Enric Millo no troba els Jutjats

Diari de Setge del 12 d'agost de 1713 (dia 19).

11 de Setembre de 2012











Suposo que ha passat sempre. Ara, però, quan els casos de corrupció que protagonitza la classe política esclaten a tort i a dret, aquí i allà (però especialment allà i en les files del Partit Popular), es reprodueix una escena semblant. Cert és que la Justícia espanyola (sic), en casos de difamació i anàlegs, no seria la més àgil del món a l'hora de restablir l'honor de les persones que hi acudeixen. Però, en tot cas, sembla que el recurs a l'anunci públic, a bombo i plateret (que ho recullin en prime time, si és possible, tots els mitjans), de la interposició d'una demanda judicial davant qualsevol acusació, s'ha convertit en una mena d'automatisme. És com si el mer anunci atorgués una gran credibilitat defensiva a l'acusat. Primer va ser la simple amenaça: els nostres advocats estan estudiant accions jurídiques contra tal o qual mitjà, aquell on s'havien publicat les notícies o acusacions. Aquell, ho estem estudiant era super pràctic: si mai no es feia res sempre es podia dir que era perquè finalment s'havia estimat inoportú portar endavant la denúncia davant dels tribunals.

Darrerament, però, els nostres polítics ja no s'estan per històries. Ara no s'anuncia l'estudi, sinó que s'afirma la interposició d'una demanda. El problema és que passen les setmanes i els mesos i mai més se'n torna a saber res més de la suposada acció jurídica. És evident, doncs, que es tracta d'una simple operació d'imatge. Ho hem vist en el cas de l'acusació a José Zaragoza de l'encàrrec de la gravació de les famoses converses de la Camarga. I després, una altra vegada, en l'actitud vehement d'Enric Millo contra la informació que els situava, a la seva traumàtica sortida d'UDC, havent demanat formar part de les llistes d'Esquerra Republicana en una famosa conversa desvetllada per Joan Puigcercós i publicada per Vilaweb. En el seu dia l'ara dirigent del Partit Popular va afirmar que tot era fals i que denunciaria l'ex secretari general d'ERC i el mitjà digital. Han passat uns quants mesos d'allò. De tant en tant, a twitter, m'encarrego de tornar a preguntar Enric Millo com porta la demanda. Naturalment, no m'ha contesta mai ni ho farà. Estaria bé, però, que els mitjans que tenen accés a ell li preguntessin pel tema. Perquè del contrari sembla que fins i tot en això ens estan tornant a enganyar una vegada més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas