Una pulsió centrípeta creadora (#independentisme)















Em trobo als Ferrocarrils Catalans (el Metro del Vallès, que en diuen ara) en Salvador Garcia-Ruiz, enorme blocaire i màxim responsable del Col·lectiu Emma. Ep, i darrerament, també autor mediàtic, amb Catalunya, Last Call. Fins ara només ens teníem coneixença virtual. Ha estat un plaer saludar-lo i intercanviar breument algunes impressions. L'agafo enfeinat. Un punt, només un punt, ensorrat en la butaca. Són més de les nou de la nit i se'l veu cansat. M'explica que darrerament s'ha comprat un ipad per poder treballar al tren. Parlem un instant de l'Emma. M'ensenya els 32 correus que ha rebut en un sol dia d'un sol col·laborador. Feinada ingent al servei del país. Com no ha de triomfar l'independentisme, penso i li dic, si hi ha centenars, milers de bojos com aquell, com nosaltres, dedicant hores i esforços cada dia, entestats en fer realitat el nostre somni davant tots els obstacles que vulgueu.

És així. Representem la il·lusió. Som molts i molts treballant des de les entitats, des de les xarxes socials, des de tot arreu, al servei del país. De manera transversal, generosa en les formes. Fa temps que sabem que és la millor manera, des de l'habilitat concreta de cadascú de nosaltres, de contribuir a la causa. Durant els darrers anys, tal vegada (mireu que en sóc de positiu) els reiterats fracassos de l'independentisme polític organitzat, a base de lluites internes, baralles, escissions i represes ha provocat en canvi un eixamplament de molts espais de treball políticament transversal des d'altres escenaris que no els dels partits polítics tradicionals. Ha estat, aquesta que ens ha marcat alguns anys de l'existència, una pulsió centrípeta creadora. Els partits de sempre, en canvi, sòlidament arrapats al sistema, s'han engolit el talent i ara paguen les conseqüències. Gent com en Salvador Garcia-Ruiz o la Carme Forcadell, per posar només dos exemples de sabadellencs, són l'expressió pràctica, el resultat tangible, l'evolució depurada, d'aquests anys de neguit previs al gran salt endavant. M'he acomiadat amb una encaixada i l'he deixat al tren, a la penúltima estació del nostre recorregut d'avui i de la nostra lluita.

Comentaris

  1. Sembla que llegeixi en Josep Pla narrant els seus viatges i parlant dels homenots... Molt bé!
    Parlant d'aquesta estranya dèria del President de voler-nos fer aixecar del bell son on dormíem tots amuntegats dins de la presó, per dir-ho amb expressió madrilenya, resulta que a aquests madrilenys, va i els esclata la seva pròpia bomba pestilent i han de reconèixer al CIS que ja s'han despertat el 83% de la ciutadania catalana. Quin poder el del nostre President! ...i d'en Junqueras, i de la Muriel, i d'en David Fdez., i de l'Ada Colau, i de..... És tot el poble que ja està despert!
    Les trompetes de Jericó, diuen, van fer caure les seves muralles; el nostre clam enderroca la nostre presó.
    Un 83% de vots per la indep., és una proclama definitiva que no pot aturar ni el reietó del seu mal estat espanyol.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas