Ves al contingut principal

Enviem-los en Navarro (#ésdiàleg)

Diari de Setge de l'1 d'agost de 1713 (dia 8).

Em penso que alguna vegada ja ho he escrit aquí. Avui ho tornaré a defensar molt seriosament. Joan Herrera diu que no n'hi ha prou amb la carta del Gran Timoner al president de plasma, que hem de passar per la humiliació de fer la petició de tràmit al Congreso de los Diputados espanyol. Estic a favor de complaure tothom. Sobretot, perquè ningú tingui l'oportunitat de despenjar-se amb els clàssics arguments de mal pagador. Així que, sí. Anem properament a la cambra alta espanyola a demanar l'autorització per celebrar la Consulta. Però deleguem tots els poders de representació del Parlament de Catalunya en la nobilíssima figura del cap de llista socialista Pere Navarro. Que defensi ell la petició. Perquè són els qui creuen encara en la possibilitat de l'entesa amb Espanya els qui han d'anar a parlar-hi. I qui diu parlar, vol dir, a rebre els improperis i les escopinades a la cara que ens dedeicaran els diputats espanyols quan anem a fer la petició.

Però la comissió especial que el Parlament de Catalunya ha d'atorgar a Pere Navarro com a principal líder unionista seria, per damunt de tot, especialment indicada perquè comprovés que aquestes perles no provenen només de la sempre atàvica dreta espanyola que es mou a la recerca d'un nou statu quo preconstitucional. No. No només. El rebuig i el menysteniment els trobaria també  el gran Navarro en els seus correligionaris del PSOE, amb els quals hauria de gestionar una negativa directa i radical a la seva petició de consulta acordada. Sí, amics i amigues, portar el líder socialista català tindria uns efectes pedagògics extraordinaris. No som els independentistes els qui hem d'anar a demanar permís, sinó els qui continuen volent enganyar el poble (cada vegada amb menys èxit, tot sigui dit) amb fórmules de relació política entre Catalunya i Espanya que saben perfectament que els nostres veïns i dominadors no acceptaran mai. Provem-ho, no?

Comentaris

  1. Els "companyeros" de Navarro ja van enviarlo a cagar a la via al congres de Granada. No es va aprovar res del que el PSC proposava.

    ResponElimina
  2. http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1977-10734
    autodeterminació externa

    http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.t3.html#a81
    "Artículo 81
    1. Son leyes orgánicas las relativas al desarrollo de los derechos fundamentales y de las libertades públicas, las que aprueben los Estatutos de Autonomía y el régimen electoral general y las demás previstas en la Constitución."

    http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.html
    "SECCIÓN 1. De los derechos fundamentales y de las libertades públicas" del 15 al 29
    en cap posa autodeterminació ni res, per tant

    "Artículo 82
    1. Las Cortes Generales podrán delegar en el Gobierno la potestad de dictar normas con rango de ley sobre materias determinadas no incluidas en el artículo anterior."
    Rajoy mateix podrà fer com Cameron, per tant, ni congreso ni majoria absoluta ni res de res

    ResponElimina
  3. Aquesta vegada no estic d'acord. És un que vol la submissió de Catalunya i per tant, acabaria fent acords en contra de la sobirania de Catalunya. En aquells que es diuen català i espanyol alhora, el sentiment d'espanyol domina el primer.

    ResponElimina
  4. Al Navarro el tindríem d'enviar a pastar fang, potser l'hi quedaria alguna figureta bonica i tot i la podria vendre millor que el put*federalisme que predica.
    Amen.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…