Ves al contingut principal

Una pulsió centrípeta creadora (#independentisme)















Em trobo als Ferrocarrils Catalans (el Metro del Vallès, que en diuen ara) en Salvador Garcia-Ruiz, enorme blocaire i màxim responsable del Col·lectiu Emma. Ep, i darrerament, també autor mediàtic, amb Catalunya, Last Call. Fins ara només ens teníem coneixença virtual. Ha estat un plaer saludar-lo i intercanviar breument algunes impressions. L'agafo enfeinat. Un punt, només un punt, ensorrat en la butaca. Són més de les nou de la nit i se'l veu cansat. M'explica que darrerament s'ha comprat un ipad per poder treballar al tren. Parlem un instant de l'Emma. M'ensenya els 32 correus que ha rebut en un sol dia d'un sol col·laborador. Feinada ingent al servei del país. Com no ha de triomfar l'independentisme, penso i li dic, si hi ha centenars, milers de bojos com aquell, com nosaltres, dedicant hores i esforços cada dia, entestats en fer realitat el nostre somni davant tots els obstacles que vulgueu.

És així. Representem la il·lusió. Som molts i molts treballant des de les entitats, des de les xarxes socials, des de tot arreu, al servei del país. De manera transversal, generosa en les formes. Fa temps que sabem que és la millor manera, des de l'habilitat concreta de cadascú de nosaltres, de contribuir a la causa. Durant els darrers anys, tal vegada (mireu que en sóc de positiu) els reiterats fracassos de l'independentisme polític organitzat, a base de lluites internes, baralles, escissions i represes ha provocat en canvi un eixamplament de molts espais de treball políticament transversal des d'altres escenaris que no els dels partits polítics tradicionals. Ha estat, aquesta que ens ha marcat alguns anys de l'existència, una pulsió centrípeta creadora. Els partits de sempre, en canvi, sòlidament arrapats al sistema, s'han engolit el talent i ara paguen les conseqüències. Gent com en Salvador Garcia-Ruiz o la Carme Forcadell, per posar només dos exemples de sabadellencs, són l'expressió pràctica, el resultat tangible, l'evolució depurada, d'aquests anys de neguit previs al gran salt endavant. M'he acomiadat amb una encaixada i l'he deixat al tren, a la penúltima estació del nostre recorregut d'avui i de la nostra lluita.

Comentaris

  1. Sembla que llegeixi en Josep Pla narrant els seus viatges i parlant dels homenots... Molt bé!
    Parlant d'aquesta estranya dèria del President de voler-nos fer aixecar del bell son on dormíem tots amuntegats dins de la presó, per dir-ho amb expressió madrilenya, resulta que a aquests madrilenys, va i els esclata la seva pròpia bomba pestilent i han de reconèixer al CIS que ja s'han despertat el 83% de la ciutadania catalana. Quin poder el del nostre President! ...i d'en Junqueras, i de la Muriel, i d'en David Fdez., i de l'Ada Colau, i de..... És tot el poble que ja està despert!
    Les trompetes de Jericó, diuen, van fer caure les seves muralles; el nostre clam enderroca la nostre presó.
    Un 83% de vots per la indep., és una proclama definitiva que no pot aturar ni el reietó del seu mal estat espanyol.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…