Ves al contingut principal

Els 567.000 aturats de l'autonomisme (#dependència)

Diari de Setge del 31 d'agost de 1713 (dia 38).

11 de Setembre de 2011











La UGT de Catalunya presentava un estudi fa alguns dies sobre el terrible impacte de l'atur al nostre país. Coincidia en el temps amb una columna d'Antoni Puigverd a La Vanguardia en la qual responsabilitzava novament els independentistes de no fer res per millorar les condicions de vida de la gent. Els dos articles, llegits successivament, realment, causaven impacte. I indignació. La tesi del meliflu escriptor gironí és que el combat per la independència distreu el sector més combatiu de la societat catalana (això sí que ens ho reconeix, quin remei) d'ocupar-se de la gent que la crisi està llançant contra les voreres de la història a tota velocitat. Una lectura de la realitat com la de Puigverd s'adiu perfectament al tipus de discurs que elabora amb freqüència darrerament el socialisme autonomista català. Presenta uns quants problemes fonamentals de lògica i de coherència argumental. El primer, el més bàsic, ens tracta com a atontats que només sabem utilitzar una neurona. El segon, passa per alt que és justament en el context de l'autonomisme que defensa l'autor en el qual aquests milers i milers de persones han estat llançats als marges de la societat.

El tercer, que en aquest marc de dependència que tant satisfà en Puigverd, l'home no explica ni una sola mesura de les que caldria prendre per solucionar la creixent marginació de tanta gent, ni especifica amb quins recursos podria comptar-hi, descomptats de quines partides. I el quart, últim i fonamental (segur que se us acudeixen uns quants més), és que estic fins els nassos que els autonomistes jutgin les meves intencions: particularment, sóc independentista perquè vull deixar una societat millor als meus fills i he arribat al convenciment que Espanya és un llast per fer-ho en absolutament tots els ordres. I en aquest que ens ocupa, estic molt convençut que no podem crear un clima econòmic propici a la generació d'ocupació ni podem subvenir a les necessitats de la gent que queda desplaçada del sistema si no disposem dels recursos que nosaltres mateixos generem. I això, com s'ha demostrat abastament els darrers 35 anys d'estafa autonomista, només és possible amb un Estat propi. Encara que hipòcrites apòstols de l'statu quo facin veure el contrari.

Comentaris

  1. Estic pensant en que tots aquests que ens estan tocant els nassos dient que no veuen cap pas endavant per fer-nos independents, que no fem res per solucionar l'atur, que Catalunya no és res sense Espanya, etc., doncs que aquest conjunt es proveeix d'una bona part de ressentits, incapaços d'una reflexió capaç i de malintencionats. N'hi ha molt pocs que s'ofereixin a un debat honest. Són molt escassos. Esclar, quan un Director del diari La Razón és un Paco Maruenda, un es pregunta qui té per debatre la nostra independència. I, quan l'Antoni Puigverd opina, doncs se li veu el llautó d'estar al servei dels guardians de la presó. Un és curt de gambals i l'altre malintencionat.
    Segueixo dient el mateix: El falangisme no té futur. Les dictadures es podreixen en sí mateixes.

    ResponElimina
  2. Totes les nacions aspiren a ser un ESTAT..(perquè el món funciona a base d'estats i si no ho ets i a més el que tens actua a la contra....és impossible afrontar les grans dificultats)...
    I pel que fa al Puigverd he arribat a la conclusió que és ressentiment i odi...perquè els catalans vam estar a punt de claudicar en els moments xupi-guais-multi quan els socialistes tenien tot el poder a Catalunya i a Espanya...i ara veuen que hem obert els ulls...i no s'ho poden creure!!!i transpuen odi

    ResponElimina
  3. Totes les nacions aspiren a ser un ESTAT..(perquè el món funciona a base d'estats i si no ho ets i a més el que tens actua a la contra....és impossible afrontar les grans dificultats)...
    I pel que fa al Puigverd he arribat a la conclusió que és ressentiment i odi...perquè els catalans vam estar a punt de claudicar en els moments xupi-guais-multi quan els socialistes tenien tot el poder a Catalunya i a Espanya...i ara veuen que hem obert els ulls...i no s'ho poden creure!!!i transpuen odi

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…