia més, minoria. La comprovació que les campanyes de la por i la mentida sobre les conseqüències del procés no funcionen, els porta a assajar noves vies de resposta a la desesperada. Fa setmanes que hem entrat en la fase de la victimització. Es tracta d'aprofitar qualsevol anècdota per convertir-la en categoria i escenificar públicament una suposada persecució violenta a Catalunya contra els dependentistes. Només cal llegir subproductes periodístics com aquest article a l'Abc de fa uns dies, muntant estrictament sobre el fum, per observar-ne els detalls altament intoxicadors de la campanya, que repeteixen tots els mitjans escrits i televisius de la Caverna a raig.

Però aquest paper dels mitjans ve reforçat, a més, per una pujada de to notable de les intervencions polítiques en general i parlamentàries en particular dels representants del dependentisme. Es tracta d'utilitzar sempre paraules gruixudes, grandiloqüents, maximalistes. D'elevar la temperatura de la cassola tant com sigui possible. De generar tensió. De dividir sense treva a base d'acusar els altres de divisors. De crispar acusant els altres crispadament de crispadors. A veure si així algú s'espanta. Com gairebé totes les estratègies que hem vist en escena fins ara per part del dependentisme, però, crec que aquesta només arriba als convençuts d'Espanya endins. En canvi, qualsevol que visqui en aquest país sap que no s'hi respira al carrer, a la feina, a les famílies cap mena de clima de violència latent. Que aquí, de fa molts anys, al nostre país, gairebé l'única violència l'ha posat el feixisme de caire espanyolista. Però, per si de cas, per no fer-los un favor, cal que actuem amb suprema intel·ligència i no els donem cap, però cap mena d'argument, d'excés, que ells puguin fer seu per a aquesta nova campanya de victmització. No els ajudem en cap cas.

Comentaris

  1. Molt assenyat.
    Esclar que pel meu sogre, de 87 anys, som una colla de cagats. Que ell si ara tingués la meva edat o menys, ja estaria al carrer cremant tot el que se li posés per davant... Abraonat, sí; però sense reflexió. Aquest va ser el problema, al meu entendre, de l'època d'en Companys i cia. Tot venia, cal dir-ho, del moviment de revolta industrial ajudat per un comunisme molt interessat amb que tot caigués per poder entrar per la cua occidental d'Europa.
    Ara estem en una altra època: la de l'estratègia del joc d'escacs. Molta reflexió i mirar amb lupa on poses cada peu. Sabem que seguim essent el contingut de l'entrepà nacionalista hispano-francès. Per tant, per poder-nos-en sortir amb èxit ens cal ser molt prudents, no mirar enrere, i molt valents.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…