Ves al contingut principal

Derrotar-nos des de la humiliació (#procés)

Diari de Setge de l'11 d'agost de 1713 (dia 18).

Les paraules d'Enric Millo després que el Govern espanyol fixés un límit de dèficit de l'1,58% per al que queda de 2013 i de l'1% per a tot el 2014 són il·lustratives de quina és la gran avinguda per la qual l'Estat espanyol ha decidit transitar en la seva ofensiva contra el procés sobiranista a Catalunya. Es tracta d'una ofensiva argumental per terra, mar i aire que anirà a més en els propers mesos. Cal desacreditar-nos per totes les vies possibles. Afectant la nostra moral col·lectiva. Desanimar-nos. La situació dantesca de Catalunya es deu, diran de totes les maneres possibles, a la nostra intrínseca (i afegirien, també, corrupta, però és fotut per comparació amb ells) incapacitat per administrar-nos. No sabem gestionar l'autonomia; imagineu-vos un Estat independent! Han d'impedir-ho pel nostre bé. La insolvència dels catalans (i en això en Duran intervindrà sempre que calgui per culpar el Tripartit de tot plegat) és totalment general, a dreta i esquerra. És el nostre despilfarrament el que ens ha deixat en la situació actual, en la qual no som capaços ni tan sols de fer front al pagament dels serveis socials fonamentals.

Fixeu-vos que, sempre que tenen oportunitat de fer-ho, al Congreso o als mitjans de comunicació (arribant al paroxisme del desvergonyiment intel·lectual i moral) ja fa mesos que ens diuen que és Espanya la que està sostenint econòmicament Catalunya. Preparen l'escenari per a ells definitiu: la intervenció de l'autonomia. Tot indica que la portaran a terme (Montoro ja ens ha amenaçat en aquest sentit directament unes quantes vegades) no pas per una motivació d'insubordinació política, sinó "obligats" per la fallida de la Generalitat i el nivell de dèficit de la institució. Fins al moment d'actuar, qualsevol mesura o proposta politica de les institucions catalanes serà valorada també en termes econòmics. Mentre l'Estat espanyol augmenta d'un 15% el pressupost de defensa no li tremolarà la mà a l'hora de "denunciar" el malbaratament que suposaria la celebració d'una Consulta sobre el futur polític de Catalunya. Aquesta és la gran bretxa que han començat a treballar per abatre les nostres muralles. Convé ser-ne ben conscients.

Comentaris

  1. També cal pensar que el nou sistema de finançament es retardarà i l'Estat ja ha dit que no donarà més recursos a les CCAA. Com a molt podran pujar més els seus tributs. Més espoli. I un fet preocupant que potser mereix dedicar-hi un apunt, els fons de cohesió de la UE entre el 2006-2010 minvaren 17.028 ME i l'espoli va crèixer 17.472 ME. L'Estat espanyol necessita rapinyar per mantenir el seu model econòmic. El 2014 s'acaben els fons de cohesió, Espanya passarà a ser contribuent neta a la EU (que després d'ampliar-se invertirà a altres països amb menor renda i infraestructures). I Rajoy ha anunciat reforma fiscal. Endevinem d'on sortiran aquells diners que la EU deixarà d'aportar?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.