Escalfant la #ViaCatalana (IV): el gran assaig

Diari de Setge del 17 d'agost de 1713 (dia 24).

11 de Setembre de 2012
Recordo que, en l'època gloriosa de les Consultes, el gran Salvador Cardús les definia com un fabulós exercici gimnàstic d'entrenament per al gran dia. Aquestes jornades de vacances penso que una de les grans virtuts de la cadena humana que farem el proper 11-S és que constitueix un gran assaig general per al dia de la Consulta; o, més probablement, per a les eleccions plebiscitàries que ens esperen. Ser-hi o no ser-hi. To be or no to be. Aquesta és la gran qüestió. Hi ha una extensa franja del dependentisme a la qual coincidir amb l'espanyolisme, sigui en la versió rància de tota la vida (Partido Popular), tunejada (Ciutadans) o feixista (Plataforma per Catalunya) els fa una basarda molt considerable. Ells són molt catalanets. Però molt. De vint-i-cinc generacions (Unió). O són super progres i es volen connectats amb les reivindicacions de base popular (PSc i ICV). Haver de combinar-se amb el cantó més fosc de la força els fa molta mania. Defensar la dependència de bracet de segons qui. Uf. I per això fan les maniobres que fan.

Volen evitar-ho. Els fa molta mandra. Però no, amics i amigues, no hi ha sortida. La cadena humana obliga tothom a retratar-se. És una de les seves grans virtuts. Com la Consulta o les eleccions plebiscitàries obligaran a votar sí o no. No hi ha escapatòria. Fa pocs dies llegia a Jaume Collboni clamar contra els qui volem imposar "alternatives dicotòmiques". És la realitat, simplement, la que ens porta a aquest punt en el procés històric d'aquest país. Caldrà buscar companys de viatge per construir projecte i fer-ho a partir de dir sí o de dir no. A la cadena hi seran o no. No hi ha terme mig. No s'hi pot estar una mica. O absentar-se un trosset. No hi ha matisacions possibles. Com la pregunta del dia D. Per això, com a mobilització, la Via Catalana tindrà un gran valor per visualitzar les forces de cadascú. I per anar acostumant el cos a decidir-nos. I perquè alguns comprovin empíricament una altra vegada del costat de qui es posicionen. Amb qui fan front. Útil, molt útil.

Comentaris

  1. Sí, aquesta revitalització d'en Granollacs és un fet. Pot ser perillós, acostumats a un article assenyat i ponderat. Moderat. Se'ns ha despertat la rauxa, el despropòsit! Je, je....!!!
    Ahir vàrem anar a passejar per la fira de l'Estelània que han muntat als carrers de Gràcia, en motiu de la seva festa major. Entremig de tot el poti-poti, em va sorprendre una noieta que li va preguntar en recio castellano què era tot això? El pare li va respondre tot despectiu: "Són cosas de los políticos!!" Llàstima que no entengués res de res. N'hi ha molts d'aquests encara, molts. La nena preguntava, volia saber; el pare ho desprestigiava. No volia saber. I, aquí, crec, que rau el nucli del drama espanyol: No volen saber. És com aquest Ratjoi que, per assabentar-se una micona de Catalunya, va i es posa a llegir el Victus, bo i dir-li que està escrit en clau nacionalista! Pobre Sánchez-Piñol, ell que va escriure'l amb la intenció de no fer-lo nacionalista...
    Fugim d'aquí....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)