Ves al contingut principal

Una pulsió centrípeta creadora (#independentisme)















Em trobo als Ferrocarrils Catalans (el Metro del Vallès, que en diuen ara) en Salvador Garcia-Ruiz, enorme blocaire i màxim responsable del Col·lectiu Emma. Ep, i darrerament, també autor mediàtic, amb Catalunya, Last Call. Fins ara només ens teníem coneixença virtual. Ha estat un plaer saludar-lo i intercanviar breument algunes impressions. L'agafo enfeinat. Un punt, només un punt, ensorrat en la butaca. Són més de les nou de la nit i se'l veu cansat. M'explica que darrerament s'ha comprat un ipad per poder treballar al tren. Parlem un instant de l'Emma. M'ensenya els 32 correus que ha rebut en un sol dia d'un sol col·laborador. Feinada ingent al servei del país. Com no ha de triomfar l'independentisme, penso i li dic, si hi ha centenars, milers de bojos com aquell, com nosaltres, dedicant hores i esforços cada dia, entestats en fer realitat el nostre somni davant tots els obstacles que vulgueu.

És així. Representem la il·lusió. Som molts i molts treballant des de les entitats, des de les xarxes socials, des de tot arreu, al servei del país. De manera transversal, generosa en les formes. Fa temps que sabem que és la millor manera, des de l'habilitat concreta de cadascú de nosaltres, de contribuir a la causa. Durant els darrers anys, tal vegada (mireu que en sóc de positiu) els reiterats fracassos de l'independentisme polític organitzat, a base de lluites internes, baralles, escissions i represes ha provocat en canvi un eixamplament de molts espais de treball políticament transversal des d'altres escenaris que no els dels partits polítics tradicionals. Ha estat, aquesta que ens ha marcat alguns anys de l'existència, una pulsió centrípeta creadora. Els partits de sempre, en canvi, sòlidament arrapats al sistema, s'han engolit el talent i ara paguen les conseqüències. Gent com en Salvador Garcia-Ruiz o la Carme Forcadell, per posar només dos exemples de sabadellencs, són l'expressió pràctica, el resultat tangible, l'evolució depurada, d'aquests anys de neguit previs al gran salt endavant. M'he acomiadat amb una encaixada i l'he deixat al tren, a la penúltima estació del nostre recorregut d'avui i de la nostra lluita.

Comentaris

  1. Sembla que llegeixi en Josep Pla narrant els seus viatges i parlant dels homenots... Molt bé!
    Parlant d'aquesta estranya dèria del President de voler-nos fer aixecar del bell son on dormíem tots amuntegats dins de la presó, per dir-ho amb expressió madrilenya, resulta que a aquests madrilenys, va i els esclata la seva pròpia bomba pestilent i han de reconèixer al CIS que ja s'han despertat el 83% de la ciutadania catalana. Quin poder el del nostre President! ...i d'en Junqueras, i de la Muriel, i d'en David Fdez., i de l'Ada Colau, i de..... És tot el poble que ja està despert!
    Les trompetes de Jericó, diuen, van fer caure les seves muralles; el nostre clam enderroca la nostre presó.
    Un 83% de vots per la indep., és una proclama definitiva que no pot aturar ni el reietó del seu mal estat espanyol.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…