Ves al contingut principal

Escalfant la #ViaCatalana (IV): el gran assaig

Diari de Setge del 17 d'agost de 1713 (dia 24).

11 de Setembre de 2012
Recordo que, en l'època gloriosa de les Consultes, el gran Salvador Cardús les definia com un fabulós exercici gimnàstic d'entrenament per al gran dia. Aquestes jornades de vacances penso que una de les grans virtuts de la cadena humana que farem el proper 11-S és que constitueix un gran assaig general per al dia de la Consulta; o, més probablement, per a les eleccions plebiscitàries que ens esperen. Ser-hi o no ser-hi. To be or no to be. Aquesta és la gran qüestió. Hi ha una extensa franja del dependentisme a la qual coincidir amb l'espanyolisme, sigui en la versió rància de tota la vida (Partido Popular), tunejada (Ciutadans) o feixista (Plataforma per Catalunya) els fa una basarda molt considerable. Ells són molt catalanets. Però molt. De vint-i-cinc generacions (Unió). O són super progres i es volen connectats amb les reivindicacions de base popular (PSc i ICV). Haver de combinar-se amb el cantó més fosc de la força els fa molta mania. Defensar la dependència de bracet de segons qui. Uf. I per això fan les maniobres que fan.

Volen evitar-ho. Els fa molta mandra. Però no, amics i amigues, no hi ha sortida. La cadena humana obliga tothom a retratar-se. És una de les seves grans virtuts. Com la Consulta o les eleccions plebiscitàries obligaran a votar sí o no. No hi ha escapatòria. Fa pocs dies llegia a Jaume Collboni clamar contra els qui volem imposar "alternatives dicotòmiques". És la realitat, simplement, la que ens porta a aquest punt en el procés històric d'aquest país. Caldrà buscar companys de viatge per construir projecte i fer-ho a partir de dir sí o de dir no. A la cadena hi seran o no. No hi ha terme mig. No s'hi pot estar una mica. O absentar-se un trosset. No hi ha matisacions possibles. Com la pregunta del dia D. Per això, com a mobilització, la Via Catalana tindrà un gran valor per visualitzar les forces de cadascú. I per anar acostumant el cos a decidir-nos. I perquè alguns comprovin empíricament una altra vegada del costat de qui es posicionen. Amb qui fan front. Útil, molt útil.

Comentaris

  1. Sí, aquesta revitalització d'en Granollacs és un fet. Pot ser perillós, acostumats a un article assenyat i ponderat. Moderat. Se'ns ha despertat la rauxa, el despropòsit! Je, je....!!!
    Ahir vàrem anar a passejar per la fira de l'Estelània que han muntat als carrers de Gràcia, en motiu de la seva festa major. Entremig de tot el poti-poti, em va sorprendre una noieta que li va preguntar en recio castellano què era tot això? El pare li va respondre tot despectiu: "Són cosas de los políticos!!" Llàstima que no entengués res de res. N'hi ha molts d'aquests encara, molts. La nena preguntava, volia saber; el pare ho desprestigiava. No volia saber. I, aquí, crec, que rau el nucli del drama espanyol: No volen saber. És com aquest Ratjoi que, per assabentar-se una micona de Catalunya, va i es posa a llegir el Victus, bo i dir-li que està escrit en clau nacionalista! Pobre Sánchez-Piñol, ell que va escriure'l amb la intenció de no fer-lo nacionalista...
    Fugim d'aquí....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.