Ves al contingut principal

Escalfant la #ViaCatalana (II): maniobres nervioses

Diari de Setge del 15 d'agost de 1713 (dia 22).

11 de Setembre de 2012
La millor prova que anem bé, però molt bé, són les estranyes maniobres que realitza aquests dies el camp dependentista. Quan falta ja menys d'un mes per a l'esdeveniment, els nervis són patents. En el dia de la marmota perpetu en què viuen han començat les mateixes maniobres que vivíem fa exactament un any. Aleshores la cosa anava sobre el desdibuixament del sentit de la manifestació de l'Onze. Ara, sobre la petició de rebaixar el sentit de la convocatòria de la cadena humana de l'11-S. Duran, de viatge per Sudamèrica encara en representació d'Espanya (ofenent, directament, la majoria dels seus electors), ha enviat aquests dies el seu palanganer Josep Maria Pelegrí a incendiar el debat. Es tracta de demanar que, després que 300.000 persones s'hi hagin apuntat i mesos i mesos de feta i publicitada la convocatòria en uns termes molt concrets, ara, precisament ara, s'hagi de canviar el motiu de la Via Catalana. En realitat, hem d'agrair-los l'intent de ficar-nos el dit a l'ull per la publicitat que fan de la cadena. Encara que sigui per no restar-hi al marge d'un esdeveniment que saben serà multitudinari i que els deixa fora de joc.

El diari comtal va cobrir amb la seva artilleria tota l'operació. Podríem dir sense por a exagerar que La Vanguardia ha decidit cremar les naus de la seva viabilitat com a negoci en caiguda lliure i apostar-ho tot pel candidat Duran com a líder del dependentisme. L'altre dia, la portada recollia les declaracions del cerillo contra la possibilitat de noves retallades després del marge de dèficit imposat per Madrid com si fos el mateix president de la Generalitat. Em va semblar francament impressionant. Fa pocs dies, el diari comtal, després d'haver evitat durant tres mesos parlar de la cadena sota cap circumstància, es llançava a una operació de suport a la carta del Conseller Pelegrí amb una notícia sense signar per ningú en concret (la redacció), afirmant que ICV i UGT se sumaven a la petició de rebaixar els objectius de la Via Catalana. Es tractava, simplement, de fer un poti-poti de la carta amb declaracions anteriors dels líders de la coalició i el sindicat dient que ells se sentien més còmodes en la defensa del Dret de Decidir que directament de la independència. Sé que vaig amb retard, però us recomano l'anàlisi dels fets que en feia a l'Ara n'Àlex Rodríguez. En tot cas, intoxicacions tan barroeres com les del diari portaveu del Pont Aeri demostren que anem bé, però molt bé. Estan nerviosos. Molt.

Comentaris

  1. És evident que anem bé!
    Sí, no hi a dubte, perquè tenim la raó. Una altra prova, és la de la descomposició sobtada de la ex-nostra Muriel. Sí, la Muriel Casals. Ara, ens ha sortit proposant que caldria que allò d'aquell Referèndum -del que ja ningú no se'n recorda- es fes per tot Espanya. Per allò de que tots comptem... Descomposició d'estiu? Li pesa a sobre alguna amenaça? Ves a saber. El cas, és que tots els qui hem fet alpinisme, sabem que sempre hi ha un moment previ a l'ascens en què algú es tira enrere. Ja ho deia el General Villarroel, segons Sánchez-Piñol, que calia saber destriar els qui s'hi jugaran la vida dels qui no.
    En canvi, respecte d'en Duran-Lleida, trobo que ja no representa cap mena de problemàtica. És un destorb pel bon govern del país, sí. Però, tothom ja sap de quin peu calça, junt amb la seva guàrdia. Que sigui feliç servint España. En canvi, la nostra Muriel, home, doncs, em sap greu per ella.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…