Ves al contingut principal

Escalfant la #ViaCatalana (V): com fer de la incapacitat virtut

Diari de Setge del 24 d'agost de 1713 (dia 31).

11 de Setembre de 2012
Darrerament, a la desesperada, percebent cada dia amb més intensitat l'èxit de base popular del moviment sobiranista a Catalunya, figures destacades de l'actual PSc de la línia oficial i encara, del més espanyolista, estan arribant a cotes de degradació moral i intel·lectual en les seves expressions públiques molt considerables. Aquests dies n'hem tingut uns quants exemples immillorables. El més elaborat és, sense dubte, el de l'article d'Antoni Bolaño al diari espanyolista radical La Razón. Espectacular. Supura odi pels quatre cantons del paper. Un dels opinadors més sectaris (directament al servei no ja d'un partit, sinó del líder d'un sector d'un partit) publica a un dels diaris més sectaris del país veí, un article en el qual s'ataca amb tota la bilis possible un moviment polític transversal caracteritzat precisament per la seva pluralitat ideològica interna. És ben bé el món a l'inrevès. És el que té la minorització i la marginalització del propi missatge, cada vegada més desconnectat del carrer. L'apel·lació final a la violència, fins i tot, demostra fins a quin punt manquen els arguments.

L'article del senyor Bolaño comparteix l'objectiu de victimització amb els famosos tuits dels darrers dies publicats pels diputats socialistes al Parlament del Principat Montserrat Capdevila i Xavier Sabaté. El primer menystenia el paper dels 30.000 voluntaris mobilitzats per a la Via Catalana i el segon acusava el Govern de no atendre a la seguretat a les platges per la seva implicació en la Cadena de l'Onze de Setembre. Una cosa està clara a la vista d'aquestes desbarrades monumentals: el nostre nivell de mobilització els provoca autèntica urticària. Ells, a hores d'ara, moribunds de la política, són absolutament incapaços de motivar i il·lusionar absolutament ningú. I amb arguments de riure pretenen fer de la seva contrastada incapacitat virtut. Tots com un sol home, seguint la consigna del seu gran líder Pere Navarro, invoquen, davant la lògica resposta irada de les xarxes socials als seus plantejaments insultants, la vigència d'un suposat pensament únic. Trobo que té molta gràcia que els qui porten trenta-cinc anys avalant l'statu quo vigent es diguin víctimes del pensament únic. El seu gran problema és que en aquests moments (i els cou, però és aixì) comparteixen amb PP, Ciudadanos, PxC i altres grups d'extrema dreta un únic pensament: salvar Espanya.

Comentaris

  1. Amb aquesta d'estar despistats per la Via Catalana i deixar de banda la seguretat de les platges, a casa ens va agafar una mena d'atac de riure que ens va durar una estona. Semblaven el Gila ressuscitat.
    Respecte d'en Bolaño, aquest personatge aconsegueix que jo giri el dial de la ràdio. No solament em fa fàstic, és que a sobre, al voler parlar, crida. Crida de manera barroera, grollera. És vulgar fins la medul·la. Aquest element junt amb aquell Director (!) de La Razón, tots dos juntets -el cridaner i el tonto- feien una bona parella per deixar la RAC1. No sé qui selecciona els col·col·laboradors, però segur que deu intentar establir un equilibri d'opinions. El problema el deu tenir per aconseguir uns contrincants que siguin raonats, educats, emocionalment estables, etc.
    El problema que tenen els promotors d'aquest renaixement del post-franquisme, és que, en no tenir raor de ser, s'han de proveir d'ineptes. Es clar que en Bolaño ja és un dels altres casos apart...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…