Ves al contingut principal

Derrotar-nos des de la humiliació (#procés)

Diari de Setge de l'11 d'agost de 1713 (dia 18).

Les paraules d'Enric Millo després que el Govern espanyol fixés un límit de dèficit de l'1,58% per al que queda de 2013 i de l'1% per a tot el 2014 són il·lustratives de quina és la gran avinguda per la qual l'Estat espanyol ha decidit transitar en la seva ofensiva contra el procés sobiranista a Catalunya. Es tracta d'una ofensiva argumental per terra, mar i aire que anirà a més en els propers mesos. Cal desacreditar-nos per totes les vies possibles. Afectant la nostra moral col·lectiva. Desanimar-nos. La situació dantesca de Catalunya es deu, diran de totes les maneres possibles, a la nostra intrínseca (i afegirien, també, corrupta, però és fotut per comparació amb ells) incapacitat per administrar-nos. No sabem gestionar l'autonomia; imagineu-vos un Estat independent! Han d'impedir-ho pel nostre bé. La insolvència dels catalans (i en això en Duran intervindrà sempre que calgui per culpar el Tripartit de tot plegat) és totalment general, a dreta i esquerra. És el nostre despilfarrament el que ens ha deixat en la situació actual, en la qual no som capaços ni tan sols de fer front al pagament dels serveis socials fonamentals.

Fixeu-vos que, sempre que tenen oportunitat de fer-ho, al Congreso o als mitjans de comunicació (arribant al paroxisme del desvergonyiment intel·lectual i moral) ja fa mesos que ens diuen que és Espanya la que està sostenint econòmicament Catalunya. Preparen l'escenari per a ells definitiu: la intervenció de l'autonomia. Tot indica que la portaran a terme (Montoro ja ens ha amenaçat en aquest sentit directament unes quantes vegades) no pas per una motivació d'insubordinació política, sinó "obligats" per la fallida de la Generalitat i el nivell de dèficit de la institució. Fins al moment d'actuar, qualsevol mesura o proposta politica de les institucions catalanes serà valorada també en termes econòmics. Mentre l'Estat espanyol augmenta d'un 15% el pressupost de defensa no li tremolarà la mà a l'hora de "denunciar" el malbaratament que suposaria la celebració d'una Consulta sobre el futur polític de Catalunya. Aquesta és la gran bretxa que han començat a treballar per abatre les nostres muralles. Convé ser-ne ben conscients.

Comentaris

  1. També cal pensar que el nou sistema de finançament es retardarà i l'Estat ja ha dit que no donarà més recursos a les CCAA. Com a molt podran pujar més els seus tributs. Més espoli. I un fet preocupant que potser mereix dedicar-hi un apunt, els fons de cohesió de la UE entre el 2006-2010 minvaren 17.028 ME i l'espoli va crèixer 17.472 ME. L'Estat espanyol necessita rapinyar per mantenir el seu model econòmic. El 2014 s'acaben els fons de cohesió, Espanya passarà a ser contribuent neta a la EU (que després d'ampliar-se invertirà a altres països amb menor renda i infraestructures). I Rajoy ha anunciat reforma fiscal. Endevinem d'on sortiran aquells diners que la EU deixarà d'aportar?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…