Tota una vida per tocar el cel amb les mans (#Llibertat)

Full volander de l'Onze de Setembre de 1966














No acabem de ser conscients (potser és impossible, en mig del dolor que ens provoca Espanya amb les seves retallades) del moment històric que vivim, afortunadíssims. Ens ho diem a nosaltres mateixos moltes vegades, però hi ha oportunitats concretes, moments fugissers, durant els quals hi veiem clar. Moments en què traiem el cap per l'abisme del temps. Després d'uns quants dies treballant a casa seva, l'activitat professional m'acaba portant a parlar "del tema" amb ella. És la vídua d'un dels màxims responsables del PSUC durant els anys de l'oposició antifraquista, la transició i la implantació de l'autonomia política. Tot i l'edat, conserva una mobilitat envejable, una lucidesa extraordinària, una espurna als ulls que d'aguna manera difícil d'explicar la fa propera. Fins gairebé el darrer minut ens hem limitat a parlar de la feina. M'he passat unes quantes hores al despatx del seu marit, imbuït dels documents que testimonien tants anys d'activitat política. Acabada la feina de tots aquests dies, tot neix d'una queixa genèrica sobre el país que se'ns queda a les mans. Que ens estan destruint. Que ens estan trinxant abans que pugui ser lliure.

Com passa ara tan sovint en les converses al carrer i a la feina, trencat el primer gel de la conversa, ens entenem perfectament. Tem un darrer espeternec espanyol que ens farà patir. Nascuda el 1922, va fer el primer ensenyament sota Primo de Rivera. I després la Guerra terrible. I el 1939 angoixant, amb l'intent d'arranar tot el que recordés ni que fos remotament la C de Catalunya. I l'ensorrament de la bella Universitat que s'havia construït als anys trenta. I mantenir una repressió brutal fins a finals dels cinquanta. I resistir. I deixar morir el dictador al llit perquè ningú prengués massa mal, que les ferides eren recents. I un pacte constitucional que els castellans malden per incomplir des del primer dia. Li dic que tot aquest camí tan llarg no ha estat balder. Que és el que permet que ara, potser per primera vegada a la història, la gran majoria de la nostra comunitat política ja sàpiga amb segura percepció que el país no té altra sortida que la independència. No hi ha alternativa. I cada passa que fa Espanya abona la necessitat de marxar. I parlem d'història. I del poc futur que li queda. Ha gastat tota una vida per poder tocar el cel amb les mans.

Comentaris

  1. Molt bonic i amb un punt de romanticisme que fa aquest escrit pugi de valor. És clar, s'entén tot. De qui parles i de totes les vicissituds viscudes durant tota aquesta vida de repressió.
    Lligant amb el tema d'avui, hi ha un sentiment que no l'acabo d'entendre. És aquest de diverses persones que "se senten tan catalans com espanyols". Nois, no puc! Mireu que a mi m'agrada posar-me en la pell de l'altre! Però, aquest aspecte no l'acabo de poder-me'l fer meu. M'he posat en pells d'assassins per poder comprendre el seu comportament; si vols, també de feixistes. Ho passes malament, però arribes a poder capir "el què de la tragèdia...". Però, amb sentir-se compartit per igual amb qui t'estima respecte de qui et fot clarament, no puc. Llavores, jo que sempre segueixo furgant, em pregunto si no serà que aquests tenen un sentiment de l'ètica massa laxe. No sé. Sé d'una persona a qui li és impossible distingir gaire el què és ètic i el què no. Llegint i rellegint, resulta que hi ha una mena de deficiència mental que no permet distingir coses que per a altres els és obvi. Llavores, hauríem de concloure que algunes opcions polítiques són de sanatori....???

    ResponElimina
  2. Llull: els qui diuen sentir-se tan catalans com espanyols són, simplement, espanyolistes amb una lleu mala consciència o que els costa tenir mentalitat de colonitzador, vés a saber. Cada cop són menys, això sí.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)