Ves al contingut principal

Escalfant la #ViaCatalana (I): Terres de l'Ebre

Diari de Setge del 14 d'agost de 1713 (dia 21).

11 de Setembre de 2012











Arribem com sempre en aquestes dates d'agost al poble on tenim casa familiar i passem la major part dels dies d'estiueig. És a la comarca del Baix Ebre. Políticament, ha evolucionat en pocs anys d'una manera senzillament bestial. Diria que a un ritme frenètic. Més encara que el del país en el seu conjunt. Perquè us en féu una idea, encara l'any 1999, per festes majors, onejaven als carrers de la vila bandoleres que alternaven l'estanquera amb les quatres barres. Només a l'Aragó d'aleshores encara es veia una cosa semblant. L'alcaldia del municipi era aleshores a mans del Partido Popular, en perfecta successió durant vint anys de la batllia dels temps del franquisme. Fixeu-vos que us en parlo de fa només catorze anys. Doncs bé, el passat 25-N, a les eleccions al Parlament de Catalunya, CiU va ser la força més votada amb el 33,5% dels sufragis i ERC la segona amb el 18,26%; la CUP va sumar un 4,56% i encara alguns més Solidaritat. En conjunt una àmplia majoria absoluta (57,6%), amb un creixement del sobiranisme (no compto ICV) des de les eleccions anteriors (comptant Solidaritat i Reagrupament el 2010) d'un 15,3%. Espectacular.

He esperat a inscriure'm a la cadena a aquests dies comptant que podria fer-ho amb els amics del poble. Escolto que un responsable de l'ANC diu que a les Terres de l'Ebre cal cobrir 70 km de Via Catalana. Són 70.000 persones per a una població total de 190.000. El repte més gran, doncs, de tota l'organització de la cadena humana. Ahir ens varem començar a apuntar a través del web de l'Assemblea. En poques hores, disset. Esperem arribar a molts més del poble. Serem al tram 64, entre l'Aldea i Camarles, davant per davant de les restes trinxades d'una antiga discoteca mítica a la comarca. Encara ens falta gairebé un mes exacte per a la cadena. Cal fer molta propaganda. Sí, tot i que sembli impossible, encara hi ha gent que només ha sentit campanes, però no sap ben bé de què va. Ens resten encara molts dies per davant per anar engruixint-la a base de noves baules. Aquí hi ha tants o més o motius, també lo riu, per sumar-s'hi. I, per primera vegada ho farà amb més facilitat gent a la qual desplaçar-se fins a Barcelona, on sempre organitzem els grans esdeveniments, resulta massa complex. Es flaira en l'ambient. Anem bé, molt bé.

Comentaris

  1. Granollacs, jo també m'he apuntat a les Terres de l'Ebre (concretament a la Ràpita, mal dita oficialment Sant Carles de la Ràpita). Aprofitarem per passar-hi el dia, anar a fotre-mos un bon dinar i veure els amics d'allà.

    ResponElimina
  2. Això està anant de meravella! Per aquí diuen que en Rajoy o JM Asnarico han muntat el sidral espanyol dels gibraltarenys per distreure l'atenció vers això del Bárcenas i de Catalunya. Maniobres de distracció, diuen. Però a qui distrauran! Si tothom hi està posat fins el coll. Uns, perseguint el PP; naltros, la nostra independència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…